“És un orgull ser del Barça”

Leo Messi és el millor juga­dor de la història del fut­bol i, també, és clar, del Barça. L’astre argentí, vuit vega­des gua­nya­dor de la Pilota d’Or, és culer. Va ser al club blau­grana, del qual parla en pri­mera per­sona i porta l’escut tatuat a la cama esquerra, on va escriure una lle­genda. Hi va ater­rar amb 13 anys i en va mar­xar amb 34, entre llàgri­mes, en un adeu que ningú desit­java, dei­xant-hi, amb el seu fut­bol, una empremta ines­bor­ra­ble. Ell va ser el refe­rent dels millors anys de la història de l’enti­tat i després de 17 tem­po­ra­des, 778 par­tits i 672 gols, va aixe­car 35 títols: 10 lli­gues, 7 copes, 8 super­co­pes, 4 Cham­pi­ons Lea­gue, 3 super­co­pes d’Europa i 3 mun­di­als de clubs. “Trobo a fal­tar molt el club, la ciu­tat, la gent, l’afecte... Com sem­pre, tant de bo ens segueixi anant bé i fem més gran encara aquest club”, va expres­sar Messi, en una entre­vista emesa ahir a El nou clam, el pro­grama que Tele­visió de Cata­lu­nya ha pro­jec­tat dar­re­ra­ment en sis entre­gues amb motiu del 125è ani­ver­sari del Barça, que és avui.

En l’esmen­tat capítol, l’últim, el juga­dor de 37 anys, ara a l’Inter Miami, va obrir el cor tot con­ver­sant amb David Carabén. “Pri­mer vull feli­ci­tar els segui­dors per aquests 125 anys, dir-los que és un orgull ser part del club i afi­ci­o­nat del Bar­ce­lona”, va començar. “Vaig tenir la sort que Déu em va fer arri­bar en aquest lloc i em va fer pas­sar tota la meva vida en aquest mera­vellós club”, va con­ti­nuar. “Un club espe­cial, dife­rent de tots, i això que és molt difícil en aquests moments ser un club dife­rent per com es ges­ti­o­nen les coses avui en el fut­bol i per com ha can­viat tot. Que ara com ara esti­gui repre­sen­tat com nosal­tres volem i ens agrada el pri­mer equip, és un orgull molt gran”, va dir.

Messi també va par­lar del poder del plan­ter culer, d’on ell va sor­tir, i com està impac­tant en el Barça actual. “És un orgull molt gran veure com està repre­sen­tat ara mateix el pri­mer equip”, va expli­car. “Estan res­po­nent bé perquè conei­xen el club millor que ningú i estan acos­tu­mats a jugar d’aquesta manera des de petits; si se’ls acom­pa­nya, pas­sen aques­tes coses”, va indi­car l’esquerrà, que també va apro­fun­dir en com importa haver estat for­jat a les cate­go­ries infe­ri­ors per des­ple­gar després el fut­bol genuí del Barça. “Per nosal­tres és sen­zill perquè hi vam créixer, però al que ve de fora li costa al prin­cipi i s’hi ha d’adap­tar. “Con­cep­tes com jugar amb el ter­cer home, ocu­par els espais... nosal­tres ho fèiem natu­ral­ment, però a juga­dors de molta qua­li­tat que venien els cos­tava”, va argu­men­tar. “La Masia per mi va sig­ni­fi­car moltíssim. Vaig arri­bar amb 13 anys al club, hi vaig créixer, vaig viure més allà que a l’Argen­tina”, va con­ti­nuar. “Em van edu­car en valors, m’hi vaig fer juga­dor i també per­sona”, va dir el mític 10, per qui el dia més espe­cial en la seva tra­jectòria és “el del debut”.

El de Rosa­rio va par­lar també de què sig­ni­fica per ell Bar­ce­lona i Cata­lu­nya. “La meva vida és estar a Bar­ce­lona. Més enllà que vam haver de mar­xar de la ciu­tat i de Cata­lu­nya, al nos­tre cap, el dia de demà és tor­nar a viure a Bar­ce­lona”, va expres­sar. “Els meus fills són cata­lans. Jo he vis­cut tota la vida a Bar­ce­lona i em sento de Bar­ce­lona i ho trobo molt a fal­tar. No se sap mai cap a on et por­tarà la vida, però la nos­tra intenció és viure a Bar­ce­lona perquè és casa nos­tra”, va reconèixer.