L’Audiència no veu indicis per investigar si Negreira va blanquejar pagaments del Barça
L’Audiència de Barcelona ha anul·lat la decisió del jutge del “cas Negreira” d’investigar en una peça separada si l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) i el seu fill van blanquejar part dels diners que els va pagar el FC Barcelona, davant la “falta” d’indicis que cometessin aquest delicte.
Així ho ha resolt la secció 21 de l’Audiència de Barcelona en un acte en el qual dona la raó al FC Barcelona, a l’exvicepresident del CTA José María Enríquez Negreira, i al seu fill, Javier Enríquez, i revoca la decisió que va prendre a l’agost del passat any el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, per obrir una peça separada per un delicte de blanqueig.
El jutge va justificar l’obertura d’aquesta peça separada en considerar que els fets referents als pagaments del Barça als Negreira estaven “perfectament contrastats” i requerien una recerca “no massa llarga”, centrada a esbrinar què es pretenia amb ells, mentre que la causa per blanqueig podria ser més llarga i “bloquejar sense motiu algun” la tramitació de la investigació principal.
Per contra, l’Audiència dona la raó al recurs dels Negreira, al qual es va adherir el FC Barcelona, i ressalta que en el mateix acte en el qual el jutge acordava obrir aquesta peça separada es constatava que es desconeixia en aquest moment quina podria ser la destinació d’aquests fons, la qual cosa per a la sala “és tant com reconèixer la falta de base” d’indicis del delicte de blanqueig.
“No es desprèn de la causa que algú hagi adquirit, posseeixi, utilitzi, converteixi o transmeti béns sabent que tenen el seu origen en una activitat delictiva, per la qual cosa mancant elements indiciaris que justifiquin la investigació del delicte de blanqueig, no procedeix la formació de peça separada”, argumenta l’Audiència.
L’Audiència també constata, en aquesta tessitura, la “impossibilitat de dur a terme investigacions prospectives” i que no tendeixin a l’obtenció d’un objectiu concret “sobre la base dels elements indiciaris amb els quals ja es compta amb caràcter previ”.
En el seu acte, l’Audiència remarca que el jutge Aguirre subratllava que la peça separada estava referida al “caràcter lícit o no” de les comissions cobrades per una de les seves empreses.
“Aquesta línia d’investigació tampoc pot ser objecte de l’obertura d’una peça separada ja que si a l’Instructor li ofereixen dubtes la il·licitud o no dels fets, aquests no haurien de ser objecte d’investigació, ni conjunta ni separadament, perquè faltaria la determinació d’un concret i provisional judici de tipicicitat que justifiqui dur a terme les diligències que resultin pertinents i útils”, esgrimeix l’Audiència.
El jutge va acordar obrir aquesta peça separada argumentant que entre juny de 2016 i octubre de 2018 l’empresa Soccercam, participada al 100 % pel fill de Negreira, va cobrar del FC Barcelona 297.085 euros que van ser abonats a través de la intermediària Tresep, participada íntegrament per un exdirectiu del FC Barcelona recentment mort.
El jutge sostenia que Tresep facturava al Barça un 30 % més del que després abonava a Socercam.
A més, el jutge reconeixia que la destinació donada per la família de Negreira als diners rebuts pel Barça “no s’ha pogut esbrinar de moment”.
En els seus recursos, als quals es va adherir el FC Barcelona i es va oposar la Fiscalia, els Negreira al·legaven que no existien indicis de blanqueig, ja que els mateixos fets que relatava el jutge per obrir la seva peça separada ja els detallava la Fiscalia en la seva querella, que no els atribuïa aquest delicte.
La Fiscalia va donar suport en aquest cas al jutge Aguirre, en considerar que obrir una peça separada per blanqueig no posava en risc la causa, perquè l’objecte de cada peça quedava “perfectament delimitat”.
Després d’acordar anul·lar la peça separada per blanqueig, l’Audiència de Barcelona encara té pendent de decidir si revoca la decisió del jutge Aguirre d’afegir a la causa principal el delicte de suborn, que el magistrat va sumar als de corrupció entre particulars en l’àmbit esportiu, administració deslleial i falsedat en document mercantil.
En aquest cas, la Fiscalia Anticorrupció -que va ser la que va presentar la denúncia en el jutjat pels 7 milions d’euros que el FC Barcelona va pagar a Enríquez Negreira i al seu fill entre els anys 2001 i 2018- s’ha desmarcat del jutge i ha defensat els recursos presentats per les defenses davant l’Audiència perquè l’acusació per suborn quedi sense efecte, en considerar que Enríquez Negreira no tenia la condició de funcionari, clau per a aquest tipus delictiu.