Víctima de l’absolutisme de Messi i la seva cort d’aduladors dins el vestidor, Junior Firpo va arribar al Barça perquè no tenia prou qualitat per fer ombra a Jordi Alba, i d’aquesta manera, es dissimulava el progressiu aburgesament d’un dels grans beneficiats per les relacions totalitàries establertes entorn del millor jugador de la història del futbol: Messi SA defensant sempre els interessos dels seus llepons.

D’aquesta manera, damnificat pel sistema de dependències circulars al capità, Firpo va escriure la seva història perdut en l’abisme de qui no és capaç d’abraçar la dimensió del Barça sense prendre mal: el somni engolit de qui no pren les coordenades precises fins que es veu ple de merda fins al capdamunt.

Així doncs, després d’un any de la seva arribada i de l’alfabetització singular d’acceptar Alba com a virrei de l’organització, Junior Firpo encarava el segon intent per guanyar-se espai entre les clivelles superficials d’una xarxa messiànica en decadència, però llavors es va trobar amb dos fets externs difícils de controlar: la malaltia del seu fill recent nascut i la necessitat d’un Koeman acomplexat de buscar un cap de turc per legitimar-se davant dels propietaris del vestidor.

En conseqüència, Firpo va deixar el Barça amb 24 anys, per la porta de servei, com entrava i sortia tota competència falsa d’en Jordi Alba, com abandonen el club els que s’han fet grans entre les contradiccions de jugar on no t’esperen, com els joves que arriben a Barcelona per entendre la realitat paradoxal de la vida: hi ha festes antològiques a les quals no et convé entrar per ser feliç.