Barça

Marta Torrejón

SEGONA CAPITANA I DEFENSA DEL BARÇA

“No vull marxar sense haver jugat abans al nou Camp Nou”

Als seus 34 anys i després d’haver-ho guanyat tot amb el Barça, a Marta Torrejón encara li queden somnis. El més immediat, arribar a Bilbao i conquerir la tercera Champions; l’altre, jugar un partit europeu o un clàssic a la nova casa dels culers

Jugar sis semifinals de la Champions consecutives és d’un mèrit enorme. Costa arribar i costa molt mantenir-se
Tinc un vincle fort amb Montjuïc. Hi vaig fer de recollidora de pilotes i ara hi vull fer història contra el Chelsea

San Mamés espera en l’horitzó. El Barça està a només dos partits de la final de Bilbao. Una final de la Champions més. Seria la cinquena en les últimes sis edicions. Però abans espera el Chelsea, rival en la final de Göteborg i rival en les semifinals de fa un any. En tots dos casos, el Barça va acabar imposant-se. Marta Torrejón (Mataró, 27 de febrer del 1990) confia que no canviï la tendència. Somia una altra final.

Sisena semifinal de Champions seguida. Han convertit un repte extraordinari en un hàbit.
Jugar sis semifinals de forma consecutiva és d’un mèrit enorme i mostra fins a quin punt s’estan fent bé les coses en els últims anys. No és una cosa d’ara, ja fa temps que s’està treballant molt bé. Les jugadores que fa més anys que som a la casa sabem perfectament com ha costat arribar fins aquí. Ara tot sembla fàcil, però no ho és. Costa molt arribar i costa molt mantenir-se.
Un altre cop el Chelsea.
El rival és el mateix però el context és diferent. Aquesta vegada l’anada és a casa i la tornada és a Londres i això també ho fa diferent. És un altre Chelsea. Tenim la referència dels precedents recents i tenim confiança, però cada eliminatòria és un món. M’espero una eliminatòria ajustada.
El Chelsea ve de perdre la final de la League Cup contra l’Arsenal i les semifinals de la FA Cup contra el Manchester United. És un animal ferit.
És un Chelsea que ve de perdre partits importants, sí, però la Champions és diferent de tot. No estan en el seu millor moment, però segur que afronten aquestes semifinals com una oportunitat única per canviar la dinàmica.
El passat estiu van marxar Pernille Harder i Magdalena Eriksson. Fa uns mesos es va lesionar de gravetat Sam Kerr... noms importants que ja no hi són.
Han tingut sortides de molt renom com ara Harder i Eriksson, com bé dius, la baixa per lesió de Sam Kerr, Millie Bright també ha tingut una lesió de genoll i encara no sabem si arribarà o no... [Lauren James tampoc va anar convocada dimecres contra l’Aston Villa per molèsties; victòria per 3-0.] Però soc de les que pensen que aquest Chelsea continua sent perillós sense tots aquest noms. El bitllet per a les semifinals, no te’l regalen.
Emma Hayes fa una dècada que entrena el Chelsea. Quan acabi la temporada marxarà a la selecció dels Estats Units i estarà en els Jocs de París. Què li sembla el salt?
Fa molts anys que està en el Chelsea i entenc que tingui la motivació per afrontar un canvi d’aires i nous reptes.
El Chelsea va jugar dimecres i tindrà 48 hores per preparar el partit. Vostès han tingut setmana neta.
S’agraeix tenir una setmana neta. Ja ens tocava. Abans de l’aturada de seleccions havíem jugat molts partits, em sembla que van ser vuit partits en quatre setmanes, i necessitàvem una pausa. Ara hem tingut set dies per poder preparar el partit contra el Chelsea i això ajuda en l’àmbit de focalitzar, de preparació i de descans, és clar.
Vostè va ser bastant protagonista en l’eliminatòria de l’any passat perquè la lesió de Lucy Bronze li va permetre jugar a Londres i ser titular a Barcelona. Com ho recorda?
Van ser dos partits de molta tensió. Recordo que quan es va lesionar la Lucy gairebé no vaig tenir temps ni per escalfar. Vaig entrar i vaig fer un pal. Vaig gaudir molt de poder jugar en un estadi com Stamford Bridge. Després, en la tornada, em va tocar ser titular, teníem l’eliminatòria a favor, el Camp Nou era ple, va ser molt emocionant.
Canvia l’escenari: el Camp Nou per Montjuïc. És una estadi que la uneix amb el seu passat, oi?
Tinc un vincle fort amb Montjuïc. És un estadi on en el seu dia vaig fer de recollidora de pilotes. També hi anava sovint com a aficionada a veure jugar el meu germà quan ell estava en el primer equip de l’Espanyol. És un estadi emblemàtic de Barcelona. Un estadi olímpic. Com a catalana és un estadi que em genera orgull, té una gran història al darrere.
Al gener va renovar fins al 2025. Poder jugar al nou Spotify Camp Nou va ser un element important en la decisió?
Un dels al·licients de la renovació era poder complir el somni de jugar al nou Spotify Camp Nou, sí. No era l’únic, però sí un factor important. No vull marxar sense haver jugat abans allà. Per mi el Johan és una joia, però com a barcelonista poder jugar al nou estadi és una cosa que em fa il·lusió. Encara falta. Esperem que les obres acabin en els terminis previstos.
Vostè ja ha superat la barrera dels 400 partits amb el Barça. Descarta atrapar Melanie Serrano?
La Melanie és història del Barça. Ha estat aquí tota la vida i ha arribat a uns números increïbles. Jo no em marco una xifra, només em fixo en el present i intentar gaudir de cada minut.
Vostè també figura entre les 10 jugadores del món amb més partits de Champions. Què li diu la dada?
Em fa sentir orgullosa de la meva trajectòria. Estic en una llista amb noms molt icònics i fa il·lusió, és clar. També he de dir que considero que aquesta és una dada amb data de caducitat, perquè jo en la meva etapa en l’Espanyol només vaig guanyar una lliga i vaig jugar un cop la Champions. Aquí en el Barça fa ja molts anys que s’està treballant bé, tenim una continuïtat molt gran en la Champions, arribant sempre a fases finals, i jugadores del club que tinguin un cert recorregut a la casa estan destinades a arribar a aquests números.
Quan acabi l’actual contracte tindrà 35 anys. Pensa en el futur? Continuarà abraçada a la pilota o serà moment de treure la pols als llibres de biologia?
[Riu.] Estic tranquil·la. Vull veure com acabem aquesta temporada i com comencem la següent. Soc una persona que es guia molt per les sensacions i ja ho veurem. Mentre cregui que puc aportar coses a l’equip, seguiré aquí. Per molt que ara segurament no tingui el pes dins l’equip que tenia fa dos o tres anys, em sento valorada.
La final és a Bilbao. Hi pensa?
Fa il·lusió que la final sigui aquí a prop. La mobilització dels nostres aficionats seria molt més fàcil, tot i que en el passat ens han demostrat que han viatjat allà on ha calgut. Però bé, a mi m’agrada no pensar gaire enllà. Bilbao em queda lluny ara mateix. Estic focalitzada en el Chelsea.
Fa uns dies, amb les seves companyes Lucy Bronze i Esmee Brugts, va participar en un ‘Meet&Greet’ a la Barça Store de Canaletes. Com ho van viure?
Són coses que, si no les vius en persona, no te les pots imaginar. Puc comprendre veure un Johan ple en dia de partit, puc comprendre que s’ompli Montjuïc per veure unes semifinals contra el Chelsea, puc comprendre que hagi vingut gent quan ha tocat celebrar algun títol... però veure la cua de gent que es va formar allà al carrer en un dia laborable... Va ser molt emocionant. Espectacular. Hi ha gent fins i tot que es va quedar a fora sense poder entrar. Teníem pactada una hora i vam acabar estant-hi una hora i mitja. Anys enrere amb prou feina et reconeixien pel carrer. L’evolució ha estat molt gran.
Com va viure el Catalunya-Paraguai?
Va ser un dia molt especial. Em vaig poder retrobar amb companyes com ara la Vicky i la Leila, el Xavi Llorens, va venir molta família. Va ser una gran festa del futbol català.
Ara que es consolidi, no?
A totes ens agradaria que això es consolidés, sí. Esperem que no hàgim de tornar a esperar cinc anys per veure la selecció catalana.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Xavi: “Accepto la decisió del president i en un futur m’agradaria tornar”

BARCELONA
 

Mapi León rep l’alta mèdica hores abans de la final

Barcelona
 

Xavi: final de trajecte

BARCELONA
 

Fer bona la dita

BILBAO (ENVIADA ESPECIAL)
 

Les jugadores i la mentalitat guanyadora

BILBAO (ENVIADA ESPECIAL)
 

“Canvi de cicle? No ho comparteixo”

BILBAO (ENVIADA ESPECIAL)
 
Barça- Olympique de Lió
El rival

El llegat i l’aposta

BILBAO (ENVIADA ESPECIAL)
 
Barça- Olympique de Lió
Cata Coll

Present i futur

barcelona
 

L’hora de Hansi Flick

BARCELONA