Cal la reacció i cal el canvi. I, malauradament, aquesta és una idea que ha sobrevolat les prèvies de molts partits del Barça d’aquesta temporada. Després de males actuacions, el següent repte havia de servir sempre per millorar les sensacions. Molts cops, tot s’ha quedat a mitges i les patacades han vingut seguides, però ara l’equip és a quatre dies de retrobar-se amb uns vuitens de la Champions tres anys després i l’obligació de fer un pas endavant es preveu més necessària que mai. Cal estar a l’altura i competir a Europa, almenys contra el Nàpols. Per això, és vital oferir unes bones prestacions al camp del Celta (18.30 h, DAZN). L’empat del passat diumenge contra el Granada va fer molt de mal. El penúltim classificat de la lliga va ser capaç de fer tres gols al camp del Barça i d’esgarrapar un punt de Montjuïc. L’equip va tornar a deixar mostres de les nombroses mancances que té i que no és capaç de solucionar. Una nova versió preocupant i ja no és cap novetat. El Barça és un equip fràgil i debilitat. Els rivals ho saben i se n’aprofiten. Qualsevol partit, fins i tot el que sembla més assequible, és perillós, també el d’aquesta tarda a Balaídos.

Ahir, Xavi va mostrar-se convençut que l’equip pot acabar bé la temporada. També va parlar aquesta setmana Lewandowski i va anar per la mateixa línia, assegurant fins i tot que es podria guanyar algun títol. Unes paraules que s’allunyen de la realitat del Barça, tant de la que s’ha vist sobre la gespa com la que mostren els números: dos títols perduts, un lideratge a deu punts i una Champions amb rivals molt per sobre del nivell blaugrana, afegit al pèssim paper que s’ha ofert a Europa en les darreres temporades. Qui sap si és un missatge d’autoconvenciment o si realment ho sent així la plantilla, però de res serveix dir-ho si després no es demostra.