De nou, campiones
El Barça guanya la novena lliga de la seva història, la cinquena de manera consecutiva, gràcies al triomf al camp del Granada
Segon títol del curs al sarró: en dues setmanes, final de copa; en tres, final de Champions
L’hegemonia blaugrana continua. La superioritat massa gran, preocupant per a molts, començant per les mateixes jugadores del Barça, ha quedat palesa també aquesta temporada. El conjunt de Jonatan Giráldez ha tornat a dominar amb mà de ferro la lliga, així com la supercopa, i és a un pas de guanyar la copa. El triomf a Granada converteix el Barça en campió de lliga, un cop més. Ja en són nou, cinc de manera consecutiva. Cinc anys impecables de l’equip que millor fa les coses. Perquè cal recordar que el problema no el té el club blaugrana, sinó la resta. Qui inverteix i cuida el projecte és el Barça. Si els altres fessin el mateix, des dels clubs fins als màxims dirigents de la competició, potser es veuria una lliga més atractiva i competitiva. El Barça viu a anys llum de la resta, en una lliga amb estadis en estat més que qüestionable i que posa en risc la salut de les jugadores. Les del Barça i la resta, que també són víctimes d’un sistema que no progressa, ni creu ni inverteix com toca.
Mentrestant, el conjunt blaugrana continua comptant amb les millors jugadores, continua practicant el millor futbol i continua sent el més ambiciós, incansable en la victòria. Per cinquena temporada consecutiva, el títol entrarà a les vitrines del museu del Barça. Han fet falta 26 jornades. És a dir, a les de Giráldez els han sobrat quatre partits. 25 victòries i un sol empat. Cap derrota. 118 gols a favor i 9 en contra. Xifres d’un altre planeta. Sense anar més lluny, el Madrid, el rival que més ha de competir la lliga al Barça, ha fet 64 gols fins ara, gairebé la meitat, i n’ha encaixat vint més.
Superioritat, sí, però cal donar valor a una plantilla que no desconnecta mai. Que afronta cada partit amb la mateixa identitat, sigui de la competició que sigui. Que no afluixa, tampoc amb les rotacions, ni infravalora el rival.
I això van fer les protagonistes una vegada van poder celebrar el títol sobre la gespa amb l’equip tècnic i la presència de Xavi Puig i Marc Vivés: donar valor. “Hi ha molta feina al darrere. És un senyal que les coses s’estan fent molt bé. Que no es normalitzi, perquè hem viscut situacions complicades”, va afirmar Irene Paredes, una de les capitanes. Aitana Bonmatí, campiona de tot, va continuar. “Aquests moments passen i no saps si tornaran. Cal celebrar-ho. Aquest equip no es cansa de guanyar i això ens fa úniques”. I que no es cansi, que encara queden dos títols més en joc. La copa i la Champions ja esperen.