L’allargada ombra de ‘Busi’
El Barça no ha trobat aquest curs una peça fiable i indiscutible que rellevi Sergio Busquets, el llegendari mig centre, que va ocupar el pivot defensiu blaugrana durant quinze temporades
Aquest estiu, el club haurà d’anar al mercat a buscar-la
El pivot ha estat un problema per al Barça aquesta temporada. I és que Xavi Hernández no ha trobat solució a la marxa de Sergio Busquets a final del curs passat. “És el millor mig centre que han vist els meus ulls, el jugador més intel·ligent que he vist”, va assegurar el preparador quan es va confirmar l’adeu del de Badia. “Si volem competir bé l’any que ve, hem de trobar aquesta peça. Cal trobar un jugador molt, molt important per suplir-lo”, va advertir el tècnic aleshores. De fet, Busi va proposar relleus a la seva figura. “Rodri i Zubimendi, els conec de la selecció i juguen amb estils similars. I també Nico, que ha estat al Barça B i té aquesta filosofia”, va dir en una entrevista a aquest diari quan va anunciar que deixava el club. Però res del que volien el tècnic i el capità va fer-se realitat. Rodri (Manchester City) era inabastable, Nico González (Barça) va ser traspassat al Porto per 8,5 milions d’euros i Martín Zubimendi (Real Sociedad), candidat de Busquets i el preferit de Xavi, no va ser possible a causa de la situació financera, tot i que l’entitat va intentar-ho. Igual que Joshua Kimmich (Bayern) i Marcelo Brozovic (Inter, ara a l’Al-Nassr), peces inaccessibles. Així, que el club va acabar fitxant una alternativa més low cost com Oriol Romeu, per qui va pagar quatre milions d’euros al Girona. I el mig centre d’Ulldecona, que a priori representava una opció interessant ja que és algú format a can Barça, amb experiència i rendiment acreditat en la Premier League durant moltes temporades i també al Girona, en què havia estat un dels millors mitjos centres del passat campionat, no ha acabat de funcionar. Això ha creat un problema indiscutible a l’equip perquè no ha tingut cap especialista en la demarcació.
La realitat, doncs, és que Xavi va perdre aviat la confiança en Oriol Romeu, que acumula 34 participacions en els 49 partits oficials que el conjunt culer ha disputat aquesta temporada, només dinou com a titular, ni la meitat, i va explorar altres vies per ocupar la demarcació. Ni a casa, perquè no va apreciar ningú al planter que li fes el pes, ni a fora, per la falta de fair play que va impedir a l’entitat portar-li algú, no ha trobat cap recanvi i dels de la plantilla no n’hi ha hagut cap que hagi convençut al cent per cent. En el quadrat que forma l’entrenador blaugrana a la medul·lar, a la base va apostar durant molts partits per Frenkie de Jong, un jugador a qui li falta molt de rigor defensiu i agressivitat per sortir-se’n allà. Igual que Ilkay Gündogan, a qui, a més que pateix havent de córrer enrere i disputant duels, fent una funció que no domina, se’l va perdre durant molts enfrontaments en posicions més avançades, on sí que és un futbolista diferencial.
Aquest Barça no és un equip prou preparat per jugar sense un especialista defensiu al mig del camp, i sense aquest perfil, amb De Jong i Gündogan, va passar els pitjors moments del curs. I Xavi, en aquesta situació desesperada, va apostar per un central, Andreas Christensen, per al lloc. La primera prova va ser a principis de febrer, al feu del Deportivo Alavés (1-3), i al tècnic li va agradar, ja que des d’aleshores ja no el va moure de la medul·lar. I quan no el va tenir, va substituir-lo per algú amb cames i potència per córrer enrere i aportar treball, Sergi Roberto. D’aquesta manera, en els següents dotze partits del conjunt blaugrana, sempre hi va haver de pivot titular o bé el danès (8 partits) o el català (4 partits) i els resultats li van donar la raó: amb ells, l’equip va guanyar certa estabilitat defensiva i no va perdre; nou victòries i tres empats. La ratxa es va trencar en la tornada dels quarts de final contra el PSG (1-4), en què cap dels dos va poder jugar per sanció. En tot cas, cap dels dos acaba de ser una figura fiable sobre la qual basar l’equip. Bàsicament perquè cap dels dos és un mig centre en el seu origen.
El club s’havia passat els últims quinze cursos amb Sergio Busquets ocupant la posició, en què va ser un dels millors del món, perfecte per a l’estil de joc blaugrana. I, evidentment, la seva ombra és molt allargada. No serà senzill trobar recanvi i, vist el que ha passat aquesta campanya, el club pensa a fitxar algú per tornar-ho a intentar. Ara, però, ha d’acabar la lliga, amb l’obligació de quedar segon per assegurar-se la supercopa, opció que després de la desfeta contra el Girona (4-2) s’ha complicat. A més, el panorama, si amb tothom en plenes facultats ja no és engrescador, ara encara ho és menys pel moment que viuen els que poden jugar. De Jong, per començar, ja va dir adeu a la temporada per un esquinç al turmell dret; Christensen té molèsties constants al tendó d’Aquil·les que li impedeixen competir amb continuïtat; Oriol Romeu no compta perquè no ha aconseguit oferir un rendiment convincent; Gündogan i Pedri no tenen condicions per actuar en aquesta demarcació i se’ls veuen les carències quan els toca fer-ho, i, finalment, hi ha Sergi Roberto, que ha complert quan hi ha jugat, malgrat l’errada gruixuda que va protagonitzar a Montilivi i que va costar un gol. A l’estiu, feina als despatxos, per a Deco i Xavi, a la recerca d’algú.