La llei de Lewandowski
El polonès emergeix amb un ‘hat-trick’ en la segona meitat que capgira el resultat i dona la victòria al Barça contra el València
Els culers mantenen els dos punts de distància respecte al Girona, a qui visiten dissabte
Només li queda un objectiu, al Barça, aquesta temporada: quedar subcampió per anar a la supercopa. I, ahir, aquest objectiu va anar-se embolicant per moments, ja que l’equip culer va tenir dificultats contra el València, tot i que el resultat (4-2) final pugui fer entreveure que va ser un dia còmode. Ni de bon tros va ser-ho. De fet, fins al minut 82, el marcador il·lustrava un empat, que comprometia l’esmentada segona posició, amb el Girona en l’horitzó (dissabte, 18.30 hores a Montilivi) i ben a prop, a només dos punts. Un avantatge respecte als blanc-i-vermells que l’equip blaugrana manté gràcies, sobretot, a Robert Lewandowski. I és que l’ariet polonès va marcar un hat-trick, en la segona meitat, amb el qual el Barça va culminar la remuntada, ja que en el descans perdia 1-2, i va assegurar la victòria. El 9 culer acumula 16 gols i s’apropa en tres al pitxitxi, precisament el tanc del Girona, Artem Dovbyk, que n’acumula 19.
Fonamental, doncs, va ser l’aparició de Lewy, en un enfrontament en què el Barça va jugar tota la segona part contra deu, per l’expulsió del porter Mamardashvili just abans del final de la primera. Fins aleshores no havia estat gaire afinat, l’equip orienta per Xavi. El tècnic, en un dia plujós, amb no gaire gent al Lluís Companys (30.167 espectadors, 20.000 menys que contra el PSG, l’últim duel que hi havia hagut a l’estadi), no va rebre res especial per part de l’afició el dia que va retrobar-s’hi després de confirmar el seu canvi de parer i no marxar. La seva continuïtat no va rebre valoració del feu, ni bona ni dolenta, tret d’uns càntics que li van dedicar ja en el minut 90, des de l’espai d’animació, habituals gairebé cada dia d’altra banda. Estrany, tot plegat, encara que tampoc es pot tenir gaire en compte el que hi passa darrerament, al camp blaugrana, ja que s’hi produeixen fets insòlits, impensables en altres temps, com l’onada de dues voltes a l’estadi que hi va haver en el minut 80, quan el resultat era de 2-2.
Abans, el primer temps, doncs, no va ser bo del Barça. Va acabar-lo perdent, castigat pel joc directe del jove equip que entrena Rubén Baraja i que va fer mal als culers. Així van aixecar els valencianistes el gol inicial de Fermín (22’), que havia marcat un golàs de cap. Així, amb pilotades de Mamardashvili, els valencianistes van crear perill, i en dues de les quals van generar dos gols. Hi van ajudar també les errades blaugrana, ja que en l’empat, d’Hugo Duro (27’), Ter Stegen va cometre una pífia descomunal intentant fer una retallada al davanter, mentre que en el de Pepelu (38’), que va ser de penal, Araujo va estar fatal atropellant dins l’àrea Peter Federico i cometent la infracció. El Barça estava força encallat i va aconseguir ficar-se en el partit amb una altra errada, però a l’altre bàndol, de Mamardashvili, que va tocar la pilota amb el braç fora de l’àrea quan Lamine Yamal ja l’havia superat i encarava porteria buida, acció que va fer que es guanyés la vermella directa.
Contra deu, el camp va fer baixada, però, tot i això, li va costar, al Barça, generar joc i ocasions de claredat, contra un València molt ben endreçat. De fet, va tenir en la pilota aturada, especialment en els córners, una de les seves armes principals, i també, és clar, en Lewandowski, que va ser la figura amb un trio de gols marca de la casa. El polonès va empatar (49’) amb un cop de cap en un servei de córner; va capgirar-ho tot (82’) en un altre cop de cap, en el servei d’un altre córner, i va sentenciar (93’) amb un llançament de falta magistral, un art en què al Bayern era assidu i en què al Barça es va estrenar ahir. Lewy, que ha acabat el curs més entonat del que el va iniciar, va imposar ahir la seva llei, a còpia de gol.