Del pati d’El Pi al Camp Nou
Repassem l’evolució d’Aitana Bonmatí des que jugava a la seva escola, a Ribes, fins que va arribar al primer equip del Barça
Exentrenadors i persones properes recorden el camí traçat
Dotze hores després del moment en què Novak Djokovic va anunciar que Aitana Bonmatí era la guanyadora de la Pilota d’Or, a Ribes, com els agrada anomenar als ribetans la població de Sant Pere de Ribes, s’hi respirava orgull. De bon matí va aparèixer un mural de la millor futbolista del món. La gent s’ho mirava i hi feia fotografies. A la Penya Barcelonista, que porta el nom de la migcampista, els periodistes volien saber com s’havia viscut el premi. En una llibreria plena de diaris, es lluïen amb orgull les portades que Aitana ocupava.
En aquesta població del Garraf és on tot va començar. Des de l’escola El Pi fins al Barça, passant pel Ribes i el Cubelles. Un camí ple d’esforç i sacrifici per arribar a l’escenari del Théâtre du Châtelet de París, on Aitana va recollir dilluns la seva primera Pilota d’Or. “A l’esplai, amb tres anys, sempre estava jugant amb la cara bruta. No parava mai quieta”, recorda Lluís Molina, professor de l’Aitana a l’escola El Pi, on el maig del 2021 va inaugurar un Pati 14 amb la Fundació Cruyff. “No era una alumna brillant, però amb esforç i treball treia bones notes. Recordo les estones de pati, on ja apuntava maneres i tothom volia anar al seu equip perquè era el que quasi sempre guanyava. Els nens li tenien enveja i ràbia. Veure com l’única noia que jugava els donava una lliçó de futbol... A vegades, per conflictes futbolístics, havia de seure una estona a la banqueta perquè ja tenia caràcter”, explica. Des de ben petita, la ribetana mostrava l’actitud guanyadora que la caracteritza. La que li ha permès créixer i col·leccionar èxits a dojo.
“El Barça? Jo?”
Del pati de l’escola, al Ribes, que fa unes setmanes va posar el nom d’Aitana Bonmatí al seu camp. I del Ribes, al Cubelles. Fins que un dia el Barça truca a la porta. “Quan ens envia el fax per dir que la vol fitxar, no em sorprèn. Destacava per sobre de molts”, rememora Luri Sorroche, que en aquella època era entrenadora del club. “Érem als vestidors i li vaig dir que tenia una cosa per a ella. Quan li ho vaig explicar, es va sentir molt afalagada. «No m’ho puc creure. Jo?» «Sí, Aitana, tu –li deia–. I més coses que pots arribar a aconseguir»”, relata. “Quan va fer les proves, ja va destacar. No li les vaig fer jo, però era al camp del costat i se li veien coses diferents”, afirma Zoe García, que va entrenar l’Aitana al cadet juvenil i al filial del Barça.
La ribetana va deixar Cubelles per iniciar el seu somni vestint de blaugrana, empescant-se-les per anar a entrenar-se amb transport públic, encara que això comportés un viatge de diverses hores i arribar a casa de nit. Amb Sorroche i amb Jaume Sarassa, també del Cubelles, mantenia una molt bona relació i tots dos l’intentaven ajudar en els seus inicis a Barcelona. “Sempre hi va haver un gran feeling entre tots tres. Quan ja era al Barça, havíem parlat moltes vegades sobre com se sentia. Intentàvem donar-li el nostre punt de vista, com si fos la nostra filla. Als inicis no jugava com ara. S’ha guanyat el lloc, però sempre li dic: «Per més Aitana que siguis, continua treballant com sempre.» No cal que li ho diguem, perquè ella ja ho fa”, explica Sorroche.
I Aitana va anar creixent a les inferiors del Barça, sent una jugadora important amb cada equip. “La veia molt més madura respecte a les altres jugadores. Podies parlar de moltes coses, sobretot de futbol. Era la seva passió des de petita. Venia a entrenar-se, però també a aprendre. Absorbia molt ràpidament els conceptes”, sentencia Zoe García, que la va dirigir al B la temporada 2015/16, el mateix curs en què Aitana alternava l’exigència del Barça amb unes pràctiques d’entrenadora en un equip de nens a Vilanova i la Geltrú. “Vaig viure la transició cap al primer equip”, diu Josan, primer entrenador d’aquell grup. El filial blaugrana va guanyar aquella lliga amb l’actual 14 blaugrana fent 14 gols. Un rendiment que va provocar que Xavi Llorens la fes debutar al mes de juny en un partit de copa contra la Real Sociedad. “La veia preparada. Sabia que no s’arronsaria. Ja m’havien comentat que, quan s’entrenava amb el primer equip, si havia d’anar al xoc contra Jenni, Alèxia o qualsevol de les grans jugadores que ja eren allà, ella hi anava amb els seus 17 anys sense cap problema”, recorda García. Aitana ja no es mouria del primer equip. “Era el seu somni. Vivia i viu pel futbol. El seu objectiu era arribar com més amunt millor. Aquest traspàs al primer equip li va crear dubtes. S’imaginava que hi tindria un paper secundari, perquè venia de ser important al B i a les inferiors. Adaptar-se a una nova situació en què jugues poc no devia ser fàcil pel seu caràcter competitiu i exigent. S’hi veia capaç, però era conscient que era la jove d’un Barça que estava creixent i que tenia jugadores importants”, recorda Josan, que encara manté una bona relació amb Aitana.
Malgrat els dubtes, la migcampista blaugrana es va anar guanyant un lloc al primer equip i s’hi va consagrar de manera definitiva amb Lluís Cortés. Va ser l’inici de l’època daurada que viu el Barça actualment, amb la primera final de Champions del 2019. N’han arribat tres més, amb dues victòries i amb Aitana sent l’MVP de la final del 2021 i del torneig aquest 2023. Història. Mai abans cap futbolista, ni home ni dona, havia guanyat en un mateix any la Pilota d’Or, la Champions, el premi UEFA, el mundial i l’MVP de la competició. Jugadora sublim que encara té molt futbol per regalar.
