Barça

Jordi Roura

Exentrenador del barça (2012/2013)

“Per a un barcelonista de Girona, el partit és bonic”

“És un partit important per als dos equips, però la sensació és que el Barça ha de quedar segon sí o sí

“Hi ha moltes maneres de jugar, i com ho fan ells no és fàcil: joc combinatori, buscant la porteria rival; és extraordinari”

“Eric ha trobat un club que va bé i ho ha aprofitat; en canvi Romeu al contrari, una època culer més irregular al camp”

Jordi Roura (Llagostera, 1967) ha estat jugador, primer i segon entrenador, cercapromeses i director de la base del Barça. Ara, viurà un duel català des de fora com a barcelonista gironí.

Girona-Barça, quin derbi que ens espera, no?
Sí, ningú s’hauria imaginat arribar a aquestes moment amb un derbi d’aquestes característiques. Bàsicament perquè el que ha fet el Girona aquesta temporada crec que és per treure’s el barret. Qui pugui assistir a un partit d’aquestes característiques és un privilegiat.
Qui parteix com a favorit?
Si mirem la regularitat, crec que el Girona hi arriba millor. Sempre ha tingut una línia de joc molt bona i han estat per sobre del que tothom imaginava. El Barcelona ha sigut més irregular, però no deixa de ser un equip molt gran. Montilivi, però, és una fortalesa i caldrà veure qui imposa el seu estil, que el tenen molt semblant.
Quin partit espera?
Jo crec que serà un partit per lluitar per tenir la pilota. Qui la tingui tindrà molt de guanyat i estarà més còmode. És on pot estar la clau del partit, ja sigui posicionalment o per les característiques dels jugadors alineats. Els dos equips estan construïts per a aquest joc.
Ter Stegen-Gazzaniga o Dovbyk-Lewandowski, els duels.
Sí, les porteries, en l’aspecte defensiu i en l’ofensiu, marquen la diferència. Lewandowski va fer un hat-trick, l’atac gironí és extraordinari, tot i que ha passat moments de la temporada irregulars en defensa, com el Barça. Serà un partit per imposar l’estil.
I ara qui el practica millor?
El Barça ha sigut molt irregular, sobretot en defensa, en què l’any passat tenia un punt fort. El Girona, en canvi, ressalta en la seva faceta ofensiva i amb molt d’equilibri a baix. Segurament també hi ha un punt més de pressió al Barça i això dificulta prendre certes decisions o actuar com tu voldries. Segurament deu anar per aquí...
El Girona acarona la Champions i el Barça ha de guanyar com sigui. Tenen pressió?
És un partit molt important per a tots dos equips. I potser encara més per al Barcelona, per aquesta sensació que és el Barça i que sembla que ha de quedar segon sí o sí. El Girona, òbviament, igual; aspira a la segona posició i la Champions serà una realitat més aviat que tard.
Què destacaria del Girona?
Ho he dit públicament moltes vegades: és extraordinari com guanya. Hi ha moltes maneres de jugar, i com ho fan ells no és fàcil: joc combinatori, buscant la porteria rival. Les dades increïbles del curs ho diuen.
Algun nom concret?
La clau és que és tota la plantilla! I amb jugadors que no eren gaire coneguts, començant per Sávio, Dovbyk o el mig del camp extraordinari amb Yangel, Aleix i Iván. La incorporació de l’Eric ha sigut important. Cárcel l’ha encertat amb les incorporacions. Han de mirar de mantenir el bloc.
Sembla que el ‘canvi de cromos’ Romeu-Eric ha beneficiat el Girona. Com és?
El futbol és tan meravellós perquè dos i dos no són quatre. A l’Eric, el Girona li venia com l’anell al dit, i si les coses funcionen al club ell també ho ha aprofitat per créixer. En canvi, a l’Oriol li ha passat a la inversa, ha anat perdent confiança en un club molt exigent. Al Barça tot és molt transcendent. Hi intervenen molts factors i l’emocional hi guanya molt de pes.
El Barça acabarà el curs en blanc de títols.
Com he dit abans, ha sigut un any irregular i dolent per als títols, però ens hem d’agafar a alguna cosa i és que el Barça ha demostrat que pot competir contra qualsevol equip del món. Contra el PSG hi va haver un seguit de circumstàncies que podrien haver sigut diferents. El futbol són petits detalls.
I el paper de la Masia?
Personalment, em permetrà dir que això em fa sentir especialment orgullós i satisfet. Jo crec que aquest és el gran factor que ha de fer sentir el barcelonisme satisfet. No hi ha cap equip al món de nivell, de primer nivell mundial, que hagi jugat partits tan importants amb dos o tres nanos de 16, 17 anys, i fins i tot ho hem normalitzat. Cubarsí, Fermín, Balde, Gavi, Lamine Yamal, Fort...
A Cubarsí el coneix bé, no?
Sí,a més el van fitxar del Girona. Jo sempre he tingut clar que és un jugador que tenia nivell i que podia arribar amunt... Ara, que hagi anat tan ràpid i s’hagi precipitat, hagi jugat en aquest nivell tan extraordinari tan aviat, doncs, home, és francament sorprenent. Si va fent el seu camí, és un jugador que pot marcar una època. Ocupa una posició que històricament és molt complicada a can Barça. Deixem-lo equivocar-se, que també arribarà.
S’aventura a fer un pronòstic per al derbi a Montilivi?
No, no, és molt difícil (riu). Hi intervindran molts factors. Estic segur que serà un partit molt divertit, i per als que ens agrada el futbol crec que serà d’un joc extraordinari, però els dos equips busquen la porteria, intentaran guanyar i això sempre és agradable, no? I un barcelonista de Girona com jo estarà molt content de veure el partit.
Dos equips catalans a dalt de tot. Això és bonic, no?
És clar. Catalunya sempre ha sigut un lloc importantíssim. L’Espanyol està lluitant, el Nàstic lluita pel play-off. Hem d’intentar que el més gran nombre d’equips catalans pugui estar a les màximes categories.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.