Un dels principals talons d’Aquil·les d’aquest Barça és la fragilitat defensiva. És cert que tampoc en fase ofensiva no està bé l’equip que orienta Xavi Hernández, però no és una cosa nova, ja que el curs passat també va mostrar dificultats en aquest aspecte i, malgrat això, va guanyar la lliga amb solvència. D’aquesta manera, a falta d’arguments amb la pilota, el rendiment defensiu va impulsar-lo a l’èxit. En la present campanya, però, al darrere és una altra història i això està penalitzant l’equip en l’àmbit competitiu: de la supercopa i de la copa se’n va acomiadar en dos partits en què va encaixar quatre dianes en cadascun d’aquests (4-1 contra el Real Madrid i 4-2 contra l’Athletic Club) i en la lliga, en què és a vuit punts del lideratge, se li ha complicat perquè és un col·lador al darrere. En el campionat de la regularitat, el Barça ha encaixat 34 dianes en 25 jornades, 14 més que en tota la lliga passada. Ningú entre els 10 primers acumula més gols en contra. Uns números que, irremeiablement, hipotecarien qualsevol i el conjunt blaugrana no és una excepció. En total són 52 gols rebuts en totes les competicions (34 en la lliga, set en la Champions League, set en la copa i quatre en la supercopa), pels 46 rebuts en tota la temporada anterior.

Són diverses les causes que expliquen aquesta davallada. Mal joc col·lectiu, representat en una pressió alta ineficient tot sovint, que era un dels forts de l’equip; baixes durant temps de jugadors fonamentals com ara Ter Stegen i Araujo; moments de forma dolents, com ara el de Kounde, irreconeixible molts dies, i faltes de concentració i contundència en accions defensives puntuals que comporten una errada i un gol en contra, fet que ha succeït moltes vegades. Al Barça, amb ben poc, li han fet mal. I tot això, una tònica habitual durant aquest curs, va canviar dimecres al feu del Nàpols (1-1). La pressió alta, sobretot en el primer tram de partit, va permetre al conjunt blaugrana recuperar moltes pilotes a camp rival; la línia defensiva, amb Kounde, Araujo, Iñigo Martínez i Cancelo, amb Christensen al davant, va mostrar-se ferma durant els molts minuts que va viure a prop de l’àrea pròpia; Kounde, que va assecar Kvaratskhelia, un dels extrems de més nivell d’Europa, va protagonitzar un actuació destacable, i, globalment, l’equip va treballar amb la tensió que demana un enfrontament d’elit i no va concedir pràcticament res al rival. De fet, Ter Stegen no va fer cap aturada i la diana encaixada, obra d’Osimhen, que va guanyar un duel a Iñigo Martínez, que va reclamar falta, va ser en l’únic xut a porteria del Nàpols en 90 minuts.

Dintre de tot, doncs, aquesta versió millorada sense pilota oferta pel conjunt culer al Diego Armando Maradona suposa un brot verd. Així ho veuen també a dins. “En fase defensiva hem estat molt bé, ens han generat molt poc. Només ens hem desajustat en el gol”, va dir Xavi. “Teníem al davant bons jugadors, l’equip ha fet una bona feina perquè no han generat gaire. Amb la qualitat que tenen, és una cosa que s’ha de valorar”, va indicar Kounde. “Hem fet una bona tasca en defensa, però Osimhen ha aprofitat la que ha tingut. Estem malament pel gol, però hem demostrat que som un bon equip”, va dir Araujo. És clar que donar continuïtat a això i tancar l’aixeta al darrere és un primer pas imprescindible per tornar a ser competitiu. La propera oportunitat per fer-ho és ja mateix: demà (16.15 h) contra el Getafe de Borja Mayoral, que és el segon màxim artiller del campionat amb 15 dianes, a casa, l’estadi Lluís Companys.