Decisions

Giráldez i Xavi van haver de posar-se un dia davant d’un micròfon i molts mitjans per explicar-se. Havien pres una decisió. El tècnic gallec ho va fer el 18 de desembre. Uns dies abans s’havia filtrat que deixaria la banqueta del Barça per marxar als Estats Units i entrenar els Washington Spirit. Una filtració que va molestar Giráldez, que preferia que es parlés d’això en un altre moment de la temporada. L’entrenador va narrar la cronologia dels fets: s’havia començat a parlar de la renovació amb el club –acaba contracte–, però va rebre una proposta que li va fer prendre la decisió de no quedar-se a Barcelona, malgrat reconèixer que l’oferta de l’entitat blaugrana era bona. Volia un nou repte.

Un mes i mig després, arribava el torn de Xavi Hernández en un escenari molt diferent. El Barça acabava d’acomiadar-se de la supercopa i la copa i es complicava molt la lliga després de perdre a casa contra el Vila-real. Eren dies difícils i el terrassenc va fer el pas. En acabar el partit contra el submarí groc, va anunciar que marxaria a final de temporada. Passés el que passés. El seu homòleg en el femení li donava suport. L’entenia. Ara bé, mentre la decisió de Giráldez era irrevocable i ferma fins al darrer dia, els dubtes van anar apareixent al voltant del futur de Xavi. Les sensacions van canviar i el tècnic va decidir quedar-se. Semblava que ell lideraria el projecte, però finalment Laporta va obrir-li la porta de sortida. Un marxa perquè vol, l’altre ha acabat veient-se obligat a fer-ho.

L’èxit i el fracàs

I no només és aquesta la diferència. El rendiment esportiu també és a anys llum. Mentre que Giráldez marxarà per la porta gran –podrà acomiadar-se el proper diumenge al Johan Cruyff–, Xavi ho farà després d’un any dolent. El Barça femení ho ha guanyat tot. Ha fet història. L’equip blaugrana ha firmat un pòquer inèdit: supercopa, copa, lliga i Champions. Ho ha fet jugant com els àngels i traient-se l’espina de derrotar, per fi, el Lió, la seva bèstia negra. Jonatan Giráldez, en tres anys, ha aconseguit 10 títols. Només se li han escapat una Champions, perduda a Torí el 2022, i una copa, perduda als despatxos. Xavi, en canvi, s’emporta la lliga i la supercopa del curs passat, però una sensació decebedora després de no poder competir per cap títol enguany. El Madrid va passar-li per sobre en la supercopa i no li ha deixat cap possibilitat opció en la lliga. San Mamés va derrotar-lo en la copa i el PSG va despertar-lo del somni europeu.

Giráldez marxa orgullós i amb la feina feta. Com voldria. Xavi ho fa a contracor i després d’unes setmanes difícils. No com voldria, si bé ho fa amb la consciència tranquil·la. Sigui com sigui, tots dos han fet el que ha estat a les seves mans per donar èxits al Barça. No sempre es pot. A vegades surt cara i d’altres surt creu.