Hansi Flick va guanyar el seu primer clàssic a Nova Jersei al mes d’agost, va guanyar el primer clàssic de lliga al Bernabéu al mes d’octubre i va guanyar ahir a Jidda el primer clàssic del 2025. Té clara la recepta i l’aplica amb destresa, rigor i determinació. Tres de tres en sis mesos. Expedient immaculat. L’últim clàssic té premi. Primer títol de l’era Flick. Laporta no va fitxar el tècnic alemany només per guanyar clàssics, també el va fitxar per guanyar títols i ja té el primer. Ho va guanyar absolutament tot amb el Bayern de Munic i ara estrena el caseller com a blaugrana amb una supercopa tan eclipsada en la prèvia pel cas Olmo com vital i necessària per reforçar el projecte esportiu. El seu primer èxit amb el Barça coronat amb una maneta en la seva primera final contra el Real Madrid. Nou gols a l’etern rival en els dos clàssics oficials de la temporada 2024/25. Flick ha guanyat totes les finals que ha disputat com a entrenador professional. ADN guanyador.

Amb Lamine Yamal tot és més senzill. Sabor exquisit. L’ingredient més selecte, estel·lar i diferencial en la cuina de Hansi. Pura fantasia per a paladars refinats. El seu golàs contra el gran rival en la final l’eleva a un nivell més. Té 17 anys i creix i creix davant cada nou repte. Gol messiànic al King Abdullah Sports City. Es diu Lamine però va recordar el millor Leo. Cubarsí va treure la pilota jugada des del darrere, va obrir a la banda per a Koundé, el francès va connectar amb Lewandowski i aquest va accelerar l’acció descarregant de primeres al primer toc per impulsar la cursa de Lamine Yamal. A partir d’aquí, tot talent i tot màgia. L’excel·lència des de la normalitat no normal d’un nen de 17 anys. Va marxar de Mendy, va retallar dins l’àrea a Tchouaméni i va fer una passada a la xarxa per batre un Courtois que l’esperava a l’altra banda. Un gol que hem vist fer moltes vegades a Messi i que ahir el va signar un xaval que no té sostre. El seu últim toc a l’hora de definir davant Courtois va ser de pur geni.

El gol de Lamine Yamal va ser la guspira que necessitava el Barça per encendre la final. Carlo Ancelotti havia dit en la prèvia que havia ideat un pla anti Flick. Haurà de continuar buscant solucions perquè no li va sortir res al seu equip i sobretot el que ha de buscar el Madrid és un central de garanties perquè amb Tchouaméni no pot aspirar a res. No és la seva posició i se li van veure les costures en tres dels cinc gols del Barça. Lamine Yamal el va deixar retratat dins l’àrea en el primer gol i Raphinha en el cinquè. Casadó va activar el brasiler amb una passada a l’espai i Raphinha va burlar Tchouaméni com va voler amb una última retallada abans de tornar a castigar Courtois. Mal perfilat, sempre tard en els talls, tou i una enorme sensació d’estar desubicat. El partit de Tchouaméni va ser una xacra per al Madrid. El millor que li va passar va ser la targeta groga vista en el minut 62 i que va obligar Ancelotti a desconnectar-lo del partit per evitar una expulsió. També va fallar en el tercer gol. Ell i Lucas Vázquez. L’ombra de Carvajal és massa allargada. La passada de Koundé en el gol va ser caviar, tensa i precisa, i la rematada de cap de Raphinha va ser senzillament perfecta, però entre Tchouaméni i Lucas hi havia un espai imperdonable, que Raphinha va saber llegir i atacar.

La final va durar quaranta-cinc minuts. El Barça li va clavar quatre gols al Madrid entre el minut 22 i el 45’+10’. El quart, de Balde, va ser aplicant al Madrid la seva medicina. Córner a favor dels blancs malbaratat per Rodrygo, que va cometre una pèrdua gravíssima i a partir d’aquí a córrer. Lamine va connectar amb Raphinha, aquest la va deixar per Balde i el lateral va creuar la pilota davant Courtois. L’estocada definitiva. El gol va recordar al de Kylian Mbappé en el minut 5. En l’1-0, Casadó va perdre el duel amb Vinícius a la frontal de l’àrea del Madrid i Mbappé va fer la resta. Cavalcada com un cavall desbocat i definició encertada davant Szczesny.

La final va fer treballar al VAR i va salvar a un Gil Mazano que es va empassar les dues jugades clau del partit. No va veure el penal de Camavinga a Gavi ni la traveta de Szczesny a Mbappé. Iglesias Villanueva des de la sala VOR li va salvar la papereta. Lewandowski no va fallar des dels onze metres i va enganyar Courtois. El belga esperava la típica execució del polonès però va decidir canviar la mecànica en el llançament. Camavinga es va equivocar de ple en el penal. Va ficar la pota. Va arribar tard en l’acció amb Gavi i va aixecar massa la cama. Contacte i penal. Llest Gavi. En l’acció de l’expulsió de Szczesny tampoc cap dubte. Vermella clara i gran gol de Rodrygo en la falta posterior que va agafar fred a Iñaki Peña.

L’expulsió va evitar una victòria molt més sagnant del Barça i va salvar al Madrid d’un ridícul major. Lamine Yamal va quedar desactivat del partit amb l’entrada d’Iñaki Peña i Olmo i el Barça es va limitar a fer córrer les agulles d’aquell rellotge que tan adora Hansi Flick. Inoperància total del Madrid amb mitja hora per endavant i glòria per al Barça que continua com a rei de la supercopa. Quinzè títol.