125 anys tenyits de blaugrana
El Barça celebra avui el 125è aniversari de la seva fundació amb un acte al Gran Teatre del Liceu, en el qual hi ha prevista la presència d’algunes de les persones que més l’han marcat
El club ha anat creixent amb moments i protagonistes clau i en l’últim cicle, des del centenari, han arribat els millors èxits esportius
El Barça fa avui 125 anys de vida. Poc s’imaginava Joan Gamper que el projecte d’un grup de joves, estrangers i catalans que vivien a Barcelona, amb el pas dels anys es convertiria en un club reconegut i admirat a tot el món, i que continuaria mantenint l’essència de quan es va fundar, el 29 de novembre del 1899. Els seus valors primigenis, la catalanitat, la democràcia, la poliesportivitat i la universalitat, continuen tenint tot el sentit del món quan ens referim a l’entitat blaugrana.
El “Més que un club”, pronunciat per primera vegada pel president Narcís de Carreras el gener del 1968 en la seva presa de possessió, s’ha acabat convertint en el lema de l’entitat. Unes paraules que han traspassat fronteres i que, encara avui, defineixen a la perfecció què representa aquest club, únic a tot el món. En part, gràcies a la seva aposta per les seccions. Pocs clubs esportius poden presumir de tenir sis equips professionals (futbol masculí i femení, bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala) i cap d’haver aconseguit guanyar 48 copes d’Europa.
Han estat 125 anys amb alts i baixos, marcats per èpoques més o menys glorioses, però l’esperit i les ganes de continuar endavant mai han desaparegut. Al llarg de la història hi han passat 42 presidents, jugadors i entrenadors que han deixat empremta com Johan Cruyff, Pep Guardiola i Leo Messi, i una massa social que ha anat creixent amb el pas del temps, fins a arribar als més de 140.000 socis, en l’actualitat.
Un club amb un passat gloriós, un present prometedor i un futur ple d’il·lusions i projectes que estan a punt de materialitzar-se, com ara el nou temple blaugrana, l’Spotify Camp Nou. Queda molta història per escriure.
La primera lliga és blaugrana; el club està a punt de desaparèixer
M.E.El 22 d’octubre del 1899 Joan Gamper va publicar un anunci a la revista ‘Los Deportes’ en què feia una crida per formar un equip de futbol. Va ser el 29 de novembre quan, ell i onze homes més, es van reunir al gimnàs Solé per formar una associació que portaria el nom i l’escut de la ciutat: el Futbol Club Barcelona. Gamper va ser l’ànima del club els primers 25 anys amb diverses facetes. Va ser el primer capità de l’equip, i també seria directiu i president de l’entitat.
En la dècada dels anys vint, el futbol s’erigeix en un esport de masses, i el Barça continua atraient una bona part de l’atenció futbolística gràcies a un equip format per grans figures que es converteixen en ídols massius del barcelonisme, com ara Samitier, Alcántara, Zamora, Sagi, Piera i Sancho. Aquest equip atrau l’afició i provoca el 1922 la construcció del camp de les Corts, el primer estadi propietat del club, on es van viure uns anys plens d’èxits.
El club dobla la seva massa social
M.E.El 12 de febrer del 1929 va començar una nova competició, la lliga, que en pocs anys esdevindria el campionat per excel·lència del futbol espanyol. Va durar quatre mesos i mig, i el Barça en va ser el primer campió, amb 25 punts, dos més que el segon classificat, el Real Madrid. Va ser una dècada d’èxit, amb un palmarès de vuit campionats de Catalunya, cinc d’Espanya i la primera lliga.
La dècada dels trenta, però, va estar marcada per una inestabilitat política i una crisi general que van afectar, inevitablement, el Barça. En aquests deu anys, es va viure la mort del fundador –Joan Gamper, el 30 de juliol del 1930–, una República, la Guerra Civil i l’assassinat del president Josep Suñol. Un clima de precarietat que va reduir el nombre de socis i va obligar a rescindir els contractes d’alguns jugadors. Una gira per Amèrica, a Mèxic i els Estats Units, el 1937, va permetre obtenir uns ingressos econòmics que salvarien el club.
Cruyff aconsegueix la primera copa d’Europa
M.E.El 24 de setembre del 1957 es va inaugurar el Camp Nou, amb una capacitat inicial per a 99.053 persones. Durant la dècada dels cinquanta es va produir un considerable creixement de la massa social del club, i el camp de les Corts havia quedat petit. Dels 26.300 socis del 1950 es va passar als 52.791 de l’any 1961. La construcció del Camp Nou, durant la presidència de Francesc Miró-Sans, va representar una confirmació de la capacitat modernitzadora del club.
Tot plegat, també va ser gràcies al fenomen Kubala, que va aterrar a Barcelona el 1950. Va ser determinant per als èxits del Barça i es va convertir en ídol dels barcelonistes. El crac hongarès va incorporar unes novetats tècniques mai vistes, com ara el xut amb efecte. Del 1950 al 1953 van ser anys d’hegemonia blaugrana.
L’equip de Guardiola i l’aposta pel femení
M.E.L’era daurada del Barça va arribar amb Pep Guardiola a la banqueta. Seguint l’estil que havia iniciat Johan Cruyff, el de Santpedor, que va fer el salt al primer equip l’estiu del 2008 després d’aconseguir l’ascens amb el filial, va ser un ferm defensor del model esportiu del planter i va comptar des del començament amb aquests joves futbolistes per formar el seu equip, que va resultar ser el millor de la història del club, alhora que va meravellar el món per un estil de joc excels. Guardiola va guanyar 14 títols de 19 possibles en les seves quatre temporades, entre els quals, dues Champions i tres lligues.
En aquesta última etapa, també destaca l’aposta del club pel futbol femení, secció que es va professionalitzar l’estiu del 2015 i que s’ha convertit en una referència mundial, amb 3 Champions al palmarès. Són l’equip a batre.
Joan Gamper és l’impulsor durant els primers 25 anys de vida
M.E.A partir del 1988, amb Johan Cruyff com a entrenador, van tornar el bon futbol i els èxits esportius. Amb el neerlandès a la banqueta, es va encetar la segona millor dècada de la història del Barça. Es va encadenar quatre títols de lliga entre els anys 1990 i 1994 i, entre altres competicions, es va conquerir la somiada copa d’Europa, el maig del 1992 al mític estadi de Wembley. Era l’època del llegendari ‘dream team’, un equip que va meravellar tothom amb un futbol extraordinari, recordat pel seu joc de toc, l’afany ofensiu i l’esperit guanyador.
Aquest equip, a part de disposar de la millor tripleta d’estrangers del món (Stóitxkov, Laudrup i Koeman), tenia una bona base estatal, integrada bàsicament per jugadors bascos i catalans. Van aportar il·lusió i espectacle, i van tornar a omplir el Camp Nou.
