Hi haurà clàssic. Somriu l’Aràbia Saudita. La final desitjada. El Barça va tancar el 2023 amb certa tristor i va iniciar el 2024 amb els mateixos dubtes, amb dos aprovats raspats contra Las Palmas i el Barbastre, però coses de la vida, tot i el mal moment, diumenge aquest equip lluitarà per un altre títol, el tercer de l’era Xavi. Espera el Real Madrid d’Ancelotti i Bellingham, en la reedició de la final de fa un any. El Barça buscarà la seva quinzena supercopa, un títol que podria generar la mateixa embranzida anímica i futbolística que va tenir l’any passat. La supercopa com a trampolí per mirar de reactivar un equip a la caça dels dos líders en la lliga i per reforçar el vestidor amb vista a la batalla contra el Nàpols en la Champions.

La primera semifinal va deixar vuit gols. Explica bé el punch que tenen aquest Madrid i aquest Atlético. Si alguna cosa li va faltar, al Barça, contra l’Osasuna va ser precisament això: contundència a l’àrea rival, un problema que Xavi té detectat de fa temps però que està costant de solucionar. Fins a cinc oportunitats de gol clares va tenir el Barça en la primera meitat i no en va poder transformar cap. El Barça va jugar bé, va dominar, amb Gündogan i De Jong marcant el ritme del partit en tot moment. Ells dos van marcar el compàs contra un Osasuna que va canviar el seu guió habitual, per passar a un bloc baix, amb tres centrals i cinc defenses.

Penalitzat per la falta de gol en el primer acte, el Barça va trobar el premi en el minut 59. Christensen va recuperar a camp rival una pilota neta davant d’un exblaugrana com José Arnaiz, Gündogan va detectar Lewandowski, li va col·locar una gran pilota i el polonès va batre Sergio Herrera amb un xut ras. Gol legal tot i les protestes de Jagoba Arrasate, que va reclamar falta en l’acció de Christensen. Res de res.

Amb el gol el Barça va continuar dominant. Xavi va donar mitja hora a Pedri i el canari es va afegir a la societat Gündogan-Frenkie. L’Osasuna va tenir alguna oportunitat aïllada a les botes de Budimir, el seu home gol, però el Barça va saber administrar bé la renda. De Jong i Gündogan van llegir a la perfecció què requeria el partit.

Lamine Yamal hi va posar la rúbrica. João Félix es va inventar una gran jugada, amb sotana inclosa a un rival, va passar la pilota a Lamine Yamal, aquest va retallar dins l’àrea el seu defensor i va superar Sergio Herrera amb un xut ras. Gol en el temps afegit per sentenciar la semifinal i gol amb història, perquè Lamine Yamal, amb 16 anys i 182 dies, és ja el golejador més jove a marcar en una supercopa. De fet, els cinc debutants més joves en la història de la competició tenen segell Barça: Lamine Yamal, Ansu Fati, Nano, Gavi i Pedri. Gran dada.

La bona mitja hora de joc que va regalar Pedri als culers és una altra de les notes dolces del partit d’ahir. La taca, clarament, la lesió de Raphinha. El Barça surt a un lesionat per partit en aquest inici del 2024. Contra Las Palmas, lesió de João Cancelo; contra el Barbastre, lesió d’Iñigo Martínez el dia del seu retorn, i contra l’Osasuna, lesió de Raphinha.