L’inici dels can­vis

La lesió d’Iñigo en la final de la super­copa con­tra el Madrid va pro­pi­ciar l’entrada d’Araújo, que, fins ales­ho­res, tan sols havia for­mat part d’unes quan­tes con­vo­catòries i havia dis­pu­tat la set­mana ante­rior els 90 minuts de l’eli­mi­natòria dels set­zens de final de la copa a Bar­bas­tre (0-4), amb assistència inclosa per a Eric Gar­cia en l’acció del gol que va obrir la llauna. No obs­tant això, la pri­mera prova real va ser l’esmen­tada final con­tra els blancs, en què va haver d’ingres­sar al camp abans de la mitja hora de joc. Tres dies més tard, l’exfut­bo­lista del Bos­ton River es va estre­nar en la lliga com a titu­lar con­tra el Betis, sumant 64 minuts. Encara n’acu­mu­la­ria 180 més con­tra el Getafe i el Ben­fica i, des d’ales­ho­res, ha anat entrant i sor­tint de la rotació. Després de des­can­sar a Mes­ta­lla, va tor­nar a la titu­la­ri­tat al Sánchez-Pizjuán, però va ser subs­tituït per Cubarsí en el minut 22. Tot i això, les pro­ves van des­car­tar cap lesió i va veure el tri­omf sobre el Rayo des de la ban­queta.

Un cas més excep­ci­o­nal

Eric Gar­cia, tot i tenir una pubàlgia entre l’octu­bre i el novem­bre, ha anat acu­mu­lant par­ti­ci­pa­ci­ons des de la ban­queta –l’última, dilluns a Montjuïc, on va subs­ti­tuir Cubarsí en el 81’– i fins i tot va arri­bar a enllaçar qua­tre jor­na­des de lliga sense bai­xar dels 84 minuts. A més de ren­dir a un bon nivell, en l’últim mes i mig també s’ha des­ta­pat en l’aspecte gole­ja­dor, veient por­te­ria a Bar­bas­tre el 4 de gener, a Lis­boa en la Cham­pi­ons Lea­gue el dia 21, i mar­cant el quart i defi­ni­tiu en la gole­jada con­tra el Sevi­lla (1-4).

No obs­tant això, la seva situ­ació és dife­rent. Pri­mer de tot, perquè ha hagut d’anar alter­nant el seu rol sobre la gespa, ocu­pant sovint la posició de pivot a causa de les lesi­ons que hi ha hagut al mig del camp, espe­ci­al­ment les de Ber­nal i De Jong. I, segon, perquè encara que la seva poli­valència i el seu bon ren­di­ment li han permès gua­nyar-se un lloc en la plan­ti­lla, també ha estat un dels prin­ci­pals can­di­dats a sor­tir tant en el mer­cat d’estiu com en el d’hivern. Així com el Barça va res­pon­dre amb con­tundència a l’interès del Juven­tus per Araújo i va esvair tots els dub­tes amb una aposta en ferm per reno­var-lo fins al 30 de juny del 2031, la con­versa que Flick va man­te­nir amb Eric al gener, a qui li va asse­gu­rar que comp­tava amb ell, va fer que es quedés fins al final de la tem­po­rada, però el seu con­tracte fina­litza el 30 de juny del 2026, i, amb el Girona, la Real Soci­e­dad o el Como italià –diri­git per Cesc Fàbre­gas– interes­sats a incor­po­rar-lo, el seu futur és incert.

Un cal­vari

El gran obli­dat de l’equació és Andreas Chris­ten­sen, que està pas­sant un autèntic cal­vari amb els pro­ble­mes físics. Després de la lesió al tendó d’Aquil·les que es va fer a l’agost i que el va fer-se estar cinc mesos sense poder com­pe­tir, l’inter­na­ci­o­nal danès va tor­nar a entrar en una con­vo­catòria el 18 de gener, en el par­tit de lliga con­tra el Getafe al Coli­seum. A més, també va for­mar part de la llista per al des­plaçament euro­peu con­tra el Ben­fica i va veure des de la ban­queta la gole­jada d’escàndol con­tra el València (7-1), abans de tenir una lesió mus­cu­lar al soli de la cama dreta. Com Eric Gar­cia, la vin­cu­lació de l’exju­ga­dor del Chel­sea –que té un bon nom a la Pre­mier Lea­gue– amb l’enti­tat blau­grana fina­litza el 30 de juny del 2026 i, veient la dinàmica de les últi­mes fines­tres de tras­pas­sos –en què ha estat un dels fut­bo­lis­tes amb més números de dei­xar el club– i el seu estat físic, una sor­tida a l’estiu no sem­bla un esce­nari gens des­car­ta­ble per evi­tar que marxés a cost zero l’any següent.

Repar­ti­ment dels minuts

En total, Cubarsí és el segon fut­bo­lista del Barça amb més minuts en la lliga, amb 1.910. Només el supera Rap­hinha (1.986), un clar indi­ca­dor de la seva importància en els plans de Flick. Després de Koundé (1.890’), Lewan­dowski (1.837’) i Pedri (1.794’), en les posi­ci­ons ter­cera, quarta i cin­quena, res­pec­ti­va­ment, hi ha Iñigo, amb 1.782. A més, el gironí ha dis­pu­tat els vuit par­tits de Cham­pi­ons Lea­gue, men­tre que el basc ha par­ti­ci­pat en sis, i només s’ha per­dut per lesió els dos del mes de gener, con­tra el Ben­fica i l’Ata­lanta. Amb 693, Eric Gar­cia és l’onzè juga­dor de camp amb més minuts en la com­pe­tició domèstica, només sis menys que Dani Olmo (699’) –una estadística que pot fer aixe­car les celles a més d’un–, tot i que l’ex del Manc­hes­ter City només n’ha dis­pu­tat 96 en la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal, men­tre que ha tin­gut més pro­ta­go­nisme en la copa, en què n’ha jugat 206 de 270 pos­si­bles. Araújo tan sols ha dis­pu­tat tres par­tits de lliga (157’), això sí, en els dar­rers cinc, i ha com­ple­tat les dues últi­mes jor­na­des de la fase de lliga en la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal (180’). Final­ment, Chris­ten­sen, que única­ment ha pogut entrar en qua­tre con­vo­catòries aquesta tem­po­rada 2024/25 –tres de lliga i una de Cham­pi­ons Lea­gue–, regis­tra un pobre balanç de només 26 minuts, dis­pu­tats en la vic­to­ri­osa estrena de lliga a Mes­ta­lla con­tra el València (1-2).