Les claus del Barça de Flick
El Barça tan sols ha jugat quatre jornades, però la sensació és que ha crescut en molts aspectes respecte a la temporada passada
Aquest fantàstic inici ha fet créixer molt l’optimisme de l’afició i l’entorn blaugrana
L’inici de lliga del Barça és gairebé impossible de millorar. En xifres, ho és. L’equip ha sumat tots els punts que ha disputat fins ara. El projecte de Hansi Flick a la banqueta blaugrana ha arrencat amb l’imprescindible suport dels resultats. Guanyar sempre acaba sent el més important. De fet, si es pogués guanyar sempre, seria l’únic important.
Però aquest Barça ha posat sobre la taula molts més arguments que les victòries. Són tan sols quatre jornades, però el segell del tècnic alemany ja s’ha pogut notar. El marge de creixement continua sent enorme, però l’equip és recognoscible quan salta a la gespa. Vol la pilota tota l’estona i quan no la té pressiona amb molta intensitat per recuperar-la. I de manera ordenada. Quan la té demostra que és capaç d’oferir alternatives. Futbolistes amb personalitat per quedar-se la pilota i enllaçar possessions llargues amb paciència, però també per mirar ràpid endavant amb la intenció de fer mal al rival i trobar situacions de gol.
Futbolísticament, l’equip ha crescut. Tant en aspectes que la darrera campanya ja formaven part de la idea com en altres variants que l’ex del Bayern ha volgut incorporar. I això no implica que s’allunyi radicalment del model que es prioritza al Barça. Flick creu en molts conceptes que comparteix amb la idea del club. Mentalitat ofensiva, pressionar, voler la pilota, ocupar les zones interiors, atacar els espais a l’esquena del rival..., i ambició. Flick ha recuperat la gana, la fam i, sobretot, la determinació dels jugadors. Es veu un Barça molt convençut. Els jugadors tenen clar quin és el camí i que no poden perdre la concentració absoluta en cap moment. Va quedar clar contra el Valladolid; en el primer minut amb 0 a 0 hi havia la mateixa voluntat que en el 90 amb 7 a 0.
Ha tingut mals moments també el Barça en aquestes primeres jornades. A València, l’equip va estar lluny d’un bon nivell, però va competir quan li va tocar passar-ho malament i va acabar aixecant el partit. El mateix a Vallecas, amb una primera meitat nefasta i una segona part excel·lent. Ara bé, la determinació no es negocia.
L’afició està il·lusionada i la plantilla també. Els elogis dels jugadors cap a Hansi Flick i el seu equip tècnic són constants. Fins ara tot va sobre rodes, però tot indica que és precisament l’entrenador qui més té els peus a terra, i les idees clares.
La pressió alta
Un dels grans trets que fan recognoscible el Barça de Flick és la intensa pressió que exerceix sobre els rivals, tant després de perdre la pilota com en els reinicis. Aquesta pressió és agressiva i ordenada, apostant perquè siguin els extrems els que facin els primers esforços, deixant Lewandowski menys exigit emparellat amb el mig centre rival.
Fins ara, la pressió ha donat grans rèdits. L’equip ha complicat la sortida als rivals i ha estat capaç de robar la pilota ràpidament i a prop de l’àrea contrària, per ser després vertical i generar perill.
L’exigència física
“La forma física és la base, per mi és crucial.” Així de clar deixava Flick quan va arribar que dona molta importància a la preparació física, com ha de fer qualsevol entrenador que vulgui competir a l’elit. El Barça ha volgut millorar en això: Deco ha incorporat aquest estiu diversos professionals contrastats per treballar en aquesta parcel·la. L’exigència de la pressió que demana Flick, o la de Guardiola al City, és enorme. Sense estar en òptimes condicions físiques,, independentment de l’estil de joc, és impossible estar entre els millors.
El joc interior
Possiblement, l’aspecte en què més ha crescut el Barça respecte al del darrer any és a l’hora de trobar constantment futbolistes en posicions interiors i fer-hi circular molt la pilota. Són clau Pedri i Dani Olmo per explicar aquesta millora, dos futbolistes diferencials quan se’ls aconsegueix trobar a l’esquena del centre del camp rival. El joc interior permet desordenar els contraris a través de parets, trobar última passada, amenaçar amb xut exterior o alliberar les bandes. És clau perquè el Barça funcioni i no sigui un equip previsible.
L’aposta per la Masia
Flick ha tingut per costum donar moltes oportunitats als joves en la seva trajectòria. Ha arribat a Barcelona i s’ha trobat una mina d’or: la Masia. La idea d’apostar pel talent que arriba de la base és compartida amb la mentalitat blaugrana i és fonamental per explicar els èxits del club.
La feina que es fa al planter culer és excepcional i queda clar en els últims temps. Flick està ajudant a accentuar-ho. El complex context econòmic hi ajuda, però està recorrent a jugadors joves i a la Masia. Ha fet debutar ja quatre jugadors.
La fe en el model
Flick no ha begut de la Masia, però la seva idea encaixa amb el model Barça, amb els seus matisos. Sent passió per l’escola holandesa, amb Johan Cruyff com a gran figura. L’ex Bayern vol que els seus equips siguin protagonistes, que ataquin, que pressionin alt posant la línia defensiva lluny de la pròpia porteria. Tot són conceptes que es comparteixen amb el model que ha fet gran el Barça i no renyits amb un equip físic o que ataqui ràpid quan pot. Flick creu en aquest model i està aconseguint que els jugadors hi creguin.
La mirada vertical
Flick aposta per tenir la pilota al màxim possible, per recuperar-la de pressa quan es perd, però això no impedeix que el seu Barça sigui vertical sempre que pot. Robar la pilota a camp contrari i buscar un atac ràpid és una de les millors fórmules per trobar ocasions clares de gol. Generar perill és una prioritat per a qualsevol equip, també per als que opten per tenir el control dels partits a través de la possessió. El Barça té jugadors capaços de mantenir la pilota i moure-la, però també preparats per mirar la porteria rival quan és la millor opció.
