Paciència i profit
Iñaki Peña, que podria haver marxat a un equip que li oferís més minuts, va decidir quedar-se i va ser clau en la final contra el Porto
El porter alacantí ha tingut la difícil missió de substituir Ter Stegen i ha complert
El gener del 2022 Iñaki Peña va fer les maletes cap a Turquia a buscar minuts. Casualitats de la vida, l’alacantí, ja al Galatasaray, es va topar amb el Barça poques setmanes després en una eliminatòria dels vuitens de l’Europa League. Del 0-0 al Camp Nou, ell en va ser el gran protagonista, amb aturades de mèrit per impedir el gol als jugadors blaugrana. Un partidàs per demostrar que podia tenir un lloc a Barcelona. Però ser porter al Barça és molt complicat, sobretot quan al davant tens un tal Marc-André ter Stegen, una figura cabdal, especialment en aquestes últimes temporades. Inquietar-lo és una tasca gairebé impossible, i tenir minuts, una utopia. Només els primers partits de copa o algun d’intranscendent a Europa o a la lliga poden ser la teva oportunitat. Resumint, en tens molt poques. Setmanes d’entrenar-se molt i no jugar. Iñaki Peña, però, va acceptar aquest rol. Malgrat tenir la possibilitat de marxar a un altre equip on pogués jugar tant com desitjaria, es va quedar al Barça, amb qui va renovar no fa gaires mesos fins al 2023.
El moment
“No poder jugar amb assiduïtat és una mica complicat perquè mentalment has d’estar preparat per a qualsevol circumstància que pugui passar. Treballem molt cada dia per a partits així i estic molt content”, reconeixia l’alacantí després del Porto-Barça. Perquè això és el que li ha passat a Iñaki Peña en aquest delicat tram de temporada. Unes molèsties a l’esquena han deixat fora de combat Ter Stegen, i Peña, que no jugava des del Gamper del 8 d’agost passat, va haver de posar-se els guants al difícil camp del Rayo Vallecano –on el Barça havia perdut els dos últims cops– i en una final contra el Porto en la Champions, amb una obligada classificació per als vuitens de final en joc. Aquell Barça-Galatasaray del 10 de març del 2022 significava tot just el tercer partit del Barça en l’Europa League, la maleïda competició que l’equip ha disputat durant dues temporades seguides després de caure en la fase de grups de la Champions. I Iñaki Peña ha passat, en un any i mig, de brillar a la porteria rival a ser decisiu com a blaugrana per deixar enrere la segona competició europea i segellar el bitllet per als vuitens de l’anhelada Champions. Les voltes que dona la vida.
L’alacantí va ser absolutament vital, amb aturades de molt mèrit. A Vallecas no va poder fer res en el cacau d’Unai López i dimarts tampoc va poder evitar el gol de Pepê, però va treure una gran mà a Galeno amb 0-0 i una altra a Varela amb 1-1. Accions que hauria firmat el mateix Ter Stegen. En el tram final, amb el 2-1, també va estar molt segur i així ho va aplaudir Xavi. “L’Iñaki ha estat extraordinari, amb una personalitat tremenda. Era un partit molt important per a ell. Un escenari gran, en Champions i contra el rival més fort del grup. Ha estat magnífic en les aturades i també en la construcció del joc. No és casualitat. El veiem treballar cada dia i és un exemple”, deia el tècnic a Movistar. El protagonista tampoc amagava la seva felicitat. “Estic content de sumar minuts importants. M’he sentit molt còmode i l’afició i l’equip m’han ajudat molt”, va afirmar.
Al Barça no se li han acabat els exàmens. Diumenge es planta a Montjuïc l’Atlético. Una setmana després ho farà el Girona. Ter Stegen segueix sense aparèixer per la gespa de la ciutat esportiva i Iñaki Peña podria tornar a tenir una possibilitat. La paciència ha tingut premi. No per les circumstàncies més desitjades, ja que es tracta de la lesió d’un company, però Peña està complint i ha crescut en aquests dos partits. Està preparat.
