Barça

JONATAN GIRÁLDEZ

ENTRENADOR DEL BARÇA

“Markel ha fet una feina excel·lent”

“La nostra missió és millorar la versió de l’any passat”

“Si és una espina no aconseguir un ple de títols? Sí, cent per cent. No me n’amagaré”

El club té la voluntat que continuï. Veure que el projecte segueix sent igual de competitiu és molt important
Ha estat un any difícil pel ‘fair play’, i es van prendre decisions complicades, però s’havien de prendre pel bé del club
Estic orgullós de la feina feta fins ara. No sempre es reconeix. El The Best? Tant de bo el pugui aconseguir

Va agafar el Barça després d’un triplet i la primera Champions. Un llistó altíssim, però Jonatan Giráldez (Vigo, 1991) ha mantingut el nivell, l’ambició i l’èxit des que n’és l’entrenador. Ara afronta la seva tercera temporada després d’un estiu amb moviments a la plantilla, el conflicte de la selecció espanyola i, més recentment, la marxa de Markel Zubizarreta, que va apostar per ell. Candidat al The Best, el tècnic atén L’Esportiu amb un somriure i amb la humilitat que el caracteritza.

Quines sensacions li deixen els primers partits de lliga?
Pel que fa a joc, bones, perquè hem creat moltes ocasions. El primer partit contra el Madrid era important perquè era l’únic que vam perdre la temporada passada. Vam aprendre del passat. L’1-2 contra l’Sporting de Huelva desvirtua una mica el que vam veure durant els 90 minuts. Estem en el tram inicial i de moment estic content perquè les jugadores estan predisposades a millorar dia a dia.
Què és el que més li ha agradat?
Estem treballant coses de l’estructura d’atac, variant algun rol d’alguna jugadora per tenir més possibilitats. La meva missió és augmentar el nombre d’opcions que tenim dins el nostre joc. Ataquem durant molta estona i hem de donar recursos a les jugadores.
Ha estat un inici de temporada estrany amb la vaga, el mundial, una altra aturada, etc. Com de difícil és treballar així?
Per això és molt més important anar amb poca pressa. Hem fet pocs entrenaments juntes. Hem de tenir paciència, fer rotacions, donar oportunitats a totes les jugadores i no sobrecarregar-les. Hem de guanyar partits, evidentment, però hem de donar confiança a tota la plantilla. Ha estat una pretemporada diferent. De fet, l’estem fent totes ara. L’objectiu és arribar de la millor manera possible al tram més important del curs, que és després de Nadal.
Més enllà del que està a les seves mans, veu els rivals més preparats?
Sí. Ho vaig explicar a les jugadores. Els equips tenen cada vegada més staff i més professional, millors condicions d’entrenament i fitxatges. Ja no només dins l’Estat espanyol, també en el mercat europeu i mundial. El nivell està anant cap amunt, però la nostra missió i responsabilitat és millorar la versió de l’any passat. Una de les coses més importants és no donar per descomptat que continuarem guanyant amb facilitat. Hem de merèixer tots els partits.
Dijous van jugar a casa, demà també. Hi havia ganes de retrobar-se amb l’afició?
Sí. Al Johan tenim molt bones sensacions. Convido l’afició que vingui i ens doni suport com la temporada passada. Vam aprovar totes amb nota, però aquest any també necessitem que vinguin a casa i als desplaçaments. Sabem que som més fortes. Si aconseguim el nivell futbolístic que volem i tenim el seu suport, tot serà més fàcil.
L’objectiu són els títols. Els últims anys se n’ha escapat sempre un: el 2021 la supercopa, el 2022 la Champions i el 2023 la copa. Tenint en compte l’ambició i l’exigència de l’equip, és una espina clavada no haver fet un ple?
Sí, cent per cent. No me n’amagaré ni diré que no. Ara bé, si ho jugues tot, són 47 partits més els de la selecció. És a dir, uns 60. La gent ha d’entendre que és molt difícil guanyar cada partit i rendir al màxim nivell al setembre i al juny. El més important són els títols i jugar bé, però s’ha de tenir paciència i entendre que tothom vol guanyar i només ho aconsegueix un. El que hem fet les últimes dues temporades permet dir que ha estat pràcticament perfecte, però és cert que hi ha un petit marge per millorar el que es va fer i tenim aquest estímul.
La setmana passada ens vam assabentar de la marxa de Markel Zubizarreta. Li preocupa que no hi hagi un director esportiu?
Estic molt agraït al Markel. Va ser la persona que va decidir que havia de ser jo l’entrenador. Ell va proposar-me i li estaré eternament agraït per l’oportunitat que em va donar. Em consta que s’està buscant la persona que pugui ocupar el seu lloc. És una feina complicada perquè el que va fer ha estat excel·lent. S’han aconseguit grans coses i la intenció del club és continuar apostant. Ara hi ha un punt d’inflexió per la inversió econòmica que s’està fent en altres països i nosaltres hem de continuar amb la línia continuista: invertir i donar bones condicions de treball per continuar aspirant a guanyar-ho tot.
De fet, no només és fitxar, també renovar. Que Laporta digui que es farà un esforç i que augmentarà el pressupost, el tranquil·litza a l’hora de treballar?
Sí, és clau. Quan vols continuar guanyant has de fer coses millors que les que vas fer l’any anterior. Tant des del punt de vista futbolístic com contractual. Hi ha equips que volen les nostres jugadores perquè moltes d’elles són les millors del món. Has de tenir recursos per mantenir-les, oferir bones condicions contractuals i poder ser un equip competitiu.
I la seva renovació?
El club té la voluntat que continuï i estic molt content. Primer, per l’oportunitat que em van donar, i després per com han anat aquestes temporades. Veure que el projecte continua sent igual de competitiu és molt important per a mi. L’aposta del club és ferma i sé que tenen la intenció que continuï sent l’entrenador del Barça. Ara mateix, però, no és prioritari. Cal un director esportiu que doni confiança al projecte i que puguem parlar. Però sí, la intenció és aquesta i estic tranquil.
Fent balanç del mercat, troba a faltar algun perfil que no s’hagi pogut fitxar?
Sí. Ha estat un any difícil pel fair play. S’ha hagut de fer un equilibri molt important des del punt de vista esportiu i econòmic. De les peticions i interessos que teníem, no tot es va complir, però sabíem que era molt difícil. Encara tenim una finestra al mercat d’hivern i, en funció del que passi fins llavors, decidirem què fem. Però era impossible tenir-ho tot perquè hi ha un mercat emergent en altres països que estan apostant molt fort econòmicament i és molt difícil lluitar amb això. El Barça té unes altres peculiaritats: les jugadores no venen només per diners. No estan al club on més guanyen. Tenim un equip molt competitiu, que aspira a tot i aquesta és la intenció.
Parlant de noms propis, ja va dir que Geyse havia demanat sortir, Laia Codina també buscava minuts, però Crnogorcevic va explicar en el comiat que se sentia dolguda i decebuda.
Entenc que pugui tenir aquest sentiment, però hem de ser professionals. Amb la reducció de plantilla que hem fet, es van prendre decisions complicades, però s’havien de prendre. Hem de vetllar pels interessos del club i la direcció esportiva havia decidit que era el millor. És normal que la gent, quan és del Barça, no vulgui marxar.
Pel que fa als fitxatges, s’esperava una adaptació tan ràpida d’Ona Batlle?
Tant no, realment. A part de la polivalència que té, l’adaptació ha estat boníssima. Estic molt content perquè ella volia venir i feia temps que parlàvem. Havia de ser una opció i s’havia de consolidar el fitxatge. Ens donarà moltíssim.
En el cas de Brugts, la vam veure al carril esquerre, però també d’extrem. On encaixa més?
Amb la selecció jugava de carrilera i és una posició que coneix. Quan ataquem, la lateral és una extrem més. Per tant, el rol s’assembla al que va tenir amb els Països Baixos. Pot jugar en tres posicions: lateral esquerre, extrem esquerre i extrem dret. És una jugadora jove, amb molta qualitat, potencial i un marge de creixement gran. Hem de veure de quina manera ens pot ajudar, perquè aquesta polivalència m’agrada i la seva predisposició també.
Sobre la lesió de Rolfö, estava pactat que jugués el mundial i després s’operés?
Sí, en vam parlar. La relació amb Gerhardsson i amb la selecció sueca és molt bona. Hi ha molta comunicació. Un mundial no es juga cada any i sabíem que si la jugadora arribava a la final de la Champions era normal i comprensible que la selecció la volgués i que ella també volgués jugar. Hauria estat diferent si no hagués jugat la final de la Champions, és evident. Però jugant, marcant i sent tan important, era comprensible que havia d’anar al mundial. Veient el paper que van tenir tant Rolfö com Suècia, crec que va ser una molt bona decisió. Sabíem que ara caldria parar.
Al seu dia ja va explicar què pensava del petó de Rubiales. Deia que per avançar calia prendre decisions. Han anat arribant però després de posar les jugadores al límit. Es podria haver actuat abans i evitar certes situacions.
Sí, és clar. Les coses passen quan hi ha un conflicte, no abans. S’ha arribat a aquest extrem perquè es puguin produir canvis, que sempre són productius. Es podrien haver estalviat coses? Sí. Jo estic aquí en el dia a dia, conec les jugadores, com estan i la situació que tenen. Des de fora és fàcil parlar. No soc la persona que ha de decidir quan s’han de fer les coses i quines decisions s’han de prendre. Si s’acaben prenent estaré content perquè canviar és evolucionar i créixer.
Com les ha vist després de les últimes setmanes, en què han acumulat tant d’estrès?
Vaig parlar amb elles aquells dies. Calia reorientar el focus de per què estem aquí, que és per entrenar i competir. La nostra atenció ha d’estar centrada en això, però hem d’entendre que són persones i que les hem d’ajudar perquè puguin rendir i donar la millor versió a la gespa. Ha estat una gran pretemporada, de les millors des que soc aquí. Això diu molt de la seva professionalitat, de poder aparcar temes extraesportius. Quan no estàs centrada, el risc de lesió augmenta, igual que el risc de no rendir al nivell que toca.
Ahir es van tancar les votacions del premi The Best. Vostè aspira a la categoria de millor entrenador. Què significa aquest reconeixement?
Estic orgullós de tota la feina feta fins ara, del camí i de les persones que m’acompanyen dia a dia. És una feina que no es reconeix gaire. Normalment guanyen les jugadores i perd l’entrenador [somriu]. Tant de bo el pugui aconseguir. Seria un reforç al que hem fet i al que hem de fer per continuar tenint aquests reconeixements. És una de les coses que sempre explico a les jugadores quan hi ha aquests premis: com a equip hem de continuar guanyant. És l’única manera que puguin aspirar a aquests trofeus. Estic content d’estar nominat i de pertànyer a aquest grup humà. Tot és més fàcil.
Va sorprendre que el premi UEFA fos per a Sarina Wiegman i no per a vostè. Creu que es valora més l’impacte que té un mundial que no pas la feina del dia a dia amb un club?
Pot ser. Després del mundial era més fàcil votar allò més recent que no pas el passat. És cert que vam fer una temporada fantàstica, però la feina de la Sarina és molt bona i és un premi merescut.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)