No hi ha concerts al Bernabéu, però sí música en blau i grana. Sona Coldplay i el Barça es posa en mode rockstar. De la sintonia del Viva la Vida que va acompanyar el millor Barça de Pep al logo de la banda britànica incrustat a la samarreta que el club va lluir ahir al Bernabéu. Tot flueix i encaixa melòdicament. Sobretot aquest nou Barça de Flick. Excels. Golejada i partidàs contra el Bayern de Munic dimecres en la Champions i exhibició en el clàssic per fer emmudir el Bernabéu i deixar el Real Madrid ferit i a 6 punts en la classificació. Aquest Barça espanta i il·lusiona. Flick ha creat un monstre en tres mesos.

El Barça de Flick juga amb el fora de joc amb la gosadia del funambulista més audaç i la precisió del cirurgià més pulcre. Li agrada viure al límit, extremament al límit, però és precisament aquest atreviment sense complexos el que el fa fort des de la defensa i desespera i asfixia anímicament el rival. La línia avançada del Barça al Bernabéu era una invitació constant a la cursa de velocistes com Mbappé i Vinícius, però Koundé, Cubarsí, Iñigo i Balde ho van brodar. Pura sincronia. Pura perfecció a l’hora de traçar la línia. El futbol jugat amb escaire i cartabó. Se li havia preguntat a Flick en la prèvia si mantindria la idea que tan bé li havia sortit contra el Bayern ara davant davanters com Vinícius i Mbappé, a qui els encanta córrer a l’espai, i ell va dir que sí. No mentia. Flick confia en els seus jugadors, està disposat a morir defensant els seus ideals i el seu vestidor se’l creu. Els davanters del Madrid van caure una vegada i una altra en la trampa. Va ser un càstig duríssim per a Mbappé i Vinícius. L’ex del PSG va semblar assaborir la glòria en el minut 30. Va celebrar amb eufòria el seu primer gol en un clàssic, però se les prometia massa felices i el VAR va fer baixar el suflé a la parròquia madridista. El genoll de Mbappé estava més avançat que el cos d’Iñigo. El mateix genoll que dies enrere havia traït Harry Kane en el gol que se li va anul·lar a l’anglès a Montjuïc. Aquesta acció va ser la més determinant, però no l’única. En la primera part el Madrid va caure en múltiples ocasions en fora de joc. El Barça va fer art amb la línia i només la por de l’assistent de Sánchez Martínez va privar que la virtuositat defensiva del Barça fos encara més bella, perquè va deixar continuar moltes jugades que eren fora de joc i les va assenyalar tard i malament per a desesperació d’una defensa blaugrana que li va exigir més determinació i valentia en les seves decisions.

Allà on va brillar el Barça va fallar Mendy. El francès es va quedar enganxat en una passada vertical magnífica de Casadó i Lewandowski va fer la resta en l’acció del 0-1.

Lewandowski va matar el clàssic en dos minuts. Gol al 54 i al 56. El primer amb un xut des del balcó de l’àrea i el segon amb una rematada de cap absolutament perfecta en els timmings i girant el coll d’una forma espectacular. Doblet i 14 gols del polonès a la lliga. Boníssima també la centrada de Balde.

El Barça va ser una piconadora en la segona meitat. Lewandowski va perdonar el hat-trick amb una pilota al pal (64’) i una rematada als núvols (68’). El Barça estava en mode martell i el Madrid, anestesiat. Cada intent de Mbappé va ser neutralitzat per un Iñaki Peña incommensurable que li va guanyar els dos u contra u al francès (63’ i 71’).

L’entrada d’Olmo va millorar el Barça en atac. El Madrid estava molt llarg i Olmo va fer mal amb tant espai per moure’s. Un gran Barça on Lamine Yamal i Raphinha no van fallar tampoc a la seva cita amb el gol per completar la golejada. Els dos gols van ser poesia. Lamine Yamal va enviar la pilota a l’escaire de la porteria de Lunin amb la seva cama més maldestra i Raphinha li va clavar una vaselina deliciosa al substitut de Courtois després de deixar retratat en la foto Lucas Vázquez. Si el Barça és capaç de mantenir aquest nivell brutal de joc durant tota la temporada, pot aspirar a tot. Mentrestant, ara és el moment de gaudir, i molt i molt.