El cara a cara entre el Barça i LaLiga
Les dues entitats van declarar ahir en la vista al jutjat mercantil per Dani Olmo i Pau Víctor
El Barça considera que si LaLiga no prolonga la inscripció dels dos jugadors, està atemptant contra els seus drets laborals
El principal maldecap del Barça d’aquí a final d’any és aconseguir activar les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor. El club treballa amb diverses vies, però la que ha agafat més força en les últimes hores és la judicial. El jutjat mercantil número 10 de Barcelona va ser ahir al matí l’escenari de la vista en què el jutge Ignacio Fernández de Senespleda va escoltar al voltant d’una hora els advocats del Barça i LaLiga després que l’entitat blaugrana hagués presentat una demanda al·legant el dret al treball que tenen els dos futbolistes, com ja va fer amb Gavi el gener del 2023. El mateix full de ruta. Aleshores, el jutge va concedir la cautelar al Barça i el migcampista andalús va poder ser inscrit l’1 de gener i acabar la temporada sense incidències.
El club blaugrana confia que el jutge torni a concedir la cautelar i els dos futbolistes no tinguin problemes per jugar a partir de l’1 de gener. Aquest divendres, 27 de desembre, serà el dia en què es resoldrà el cas i es coneixerà la sentència. Un cara a cara entre el Barça i LaLiga que ha arribat després que l’entitat presidida per Tebas denegués utilitzar més marge del salari de Ter Stegen. La normativa només permetia substituir l’alemany, lesionat de llarga duració, per un altre jugador (Szczesny), independentment del que cobrés.
La gran diferència respecte a fa dos anys amb Gavi és que aquest cop LaLiga sí que ha enviat els seus advocats per explicar la seva versió; el 2023, el jutge ni tan sols els va citar, un fet que posa més en guàrdia al Barça per si aquesta vegada no surt bé la jugada. És per això que, al marge de la via judicial, el club blaugrana també està treballant per aconseguir més ingressos amb la possible venda d’una fila de seients VIP de l’Spotify Camp Nou per un valor que podria arribar als 200 milions d’euros, entre altres operacions que li permetin tornar a la normalitat financera al més aviat possible.