A l’estiu, amb una sobreserva considerable de centrals en el Barça –va arribar-n’hi a haver vuit–, Iñigo Martínez era un dels candidats a sortir. El club blaugrana, a més, tenia problemes per inscriure’l a LaLiga i, sense haver estat indiscutible a les ordres de Xavi Hernández la temporada anterior, la primera com a culer, en què va acumular 25 participacions (20 en la lliga, 13 com a titular; 1 en la copa, de suplent, i 4 en la Champions League, 3 de titular), la seva marxa s’entreveia com una clara possibilitat. Però no va ser així. A Hansi Flick li encanta Iñigo Martínez, en la pretemporada va acabar-lo d’encisar i va apostar-hi. Així, finalment van marxar Clément Lenglet (Atlético) i Mika Faye (Rennes); Ronald Araujo i Andreas Christensen estan lesionats i en tenen per temps, i, en aquest escenari, per iniciar el curs van quedar-se a la plantilla ell mateix, Pau Cubarsí, i Eric Garcia i Jules Kounde, que no estan actuant a l’eix de la defensa amb assiduïtat, sinó de lateral dret, el parisenc, i de pivot defensiu, el martorellenc.

I després de deu partits de competició oficial en aquesta nova campanya, Iñigo Martínez és un fix per al tècnic alemany. D’aquesta desena d’enfrontaments, el central de 33 anys n’ha jugat nou, tots com a titular. “Durant la pretemporada, el mister em va transmetre confiança i em va dir que em quedés. Amb aquesta confiança, un és capaç d’aportar i donar el 200% i s’està veient, em sento molt còmode i amb energia”, va indicar el defensa d’Ondarroa, dimarts, després de la victòria (5-0) contra el Young Boys, en què va marcar la seva primera diana amb la samarreta barcelonista, amb un cop de cap en una centrada de Pedri en una falta lateral. “Ja tenia ganes de marcar un gol amb el Barcelona. Feia temps que no marcava, gairebé m’havia oblidat de la celebració”, va dir. “Em sento feliç per aquest primer gol a Champions, encara que sempre dic que un defensa el que ha de fer és defensar i si pots aportar en atac encara millor”, va afegir-hi Iñigo, que també va assistir Lewandowski, despenjant una pilota en un córner.

D’aquesta manera, l’esquerrà, protagonista d’un òptim rendiment, ha esdevingut absolutament fonamental. Els que el coneixen, a més, expliquen que al vestidor sempre ajuda. Veterà en una plantilla jove, aconsella els més petits, sempre rema pel col·lectiu jugui o no i lidera des de l’exemple. Ara, a més, se sent important i disfruta del moment de l’equip, que amb ell a la gespa només ha perdut un partit, a Mònaco (2-1), ja que en l’altra derrota culer, contra l’Osasuna (4-2), no va jugar. “Des que va arribar el mister, la idea va quallar bé”, va assegurar. “Vam fer una pretemporada en què ens vam sentir còmodes amb aquest estil de joc i la manera de pressionar”, hi va afegir. “L’equip funciona i estem contents. Arribem amb més claredat, tenim més ocasions i l’equip està més deixat anar. Cal seguir, que això no pari, i el temps dirà fins on arribem”, va concloure. I també les lesions, que li han fet la guitza en els últims temps, l’estan respectant. Dimarts, contra el Young Boys, va haver de ser substituït per unes molèsties que no passaran d’aquí. Diumenge (16.15 h), al feu del Deportivo Alavés, estarà disponible. És el central de Flick.