Aquest any, sí

Primera parada, Saragossa. El 18 de maig, La Romareda serà l’escenari de la final de la copa entre el Barça i la Real Sociedad. Jonatan Giráldez contra Natàlia Arroyo. Dos amics que van coincidir a la federació catalana i que viuen els seus últims dies en aquests dos projectes que tant els han fet créixer. Una copa que no es guanya des del 2022, just després de la patacada de Torí. L’any passat, l’alineació indeguda de Geyse va impedir al Barça participar en una competició que, probablement, hauria acabat guanyant i el pòquer s’hauria produït. Això forma part del passat. Aquest any, la copa s’ha presentat de nou i el conjunt blaugrana ha complert. El 18 de maig hi ha la possibilitat de treure’s aquesta espineta de la temporada passada. A més, seria una bona injecció de moral per preparar la final de la Champions.

La bèstia negra

Segona i última parada: Bilbao. El 25 de maig està marcat al calendari des de fa molts mesos. Aficionats que tenen reserva de vols i allotjament des de fa un any i entrades que han volat. Bilbao serà clarament blaugrana. Al davant, la bèstia negra. L’Olympique de Lió és aquell equip que el Barça ha estat incapaç de tombar. Mai l’ha superat. Si guanyar la copa és una espina del curs passat, derrotar el Lió és l’espina de tota una vida. L’espina d’un projecte que ha anat creixent i creixent. L’eliminació del 2018 o la final perduda del 2019 feien menys mal, però la derrota a Torí fa dos anys va ser molt dolorosa. De fet, el mateix Giráldez va qualificar-ho d’“espasa” i no pas d’espina. El Barça va poder curar-se guanyant la Champions un any després, però creuar-se de nou amb el Lió en una final europea és el repte més gran per a aquest equip. És deixar enrere tots els fantasmes del passat. És dir al Lió que ara és el Barça qui vol regnar a Europa durant molt de temps. Guanyar implica fer història per partida doble.