L’inici dels canvis

La lesió d’Iñigo en la final de la supercopa contra el Madrid va propiciar l’entrada d’Araújo, que, fins aleshores, tan sols havia format part d’unes quantes convocatòries i havia disputat la setmana anterior els 90 minuts de l’eliminatòria dels setzens de final de la copa a Barbastre (0-4), amb assistència inclosa per a Eric Garcia en l’acció del gol que va obrir la llauna. No obstant això, la primera prova real va ser l’esmentada final contra els blancs, en què va haver d’ingressar al camp abans de la mitja hora de joc. Tres dies més tard, l’exfutbolista del Boston River es va estrenar en la lliga com a titular contra el Betis, sumant 64 minuts. Encara n’acumularia 180 més contra el Getafe i el Benfica i, des d’aleshores, ha anat entrant i sortint de la rotació. Després de descansar a Mestalla, va tornar a la titularitat al Sánchez-Pizjuán, però va ser substituït per Cubarsí en el minut 22. Tot i això, les proves van descartar cap lesió i va veure el triomf sobre el Rayo des de la banqueta.

Un cas més excepcional

Eric Garcia, tot i tenir una pubàlgia entre l’octubre i el novembre, ha anat acumulant participacions des de la banqueta –l’última, dilluns a Montjuïc, on va substituir Cubarsí en el 81’– i fins i tot va arribar a enllaçar quatre jornades de lliga sense baixar dels 84 minuts. A més de rendir a un bon nivell, en l’últim mes i mig també s’ha destapat en l’aspecte golejador, veient porteria a Barbastre el 4 de gener, a Lisboa en la Champions League el dia 21, i marcant el quart i definitiu en la golejada contra el Sevilla (1-4).

No obstant això, la seva situació és diferent. Primer de tot, perquè ha hagut d’anar alternant el seu rol sobre la gespa, ocupant sovint la posició de pivot a causa de les lesions que hi ha hagut al mig del camp, especialment les de Bernal i De Jong. I, segon, perquè encara que la seva polivalència i el seu bon rendiment li han permès guanyar-se un lloc en la plantilla, també ha estat un dels principals candidats a sortir tant en el mercat d’estiu com en el d’hivern. Així com el Barça va respondre amb contundència a l’interès del Juventus per Araújo i va esvair tots els dubtes amb una aposta en ferm per renovar-lo fins al 30 de juny del 2031, la conversa que Flick va mantenir amb Eric al gener, a qui li va assegurar que comptava amb ell, va fer que es quedés fins al final de la temporada, però el seu contracte finalitza el 30 de juny del 2026, i, amb el Girona, la Real Sociedad o el Como italià –dirigit per Cesc Fàbregas– interessats a incorporar-lo, el seu futur és incert.

Un calvari

El gran oblidat de l’equació és Andreas Christensen, que està passant un autèntic calvari amb els problemes físics. Després de la lesió al tendó d’Aquil·les que es va fer a l’agost i que el va fer-se estar cinc mesos sense poder competir, l’internacional danès va tornar a entrar en una convocatòria el 18 de gener, en el partit de lliga contra el Getafe al Coliseum. A més, també va formar part de la llista per al desplaçament europeu contra el Benfica i va veure des de la banqueta la golejada d’escàndol contra el València (7-1), abans de tenir una lesió muscular al soli de la cama dreta. Com Eric Garcia, la vinculació de l’exjugador del Chelsea –que té un bon nom a la Premier League– amb l’entitat blaugrana finalitza el 30 de juny del 2026 i, veient la dinàmica de les últimes finestres de traspassos –en què ha estat un dels futbolistes amb més números de deixar el club– i el seu estat físic, una sortida a l’estiu no sembla un escenari gens descartable per evitar que marxés a cost zero l’any següent.

Repartiment dels minuts

En total, Cubarsí és el segon futbolista del Barça amb més minuts en la lliga, amb 1.910. Només el supera Raphinha (1.986), un clar indicador de la seva importància en els plans de Flick. Després de Koundé (1.890’), Lewandowski (1.837’) i Pedri (1.794’), en les posicions tercera, quarta i cinquena, respectivament, hi ha Iñigo, amb 1.782. A més, el gironí ha disputat els vuit partits de Champions League, mentre que el basc ha participat en sis, i només s’ha perdut per lesió els dos del mes de gener, contra el Benfica i l’Atalanta. Amb 693, Eric Garcia és l’onzè jugador de camp amb més minuts en la competició domèstica, només sis menys que Dani Olmo (699’) –una estadística que pot fer aixecar les celles a més d’un–, tot i que l’ex del Manchester City només n’ha disputat 96 en la màxima competició continental, mentre que ha tingut més protagonisme en la copa, en què n’ha jugat 206 de 270 possibles. Araújo tan sols ha disputat tres partits de lliga (157’), això sí, en els darrers cinc, i ha completat les dues últimes jornades de la fase de lliga en la màxima competició continental (180’). Finalment, Christensen, que únicament ha pogut entrar en quatre convocatòries aquesta temporada 2024/25 –tres de lliga i una de Champions League–, registra un pobre balanç de només 26 minuts, disputats en la victoriosa estrena de lliga a Mestalla contra el València (1-2).