Adeu, Don Andrés
Amb 40 anys, Andrés Iniesta penja les botes després de 22 temporades com a futbolista professional, en les quals ha aconseguit 38 títols, la majoria com a blaugrana
El manxec va anunciar la seva retirada en un acte multitudinari a Barcelona, amb una àmplia representació culer encapçalada per Joan Laporta i Hansi Flick
Després de més de dues dècades dedicades al futbol en cos i ànima, Andrés Iniesta ha decidit penjar les botes als 40 anys. Ho deixa tranquil i orgullós per haver fet realitat el somni d’aquell nen de Fuentealbilla que amb 12 anys se’n va anar a La Masia perseguint ser futbolista professional. El seu esforç, treball incansable i sacrifici no només li han permès jugar en l’elit 22 temporades, sinó viure en primera persona els anys més gloriosos dels equips en què ha militat, sobretot en el Barça, en què, per sempre més, serà una llegenda.
“Mai vaig pensar que arribaria aquest dia. Totes les llàgrimes són d’emoció i orgull, no de tristesa. Em sento molt feliç d’haver aconseguit ser futbolista professional perquè era el que més volia en aquest món.” D’aquesta manera, Andrés Iniesta va arrencar l’acte multitudinari que va tenir lloc ahir al migdia al centre America’s Cup Experience, a Barcelona. Allà, va anunciar la seva retirada definitiva. Ara bé, és un adeu dels terrenys de joc, però no del futbol. Iniesta continuarà lligat a allò que més l’apassiona. Amb la frase “El joc continua”, que va donar nom a l’esdeveniment, deixa la porta oberta. De fet, no es va amagar i va assegurar que ja s’està preparant per al seu proper objectiu, que és ser entrenador. “No puc estar lluny del futbol. Ha estat la meva vida i ho seguirà sent. Estic començant amb el curs d’entrenador, i intentaré fer una gran feina des d’un altre lloc que no sigui la gespa”, va dir el manxec, que també va deixar la porta oberta a un possible retorn al club blaugrana: “M’agradaria tornar al Barça. En el moment en què senti que puc fer el que vaig fer com a jugador en una altra funció dins el club, estaré encantat.”
Acompanyat de la seva família i una nodrida llista de rostres il·lustres del món del futbol que han estat molt vinculats a ell, Iniesta va repassar davant d’unes 500 persones una aventura que mai s’hauria imaginat, i que va arrencar amb “el viatge” de la seva “vida”, que va fer de Fuentealbilla a Barcelona. “El vaig fer amb els meus pares i el meu avi, i quasi 30 anys després estem tots junts aquí”, va dir emocionat. “La Masia em va canviar per sempre. Va ser el millor lloc on vaig poder potenciar els valors que s’han de tenir a la vida. Era el millor lloc per fer realitat tots els somnis que tenia al davant.”
Un dia que quedarà per sempre més marcat en la seva memòria és el 29 d’octubre del 2002, quan va debutar amb el primer equip del Barça amb 18 anys en un duel contra el Bruges amb Louis van Gaal a la banqueta. “Em va donar l’oportunitat de començar allò que s’ha acabat construint. Sempre tindré present aquella valentia i confiança per fer-me debutar i després continuar el camí.” Des d’aquell dia fins a l’últim ball al Camp Nou el 20 de maig del 2018, van passar 16 temporades, en què va guanyar, entre d’altres, nou lligues, sis copes i quatre Champions. Iniesta es va mostrar agraït a tots els companys i entrenadors que li han permès viure un conte de somni, entre ells Pep Guardiola, per fer possible “el millor equip i veure l’afició disfrutar amb el joc i esperar amb ganes els següents partits”, i també Luis Enrique, amb qui va guanyar un altre triplet d’entrenador 14 anys després que l’acompanyés a entrar al vestidor abans del seu primer entrenament. “Estic orgullós d’haver viscut la millor època del Barça”, va assegurar.
El migcampista manxec tampoc es va oblidar de la seva etapa en la selecció espanyola, en què va conquerir dues Eurocopes i un mundial després del seu gol màgic a Johannesburg, i de les seves últimes aventures al Vissel Kobe, on va portar el club a guanyar els seus primers títols de la història, i a l’Emirates Club.
Iniesta no va voler finalitzar l’acte sense fer una menció especial a la seva família, sobretot al seu pare, del qual va dir que ha estat el seu “motor i fortalesa”, i va recordar la seva influència per traslladar-li l’amor al futbol: “Ha estat la meva inspiració i sempre hem tingut una connexió molt especial, ja amb 3 anys quan jugàvem amb les pilotes de plàstic. Tot el que he fet en el futbol li ho dec a ell.”