Complicitat dins i fora

Lamine Yamal i Nico Williams són uns dels grans responsables que la selecció espanyola sigui reconeguda com una de les que millor juguen a futbol. Amb ells a l’equip, les bandes agafen molt protagonisme. Un a l’extrem dret i l’altre a l’esquerre, s’encarreguen de donar amplada al joc d’Espanya i fer anar de corcoll les defenses rivals, amb una maduresa i un atreviment impropis de les seves edats. Ningú diria que estan disputant la seva primera gran cita de seleccions. Juguen com al pati de casa seva i sempre amb un somriure a la cara. La paraula pressió no existeix en el seu diccionari.

En aquesta Eurocopa, tots dos ho han jugat pràcticament tot. L’únic duel en què no van ser titulars va ser el tràmit contra Albània en el tercer partit de la fase de grups. Un total de 266 minuts acumula a les seves cames el de Rocafonda, que ha repartit dues assistències, i 236 el futbolista de l’Athletic, amb un gol al seu caseller i una altra assistència. Sense anar més lluny, va ser en l’últim duel, contra Geòrgia, on més van brillar. Van ser els artífexs de la remuntada, assumint la responsabilitat, malgrat la seva joventut, quan anaven mal dades. Lamine va deixar tothom bocabadat amb una assistència a Fabián antològica i el petit dels Williams també es va voler apuntar a la festa amb una jugada marca de la casa i una definició excepcional per situar el 3-1 al marcador. Unes actuacions que els han situat en l’aparador mundial.

Aquesta complicitat entre ells també s’estén fora el terreny de joc. Semblen germans. Comparteixen habitació i són inseparables en el seu dia a dia en la concentració. La imatge dels dos futbolistes jugant al “pedra, paper i tisora” just després del duel contra el combinat georgià, els balls de celebració dins i fora al camp, i una conversa caçada en un entrenament d’Espanya, en què Pedri li dona a entendre que si fitxa pel Barça s’haurà de canviar de dorsal, confirmen la bona sintonia, no només amb Lamine Yamal en particular, sinó també amb tot el clan blaugrana. “Té un un contra un increïble i la presa de decisions, que a mi a aquesta edat em costava molt, la veritat és que ell la fa molt bé; és increïble poder jugar amb ell”, destaca Nico sobre Lamine Yamal.

Una operació difícil

El Barça busca un extrem per a l’esquerra i el nom que sona amb força és el de Nico Williams. La seva monumental actuació en aquesta Eurocopa només ha fet que confirmar la conveniència de la seva incorporació. Des del club, però, saben que no serà una operació gens fàcil. Renovat amb l’Athletic al mes de desembre fins al 2027, el jugador basc té una clàusula de rescissió de 58 milions d’euros, i els principals clubs del continent ja hi estan al darrere. L’entitat blaugrana està condicionada pel fair-play financer i necessita sortides per generar espai. Tots dos han admès que els agradaria jugar junts. Nico està disposat a esperar el Barça. Ja es veurà si es compleix el desig de tots.