A l’Atlético la loteria li va tocar ahir. Perquè treure els tres punts del feu del Barça com va fer-ho ahir, és gairebé impossible. Al minut 96 va aconseguir el triomf (1-2) l’equip colchonero, en un enfrontament en què el conjunt blaugrana va ser infinitament superior i que no només no va merèixer perdre, sinó que tampoc hauria merescut empatar. Clarament, l’equip orientat per Hansi Flick, que ahir tampoc va ser-hi per sanció, amb el seu ajudant Marcus Sorg fent les funcions de primer entrenador, va merèixer guanyar. Però va fallar molt, moltíssim, i ho va acabar pagant en l’última jugada. L’Atlético, que va xutar a porteria tres vegades, i va fer dos gols, se situa líder, tres punts per sobre del Barça i amb un partit menys disputat.

Així, no s’agafa per enlloc que l’equip entrenat per Diego Pablo Simeone sortís victoriós, el 12è triomf seguit, de fet. Perquè no va oferir, l’equip madrileny, una versió rocosa, aquella que costa superar, en què és un mur i que acostumava a exhibir. L’Atlético ahir va ser pura mantega al darrere i el Barça l’hauria pogut fins i tot golejar si hagués estat afinat. I és que va estar molt bé, el grup barcelonista, esperonat ahir per un estadi Lluís Companys un dia més sense la grada d’animació, però un pèl més calent. Afició i equip van connectar, doncs, i ja la primera part dels culers va ser molt bona, amb molta personalitat. L’objectiu era donar un cop sobre la taula, trencar la mala dinàmica en la lliga –ara és de 5 punts assolits en els últims 18–, i van desplegar futbol per aconseguir-ho. Va fallar la punteria.

Sense Lamine Yamal (lesió), ni Dani Olmo (decisió tècnica), Flick va apostar per Gavi i Fermín per completar el seu habitual onze. L’entrada d’aquestes dues peces va propiciar que se’n moguessin dues de lloc: Pedri va avançar la seva posició, perquè Gavi va jugar més endarrerit, on acostuma a actuar el canari, i Raphinha va jugar a la dreta, perquè Fermín va jugar a l’esquerra, ocupada de costum pel brasiler. I els canvis de posició se’ls van posar de meravella, al dorsal 8 i a l’11. Pedri va ser la llum. Es va fer un fart de rebre entre línies a camp rival, de girar-se, de percutir amb conduccions i de fer passades verinoses. També va marcar, un golàs (30’) que va obrir el marcador. El migcampista va agafar la pilota a tres quarts, va conduir amb elegància fins a la frontal, on va connectar amb Gavi, que li va tornar una afortunada paret d’esperó, i va batre Oblak amb un xut suau al pal llarg. Pedri, doncs, va fer el que no va aconseguir Raphinha, que es va tornar a mostrar encès i ho va clavar tot, menys el gol. Des de banda dreta, el capità va ser un martell, produint situacions de gol, i tenint-ne quatre de diàfanes que va malbaratar. Una, precisament a passada de Pedri, la va estavellar al travesser provant una vaselina ja en la segona part. Hauria estat el 2-0, igual que una altra de Fermín, que, sol davant d’Oblak, no va encertar.

El Barça, doncs va estar còmode, agradant-se per moments, contra un Atlético que, realment, va fer un partit molt fluix. Molt replegat, a prop de la seva àrea, no va defensar bé, va concedir molt i amb prou feines va travessar el mig del camp. Ara bé, quan el van passar, van fer mal. En un contraatac d’aquests, Casadó, intentant refusar una centrada, va deixar morta una pilota a la frontal i De Paul (60’) la va endreçar a dins. Era una de les primeres arribades de l’Atlético, i va obtenir premi. Tot i això, l’equip culer va continuar remant i va generar múltiples i meridianes oportunitats per desfer l’empat: Lewandowski, dins l’àrea petita, va fer una pífia descomunal a passada de Ferran Torres, que va entrar amb Olmo al tram final; Raphinha va tenir un nou un contra un que li va parar Oblak; Pedri, un altre, amb el mateix desenllaç, i Olmo va fer un xut encreuat que va marxar fregant el pal. Si havia de passar alguna cosa, era un gol del Barça, però el futbol ja ho té, això; a vegades és inexplicable. D’aquesta manera, quan l’afegit ja acabava, l’Atlético va agafar els blaugrana, abocats a l’atac, desprevinguts i va armar un contraatac que Nahuel Molina va culminar amb una centrada per a Sorloth (96’), que no va fallar. Duríssim per al Barça, que passarà el Nadal sent el segon classificat. Els barcelonistes no tornen a competir fins al 4 de gener, en la copa, al camp del Barbastre.