El Barça cau al parany de Bordalás
Lliga. L’equip de Flick perd dos punts a Getafe i continua enredat en la lliga
Torna la lliga i torna la versió gris del Barça. Després del gran èxit de la supercopa i del gran partit contra el Betis en la copa, avui l’equip de Flick s’ha deixat dos punts importantíssims al camp del Getafe (1-1).
El Barça venia d’endossar dues manetes al Real Madrid i el Betis en els dos últims partits, però els últims precedents al camp del Getafe ja advertien que el d’avui seria un partit de mastegar sorra i així ha estat.
No havien marcat cap gol els blaugrana en les últimes quatre visites a Getafe, però el futbol és capritxós i en aquesta ocasió el Barça ha trobat premi al minut 9 de partit, en una de les seves primeres aproximacions. Ha estat Koundé, que ja venia de marcar en el partit de copa contra el Betis. Pedri ha traçat una passada senzillament perfecta, amb escaire i cartabó, per a la incursió a l’àrea de Koundé i aquest, després d’un exercici de fe, ha enviat la pilota a la xarxa després que Soria aturés en una primera instància. Koundé ha persistit en l’acció i ha marcat.
El Barça havia aconseguit fer el més difícil, però el Getafe ha empatat passada la mitja hora de joc (34’), amb un gol d’Arambarri, que en la segona meitat acabaria marxant lesionat. En l’acció del gol de l’empat, Iñaki Peña ha col·locat una bona mà davant el xut de Coba, però el refús l’ha caçat Mauro Arambarri i ha marcat a plaer.
Era un partit de picar pedra i el Barça ho ha fet, però li ha faltat claredat en els metres finals i sobretot punteria per aprofitar alguna de les poques oportunitats que ha tingut davant un Getafe absolutament tancat a la cova. En els últims deu minuts de partit el Barça hauria pogut desencallar el partit en un gran xut de Frenkie de Jong que ha trobat l’excel·lent resposta de David Soria. També Raphinha hauria pogut marcar però la seva rematada ha anat al lateral de la xarxa.
Els últims minuts s’han embrutat. Amb això el Getafe és un alumne avantatjat. Isma ha generat tensió. Picabaralla amb Balde i després amb Raphinha, i grogues per a Flick i Bordalás. Decisió salomònica d’un González Fuertes que ha intentat que el partit no li marxés de les mans i que s’ha desentès d’una caiguda dins de l’àrea de Koundé per una clara agafada d’Uche.