Aitana: “És aquesta ambició la que em mou i em fa rendir al màxim”
-
VÍDEO: Avançament de l'entrevista a Aitana Bonmatí. Marta Escubós
-
Aitana Bonmatí sobre la gespa del Johan Cruyff JUANMA RAMOS.
Aitana Bonmatí va rebre dilluns la seva primera Pilota d’Or després d’un any immaculat. La de Sant Pere de Ribes ha guanyat la supercopa, la lliga i la Champions amb el Barça, i s’ha proclamat campiona amb la selecció espanyola del mundial d’Austràlia i Nova Zelanda. A títol individual, també ha estat escollida com a millor jugadora de l’any per la UEFA i va ser MVP de la copa del món. Dos dies després de ser coronada al Théatre du Chalet de París, la migcampista ha atès l’Esportiu a l’estadi Johan Cruyff, en una entrevista que ha parlat de la gala, dels valors que li han transmès els seus pares i dels seus objectius a partir d’ara, entre altres coses. Aquest és un petit extracte de l’entrevista sencera, que es publicarà demà tant en la web com en l’edició paper.
Discurs a la gala de la Pilota d’Or
“Sempre dic que soc molt exigent al camp, però també ho soc fora, i sabia què volia transmetre unes coses i amb tres idiomes diferents. La meva exigència arriba també fins aquí. Volia transmetre aquestes coses de la millor manera i que se m’entengués. El fet de posar-se en públic i dir el que havia de dir, ben dit”.
Guanyar la Pilota d’Or al costat de Leo Messi
“Va ser un moment únic. Jo he vist a Leo Messi jugar a l’època de Guardiola i l’he vist créixer com a futbolista. Mai hauria imaginat estar amb ell en la mateixa foto i amb el mateix premi. Em quedava molt lluny tot això quan veia les seves pilotes d’Or. Veure’m allà amb ell és únic”.
Objectius a partir d’ara
“Això passa molt de pressa. Ho he de gaudir. És un moment únic, però sempre em caracteritzo per tenir aquesta ambició i sempre dic que el dia que la deixi de tenir potser no valdrà la pena continuar jugant a futbol. És aquesta ambició i ganes de continuar endavant la que em mou i després em fa rendir al màxim”.
Lluita per la igualtat
“Bé, òbviament nosaltres lluitem i diem la nostra. Som les portaveus, però qui té la capacitat de gestionar aquesta igualtat o millor tracte cap a nosaltres no som nosaltres sinó les institucions”.
