Xavi marxa amb la consciència tranquil·la
Barça. Xavi marxa amb elegància, sense cap mala paraula, deixant entreveure que perdonarà l’últim any de contracte que li quedava i deixant també la porta oberta a un retorn en el futur
“Gràcies a tots, encara que no us ho creieu us trobaré a faltar. Visca el Barça!” Acaba l’era Xavi. Amb aquestes últimes paraules va abandonar Xavi Hernández una sala de premsa que ha estat la seva segona casa durant els últims dos anys i mig. Ahir la va trepitjar per última vegada i avui a Sevilla dirigirà el seu últim partit. Marxa, diu, amb el cap alt, amb la consciència ben tranquil·la per haver-ho donat tot i, sobretot, deixant la porta oberta a un retorn en un futur. El maig del 2015, quan va tancar la seva etapa com a capità, va dir que ho deixava perquè creia que era el moment oportú. Va marxar amb honors, amb un homenatge a l’altura d’un mite i amb un triplet sota el braç culminat a Berlín. Va dir que tornaria per entrenar algun dia el Barça i ho ha complert. Ara deixa dos títols més a les vitrines.
Hi havia molta expectació per veure com afrontaria Xavi la compareixença d’ahir, per veure quin seria el to i el missatge, només vint-i-quatre hores després que el club anunciés que no entrenaria l’equip la temporada vinent. Cap mala paraula, tot agraïments. Xavi marxa com un senyor. Hauria pogut triar el camí de la guerra, però va triar el camí de la pau. “Estic bé. Evidentment han estat dies complicats, però marxo amb la consciència tranquil·la. Han estat dos anys i mig a la banqueta, no ha estat fàcil, però podem estar orgullosos de la feina feta. Ho hem donat tot. Hem intentat ser homes de club. Aquest any no s’han assolit els títols que volíem, però l’aprenentatge ha estat molt gran. Estic agraït al club per l’oportunitat donada.” “Ahir vaig estar amb el president. Em va transmetre les seves raons, ell creu que el club necessita un canvi de rumb i jo ho accepto. Ens vam donar la mà, li vaig desitjar molta sort i a partir d’aquí res més. La pròxima temporada aniré al Camp Nou com un aficionat més.”
A Xavi se li va preguntar si entenia els motius del president i si li havia dolgut la forma com s’ha gestionat tot plegat, però no va voler polemitzar ni un instant: “El club ha decidit això, és igual si jo ho entenc o no. Només puc fer que acceptar-ho. Marxo agraït al president i a la directiva, no he tingut cap problema amb ningú. M’he adaptat a les circumstàncies que viu el club en tot moment.” “He estat honest amb els jugadors, els he explicat els motius del president i la realitat del que ha passat. Els jugadors m’han mostrat suport en públic i en privat. Ara descansaré un temps, perquè ho necessitem, i després ja valorarem quin camí agafem”, va dir.
Xavi farà una pausa, perquè el desgast d’entrenar un club de la idiosincràsia del Barça és gran, però marxa amb l’esperança de tornar algun dia, no sap si com a entrenador o assumint alguna altra funció dins l’entitat: “M’agradaria tornar, és clar que sí. És el club de la meva vida. He patit aquí, però també he gaudit. M’agrada treballar per al Barça. No em tanco la porta a tornar en un futur.”
Home de club
En l’aire sobrevolava una altra pregunta. Saber si Xavi cobraria l’últim any de contracte o el perdonaria com havia manifestat quan va ser ell qui va anunciar la dimissió en diferit el mes de gener. “El que vaig dir, així serà.” “No hi haurà cap problema”, va explicar. Avui al Sánchez Pizjuán, nit de comiats.