La cara i la creu
Jonatan Giráldez i Xavi Hernández deixen les banquetes dels primers equips de futbol amb sensacions molt oposades
El gallec ha fet història; el terrassenc ha estat acomiadat després d’un curs en què no s’ha guanyat cap títol
El divendres 24 de maig, el Barça anunciava la destitució de Xavi Hernández. El final d’una mort anunciada feia dies, però que havia viscut capítols esperpèntics des de finals de gener, quan el terrassenc va comunicar que deixaria la banqueta quan acabés la temporada. D’aquí es va passar a segellar la continuïtat en una foto de família el 25 d’abril. La roda de premsa prèvia al duel contra l’Almeria, però, va encendre els ànims de Joan Laporta, que va despendre’s del tècnic una setmana després. Mentre això passava a Barcelona, a 600 quilòmetres hi havia un altre Barça que estava a punt de fer història. Mentre el projecte del masculí s’esmicolava per intentar construir-ne un de nou, el femení de Jonatan Giráldez acaronava la tercera Champions i un pòquer històric. Dues realitats completament oposades. Dos entrenadors que tanquen, o han tancat, una etapa en el club al mateix moment, però en contextos molt diferents. La cara i la creu del futbol del Barça.
Decisions
Giráldez i Xavi van haver de posar-se un dia davant d’un micròfon i molts mitjans per explicar-se. Havien pres una decisió. El tècnic gallec ho va fer el 18 de desembre. Uns dies abans s’havia filtrat que deixaria la banqueta del Barça per marxar als Estats Units i entrenar els Washington Spirit. Una filtració que va molestar Giráldez, que preferia que es parlés d’això en un altre moment de la temporada. L’entrenador va narrar la cronologia dels fets: s’havia començat a parlar de la renovació amb el club –acaba contracte–, però va rebre una proposta que li va fer prendre la decisió de no quedar-se a Barcelona, malgrat reconèixer que l’oferta de l’entitat blaugrana era bona. Volia un nou repte.
Un mes i mig després, arribava el torn de Xavi Hernández en un escenari molt diferent. El Barça acabava d’acomiadar-se de la supercopa i la copa i es complicava molt la lliga després de perdre a casa contra el Vila-real. Eren dies difícils i el terrassenc va fer el pas. En acabar el partit contra el submarí groc, va anunciar que marxaria a final de temporada. Passés el que passés. El seu homòleg en el femení li donava suport. L’entenia. Ara bé, mentre la decisió de Giráldez era irrevocable i ferma fins al darrer dia, els dubtes van anar apareixent al voltant del futur de Xavi. Les sensacions van canviar i el tècnic va decidir quedar-se. Semblava que ell lideraria el projecte, però finalment Laporta va obrir-li la porta de sortida. Un marxa perquè vol, l’altre ha acabat veient-se obligat a fer-ho.
L’èxit i el fracàs
I no només és aquesta la diferència. El rendiment esportiu també és a anys llum. Mentre que Giráldez marxarà per la porta gran –podrà acomiadar-se el proper diumenge al Johan Cruyff–, Xavi ho farà després d’un any dolent. El Barça femení ho ha guanyat tot. Ha fet història. L’equip blaugrana ha firmat un pòquer inèdit: supercopa, copa, lliga i Champions. Ho ha fet jugant com els àngels i traient-se l’espina de derrotar, per fi, el Lió, la seva bèstia negra. Jonatan Giráldez, en tres anys, ha aconseguit 10 títols. Només se li han escapat una Champions, perduda a Torí el 2022, i una copa, perduda als despatxos. Xavi, en canvi, s’emporta la lliga i la supercopa del curs passat, però una sensació decebedora després de no poder competir per cap títol enguany. El Madrid va passar-li per sobre en la supercopa i no li ha deixat cap possibilitat opció en la lliga. San Mamés va derrotar-lo en la copa i el PSG va despertar-lo del somni europeu.
Giráldez marxa orgullós i amb la feina feta. Com voldria. Xavi ho fa a contracor i després d’unes setmanes difícils. No com voldria, si bé ho fa amb la consciència tranquil·la. Sigui com sigui, tots dos han fet el que ha estat a les seves mans per donar èxits al Barça. No sempre es pot. A vegades surt cara i d’altres surt creu.
