El Barça torna a liderar la lliga. No ho feia des del mes de desembre. Aleshores, diverses ensopegades en aquell mes i, també en l’anterior, al novembre, li van fer perdre pistonada. El mal final d’any que va protagonitzar, en què va recollir quatre derrotes i va sumar només 8 punts dels últims 24 disputats al 2024, van relegar-lo a la tercera posició, de la qual va sortir ahir d’un salt, per posar-se en la primera. L’equip blaugrana, doncs, va aprofitar la daurada oportunitat que li van posar el Real Madrid i l’Atlético, que han ensopegat aquest cap de setmana, i amb una victòria (1-0) contra el Rayo Vallecano regna de nou en el campionat, tot i tenir els mateixos punts que el quadre madridista, al qual va golejar (0-4) en la primera volta i amb qui té també millor diferència de gols.

Així, el grup culer havia de guanyar el Barça i no va fallar. La realitat és que no va ser la millor actuació de l’equip dirigit per Hansi Flick, que ha acostumat als festivals amb gols a dojo, però la fiabilitat és fonamental en una lliga, i ahir en va tenir. 1-0 de penal, obra de Lewandowski, tres punts i lideratge.

Per a Flick és important el joc, i també la disciplina. Tot va lligat, per ell. No entén el funcionament d’un grup sense normes i ahir va demostrar-ho de nou. No perdona. El tècnic de Heidelberg és estricte i, malgrat que era un partit clau, no va deixar passar per alt la impuntualitat de Koundé en una xerrada de l’equip i no el va incloure en l’alineació inicial. Així, l’alemany va apostar pel que és ara mateix el seu onze de gala, amb l’absència del defensa francès, a qui va rellevar Héctor Fort, que va jugar a un bon nivell, en la seva quarta titularitat aquesta temporada. També va participar d’inici Frenkie de Jong, que sembla que guanya punts per a l’entrenador respecte Casadó, i Gavi, instal·lat en la mitjapunta per davant de Dani Olmo. Tots dos van acompanyar en la medul·lar Pedri, que, un dia més, va estar esplèndid, sent el motor de l’equip, amb pilota i sense, i amb l’estadi, que va cridar el seu nom a l’uníson fins a tres vegades, rendit a ell.

El que va definir-ho tot plegat, però, va ser Lewandowski (28’), de penal. L’ariet, no gaire afinat durant el matx, tant dins de l’àrea com a fora, no necessita tampoc aportar molt al joc col·lectiu per ser determinant. Amb la que va anotar ahir ja són 20 dianes les que suma el punta de 36 anys en la lliga, 32 en totes les competicions. Així, el polonès va ser l’encarregat de solucionar l’enfrontament, transformant una pena màxima per una agafada de Pathe Ciss a Iñigo Martínez dins de l’àrea, que, malgrat ser força barroera, l’àrbitre va acabar assenyalant a instàncies del VAR.

Fins ara, el Barça havia fet mèrits per marcar. Impulsat per Pedri, va tenir l’esfèrica, va jugar a camp rival i va acumular arribades a àrea contrària i situacions clares de gol. Raphinha, en dos bons xuts, i Lamine Yamal, en un altre, en què Batalla va intervenir amb mèrit, van disposar de les més importants. Amb la diana del 9 blaugrana, la tendència va canviar. El Rayo Vallecano va treure’s els complexos, d’alguna manera, i va assemblar-se un pèl més al tipus de conjunt que és. L’equip dirigit per Iñigo Pérez, que no s’havia desplegat a camp local, tret d’amb alguna transició ben resolta per Cubarsí o Iñigo Martínez, va aconseguir desfer-se de la pressió alta blaugrana, que l’havia incomodat, i va acabar el primer acte posant problemes als culers: Szczesny va haver de fer una gran intervenció, en un xut de Nteka; Iñigo Martínez va treure una pilota a sobre de la línia, i l’àrbitre va invalidar un gol a De Frutos, per un fora de joc posicional de Nteka en l’acció, difícil, i que va apreciar amb èxit i a primera vista el linier.

El pas pels vestidors va servir al Barça per aclarir-se i contenir aquest creixement del Rayo. Tot i això, no va ser capaç de trobar la continuïtat que sí que va tenir en un bon tram de la primera part i li va costar jugar a terreny dels de Vallecas, que van pressionar bé a dalt. Sí que és cert que alguna bona ocasió van tenir els barcelonistes, revitalitzats amb l’entrada de Dani Olmo i de Koundé, a qui Flick va aixecar el càstig. El de Terrassa va accelerar diversos atacs i, de fet, dos van estar a punt de ser gol, però Raphinha, una altra vegada, no va encertar. Fins al final, que el marcador fos tan ajustat va generar inquietud al feu culer, encara que els franjirrojos, no van acabar gaire res, i a l’equip blaugrana va tocar-li serrar les dents. El líder és el Barça.