Barça

Laporta, al contraatac

Enfortit pel títol de la supercopa i pel final feliç del cas Olmo, Joan Laporta s’explica i cobra factures a opositors, desestabilitzadors i periodistes

El president se sent legitimat i fort, assegura que mai li ha passat pel cap dimitir i carrega contra tots aquells que han comprat el “fals relat apocalíptic i ignominiós”

Del seu cèlebre “Al loro! Que nos esta­mos tan mal!” del 2008 al “Never give up and no sur­ren­der” del 2015 o la famosa lona del 2020 amb aquell ja mític eslògan del “Ganas de vol­ver a veros”, fins a arri­bar a con­cep­tes que, des d’ahir, ja for­men part del dic­ci­o­nari laportià com ara el “fals relat apo­calíptic i igno­miniós” i la “boti­farra amb mon­ge­tes”. El Joan Laporta més genuí va tor­nar a escena ahir en una com­pa­rei­xença que en la prèvia havia aixe­cat una grandíssima expec­tació i que a l’hora de la veri­tat no va dece­bre. Sí que va defrau­dar per la falta d’autocrítica del pre­si­dent i el seu equip, però va com­plir amb les expec­ta­ti­ves pel que fa als grans titu­lars. En això últim, Laporta és aposta segura. Domina l’escena com ningú i sap treure rèdit del seu sen­ti­men­ta­lisme i passió pel Barça.

Laporta va entrar a la sala de premsa de la ciu­tat espor­tiva Joan Gam­per amb una pun­tu­a­li­tat britànica, a les deu del matí, i la roda de premsa va allar­gar-se gai­rebé dues hores, molt més del pre­vist. Hi havia mol­tes coses per acla­rir del cas Olmo. Va com­parèixer acom­pa­nyat de tota la claca major, cus­to­diat i pro­te­git des de les pri­me­res file­res de cadi­res pel seu escu­der, Enric Masip; el direc­tor espor­tiu, Deco; el coor­di­na­dor de l’àrea de fut­bol, Bojan Krkic; els vice­pre­si­dents Rafa Yuste i Elena Fort, i tota la resta de direc­tius i exe­cu­tius de la junta direc­tiva. Entre ells hi havia el direc­tor cor­po­ra­tiu, Manel del Río, i Marta Canós, els exe­cu­tius encar­re­gats de posar llum en tota l’ope­ració de la cessió d’explo­tació dels seients VIP del futur Spo­tify Camp Nou. Ben pro­te­git pel seu nucli dur, amb ganes de bui­dar el pap i també d’acla­rir mol­tes coses. Amb un dis­curs enèrgic, que va durar uns quinze o vint minuts, abans de sot­me­tre’s a la bate­ria de pre­gun­tes de la premsa, va voler dei­xar clar que se sent fort com a pre­si­dent i va defen­sar amb fer­mesa la gestió del club en tot el cas Olmo. “Qui vul­gui fer mal al Barça s’ho haurà de tre­ba­llar una mica més”, va dir.

“Res ens ha sorprès en tot el cas Olmo. Si repas­ses la història del Barça, ja veus què ha pas­sat durant tants i tants anys. Diver­sos actors amb suport mediàtic unei­xen for­ces per impo­sar un fals relat que res té a veure amb la rea­li­tat. Aquest modus ope­randi es repe­teix cícli­ca­ment. Ens conei­xem tots ja. I un cop més no se n’han sor­tit. I no se n’han sor­tit perquè ens hem mos­trat forts. No ens hem ren­dit mai. Ens han vol­gut liqui­dar i no han pogut. La majo­ria de socis han entès que això era un atac a l’escut, i l’escut no es taca”, va dir. “Estic acos­tu­mat a patir acci­ons que depas­sen tots els codis deon­tològics. Però no ho puc accep­tar quan aquesta fis­ca­lit­zació del meu càrrec va acom­pa­nyada de men­ti­des i que s’apro­fiti per ata­car el club. Hem sor­tim reforçats. Aquí ens tin­dran com­ba­tent sem­pre per defen­sar el club. Molt hau­ran de tre­ba­llar els deses­ta­bi­lit­za­dors per tom­bar-nos. Tenim 125 anys d’història i no ho acon­se­gui­ran”, va afe­gir-hi.

Laporta va defen­sar a ultrança la seva gestió i va asse­gu­rar que el club va pre­sen­tar en temps i forma la docu­men­tació del cas Olmo i Pau Víctor. Ell mateix va fer una cro­no­lo­gia ver­bal dels fets: “Vam pre­sen­tar la docu­men­tació el 27 de desem­bre, dins el ter­mini. LaLiga ens va dema­nar més docu­ments i ens va afe­gir requi­sits addi­ci­o­nals que per a nosal­tres no esta­ven a la norma. La fede­ració va rebre la docu­men­tació i ens va dir que per a ells no hi havia pro­ble­mes, però fal­tava l’1:1, que LaLiga no ens havia vol­gut con­ce­dir. La inter­pre­tació d’un arti­cle obso­let no ens va donar la llicència. Per a nosal­tres no era cor­recte. Nosal­tres no entràvem en un supòsit perquè un juga­dor s’ins­crigués a diver­sos clubs durant una mateixa tem­po­rada. En el nos­tre cas, els juga­dors tenien con­tracte i era una extensió de la llicència. El dia 3 vam com­ple­tar la docu­men­tació. LaLiga ens va donar, lla­vors sí, el fair play. Vam pre­sen­tar la petició de llicències a la fede­ració, però es va atu­rar per un arti­cle obso­let. Vam anar al CSD. Perquè donin una mesura cau­te­lar urgent, s’ha de pro­duir un dany de difícil repa­ració, com era el cas. Final­ment el CSD i l’advo­ca­cia de l’Estat van ator­gar-nos la cau­te­laríssima.”

Per a Laporta aquesta ha estat una victòria “con­tra tot i con­tra tots”. I per a tots aquells que el volien veure fora del club, un mis­satge: res de dimi­tir. No figu­rava en el seu marc men­tal. Segu­ra­ment les expli­ca­ci­ons no van convèncer els opo­si­tors, ni Tebas, ni a Madrid. Laporta va par­lar de “bilis”, va defen­sar la puresa de l’escut i va abraçar-se a un dis­curs aplau­dit pels fidels devots a la seva religió.

EL PROTAGONISTA

Ens han volgut liquidar i no han pogut. Els socis han entès que això era un atac a l’escut, i l’escut no es taca. No ens hem rendit
Qui vulgui fer mal al Barça s’ho haurà de treballar una mica més. Sortim reforçats
Joan Laporta
PRESIDENT DEL BARÇA

“Pobre Barça si cau a mans de l’oposició”

Laporta no es va mossegar la llengua i va ser molt dur amb Víctor Font, Jordi Farré i tots els actors de l’oposició que durant les últimes setmanes han carregat contra ell i han amenaçat amb una moció de censura que finalment no s’ha perpetrat. Laporta, aquí, va disparar amb bala: “L’oposició ha tingut una oportunitat d’or per demostrar que estima el Barça i no l’ha aprofitat. Ha pres posició a favor dels que ens volien desestabilitzar. S’ha posat al costat dels organismes que ens han volgut fer mal. Pobre Barça si cau a mans de l’oposició...” “A algú li ha passat pel cap que jo pogués dimitir per una decisió de LaLiga? Vendrem cara la pell, home! Estic molt decebut amb les persones que tenen aspiracions de dirigir el Barça. No era posar-se al costat de Laporta, era posar-se al costat del Barça”, va dir.

Laporta no apaga el foc Araujo

Més enllà d’Olmo i Pau Víctor, a Laporta se li va preguntar també pel futur d’un jugador de la transcendència de Ronald Araujo. El president hauria pogut ser contundent amb la seva resposta i posar fi als rumors que situen l’uruguaià fora del Barça, però la seva resposta, tèbia, va deixar oberts tots els escenaris. En la seva primera resposta, ni tan sols va contestar i va delegar la pregunta al director esportiu, Deco, que estava present a la sala però no va tenir torn de paraula. Sí que va contestar quan se li va tornar a preguntar per Araujo en una segona ocasió, i va dir això: “S’està parlant amb la direcció esportiva i trobarem una solució. Tenim una relació molt directa amb ell. Encara hi ha marge per trobar una solució satisfactòria per a totes les parts.” Aquest “encara” preocupa més que tranquil·litza.

“Les mentides se les han menjat amb patates, i la botifarra, amb mongetes”

A Joan Laporta, se li va preguntar per la seva famosa botifarra al King Abdullah Sports City després de conèixer la resolució positiva del CSD i aquí tampoc va existir l’autocrítica. Ell es va excusar dient que va ser com un gest fruit de “l’eufòria continguda”. Ni autocrítica ni disculpes, tampoc cap intent de justificació gaire elaborat, simplement es va limitar a dir que ell és “tal com raja”: “Jo tenia una eufòria continguda. Vam aconseguir una cosa increïble contra tot i contra tots. La meva reacció va ser d’eufòria. Un cop a dalt, no vaig insultar ni trencar mobiliari com s’ha escrit. Jo soc tal com raja i no m’agrada fer el paperet. En el marc d’una eufòria continguda, vaig tenir aquesta reacció.”

Sí que va negar que insultés els presidents de les territorials presents en la semifinal i la final de la supercopa i va dir que ja ha aclarit tot el que havia d’aclarir amb el president de la Federació Espanyola de Futbol, Rafael Louzán.

El concepte ‘botifarra’ va donar molt de si en la roda de premsa i va deixar un gran titular: “Jo crec en l’estat de dret i aquí he vist un excés de bilis i alguns hi han destinat odi. Tots els que han actuat així ara s’ho han de menjar amb patates. Les mentides se les han menjat amb patates, i la botifarra, amb mongetes. No els ha sortit bé. Hem patit, sí, però hem treballat bé i ens n’hem sortit”, va dir. Laporta, sempre genuí.

Laporta explica l’operació dels seients VIP i fa gala del contracte amb Nike

Un dels punts de més interès de la compareixença del president va ser quan ell i Manel del Río, director corporatiu del club, van posar més llum a l’operació dels seients VIP del futur Spotify Camp Nou. La venda d’explotació afecta 475 seients. Això equival al 5% del total (9.600 localitats). Un inversor és de Qatar i l’altre, dels Emirats Àrabs. No va dir els noms de les empreses excusant-se amb el contracte de confidencialitat. 30 milions d’euros de l’inversor de Qatar ja estan acreditats i, dels altres 70 milions, LaLiga exigia acreditar-ne el 40% i també es va poder fer el dia 3 de gener.

“Aquest producte no l’hem inventat nosaltres. Ja fa temps que s’està fent en estadis americans. Nosaltres l’hem adaptat perquè impactés en «fair play»”, va dir el president. Amb aquesta operació, el club s’ha assegurat uns ingressos de 100 milions d’euros i l’acord preveu que aquestes empreses puguin revendre els seients a un preu superior.

El president es va comprometre a presentar un informe elaborat per la comissió econòmica que estarà a disposició de tots els socis.

Interrogat pel binomi Barça-Qatar, que no agrada a tothom, Laporta ho va justificar dient que “els països àrabs s’estan obrint al món cada vegada més i són una oportunitat de mercat, com en el seu dia ho eren els Estats Units”.

Pel que fa al contracte amb Nike, Laporta va explicar que LaLiga els va assegurar a l’estiu que, si el firmaven en aquell moment, tornaven a la norma 1:1, però el club va preferir esperar, i va dir que això els ha permès negociar i guanyar 300 milions d’euros més: “Jo vaig marxar el 2010. Teníem aleshores un contracte amb Nike molt similar al contracte que vaig veure quan vam tornar el 2021. Això ho havíem de canviar. Havien passat 11 anys. Jo coneixia els de Nike i vam fer una estratègia. Estic satisfet. Vam recuperar la confiança amb Nike. Ara tenim el millor contracte.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.