El seu futur

“Si menjaré Bimbo a Barcelona? [riu] De moment, aquí. Tinc un any de contracte. Surten coses, però m’agradaria centrar-me en avui i no parlar de temes que sé que us agraden. Avui no toca”.

Valorar en fred el pòquer

“És increïble el que hem aconseguit i el que vam fer a Bilbao. És bonic i molt gran. Vam guanyar la Champions contra el Lió, a qui no havíem guanyat mai. A més, cal afegir el que va significar tenir a tot el barcelonisme allà. Emociona. Em sento orgullosa de formar part d’aquesta generació. Fem feliç a la gent. Juguem perquè ens agrada, però m’omple veure que il·lusionem a la gent”.

La marxa de Mariona

“Totes les decisions són respectables. Cadascuna agafa el seu camí. Jo, personalment, i crec que totes, la trobaré molt a faltar. Porta molts anys a la casa i entén el futbol com a poques. La gent d’aquí ho sap. La superioritat que genera, com ens ajuda a les mitges a estar més alliberades, etc. Jo, per sort, me la continuaré trobant en la selecció, si tot va bé, però la trobaré a faltar. Com a companya, li desitjo el millor allà on vagi. És el que es mereix”.

Els Jocs Olímpics

“Si hi arribo? No és una lesió greu. Amb el Barça ja m’heu vist prou [riu] Estaré bé físicament per aquelles dates, però no depèn de mi perquè cal fer una convocatòria. M’agradaria ser-hi, és evident”.

“És un campionat més. Tots són igual d’importants. L’opinió pública potser li dona menys importància al futbol que als altres esports, però és únic. Serà el nostre primer cop allà i estaria molt bé guanyar una medalla”.

Mobilitzacions i èxits

“Som un referent com a club. Som un equip gran i moltes jugadores ens tenen a prop i poden veure que estem movent-hot tot. No només parlo de resultats, és un tema social. Fa 6 anys no hagués imaginat jugar en un estadi ple a quilòmetres de casa. Al Mini venien els meus pares i quatre persones més. Ha canviat tot en molt poc temps”.

Renúncies que ha fet

“Sembla molt bonic quan veus que aixeques títols, però hi ha molt sacrifici. No he tingut la mateixa vida social que han tingut els meus amics. La responsabilitat que requereix ser futbolista implica deixar-ho tot de banda. Hi havia cops que em feia pena. Soc de poble i, per exemple, no podia anar a les festes majors [riu]. Encadeno temporada rere temporada i no tinc vacances, tampoc. Però el que estic vivint és unic i val la pena. Compensa. És una carrera curta i intentaré viure-la al màxim. Quan ho deixi, ho trobaré a faltar”

La família

“El meu pare és qui m’acompanyava i m’animava a seguir. Jo també soc tossuda i tinc una mentalitat forta. Els inicis no eren fàcils. He tingut uns pares que m’han respectat durant el camí i no he tingut res imposat. Es parla que hi ha pares que estan sobre els nens i crec que això no funciona. En el meu cas no va ser així. Sempre han estat al marge, però oferint ajuda. Només puc donar les gràcies perquè m’han ajudat i m’han ensenyat a ser una dona lluitadora. Porto a la vena aquests valors lluitadors. L’entorn ajuda i m’ha anat molt bé”.

No tothom serà Aitana

“Una té el seu camí. Ser professional no només implica jugar al Barça. És difícil arribar aquí, calen molts sacrificis. Hi ha poques que poden arribar, però avui dia pots ser professional sigui on sigui. Cadascuna tindrà el seu camí. Ensenyo a les nenes que és possible”.