Joan Laporta celebra avui el seu tercer aniversari en aquesta segona etapa al capdavant del FC Barcelona. Han transcorregut ja 1.096 dies des de la seva victòria en les últimes eleccions a la presidència del club, el 7 de març del 2021, en uns comicis en què es va imposar amb claredat als seus dos rivals en la cursa. Laporta va obtenir un total de 30.184 vots (54,28%), davant de Víctor Font, el segon candidat més votat pels socis, amb 16.670 vots (29,99%), i Toni Freixa, tercer amb 4.769 vots (8,58%). Un segon mandat que ha estat contextualitzat des de l’inici per la voluntat de permanent reconstrucció esportiva i econòmica d’un Barça ferit de mort, herència de Josep Maria Bartomeu, traumatitzat per la marxa de Messi en el primer any, reactivat a còpia de les ja famoses “palanques” i tacat pel que fa a imatge pel cas Negreira en el segon i marcat per l’adeu en diferit de Xavi en aquest tercer. Tres anys, tres títols i tres entrenadors.

Durant el primer mandat de Laporta (2003-10), el Barça va conquerir un total de 59 títols oficials en el còmput global de totes les seccions, dotze dels quals en futbol, amb el gloriós sextet de Pep com a gran joia de la corona. En aquest segon mandat, tres títols en clau de primer equip: la copa del 2021 amb Ronald Koeman i la supercopa i la lliga del 2023 amb Xavi. De l’excel·lència esportiva de temps pretèrits al desig de renéixer com a club en aquest segon mandat.

Laporta va fulminar Koeman al seu dia i ara ha acceptat el pas al costat de Xavi. La fi d’un projecte i retorn a la casella de sortida. Laporta ha de tornar a fitxar un entrenador. És feina seva com a president executiu, el rol que ocupa des de la dimissió del CEO Ferran Reverter el febrer del 2022. Feina de Laporta i també d’un Deco que amb la recerca del nou tècnic té al davant el seu primer gran examen com a hereu de les funcions de Mateu Alemany i Jordi Cruyff en la direcció esportiva. Molts canvis de cromos en aquests tres anys, tant en el pinyol de la directiva com en l’estructura de futbol i a les banquetes dels diferents equips i seccions professionals. De Koeman a Xavi i de Xavi al nou home. De Jasikevicius a Roger Grimau. De Xavi Pascual a Carlos Ortega. D’Andreu Plaza a Jesús Velasco, que també marxarà al final de temporada. De Jonatan Giráldez al futur inquilí a la banqueta del femení. És un Barça en constant moviment en què Edu Castro, a l’hoquei, ha estat l’únic rostre abraçat a l’estabilitat. Han marxat Messi, Piqué, Busquets, Alba, Mirotic, Luka Cindric i Ludovic Fàbregas, i ara tots els culers miren cap a Alèxia Putellas i Ferrão. Han sortit de l’ou canalla com Cubarsí, Fort i Guiu, i ha tornat una llegenda com Ricky Rubio. Adeus importants i un ball de noms.

Aquest tercer any de Laporta ha estat clarament marcat també per l’emotiu comiat de l’Spotify Camp Nou després de més de sis dècades, el forçós trasllat a Montjuïc i les obres del futur temple i l’Espai Barça. D’aquí a nou mesos està previst que el Barça torni a casa. La data és clara: novembre del 2024, tot i que com és ja sabut l’estadi no funcionarà a ple rendiment fins al 2026. Ja queda menys perquè allò que Laporta ha qualificat sempre com un “somni col·lectiu del barcelonisme” deixi la categoria de somni per ser quelcom tangible, real, visible i palpable.