Una festa aigua­lida. Això va viure el Barça ahir a l’estadi Lluís Com­panys con­tra l’Atlético. Lite­ral­ment i figu­ra­da­ment. Perquè va ploure, però també perquè el con­junt diri­git per Hansi Flick va exhi­bir-se, va ofe­rir un reci­tal, un par­tidàs per moments, en què va començar per­dent 0-2, va remun­tar i es va posar 4-2 i, just al final, en el minut 43, l’equip colc­ho­nero va aca­bar empa­tant 4-4. El fina­lista de copa, doncs, es resoldrà, en una eli­mi­natòria que queda per deci­dir-se com­ple­ta­ment, d’aquí a un mes (2 d’abril) al Metro­po­li­tano en la tor­nada de les semi­fi­nals.

L’anada va ser vibrant. Ho va tenir tot. I és que el Barça no havia tocat pràcti­ca­ment la pilota, que ja estava per sota 0-2. Julián Álva­rez va tenir molta culpa en tot ple­gat. El davan­ter de l’Atlético es va fer sen­tir aviat: pri­mer, amb una rema­tada de cap, quan no es duia ni un minut, que Szc­zesny va enviar a córner; després, con­ver­tint en gol (1’), aquest ser­vei de can­to­nada al segon pal; i, final­ment, ori­gi­nant, després de robar una esfèrica a camp propi, la diana de Gri­ez­mann (6’), a qui va acti­var amb una fantàstica pas­sada en pro­fun­di­tat.

Al Barça se li va posar fatal, però aquest equip, a més de fut­bol, també té ànima, con­fia en el que fa, i es va rebel·lar. Lamine Yamal va aga­far les reg­nes i, des de la banda dreta, va començar a fabri­car fut­bol. Té un tre­sor, el Barça, en l’ata­cant de 17 anys, que per si sol és capaç de fer que pas­sin coses. Mol­tes i deter­mi­nants. Així, el con­junt culer va anar crei­xent, de manera col·lec­tiva, i va enfon­sar ben a prop de la seva àrea l’Atlético, que ja no va ser capaç de sor­tir-ne. I d’una pas­sada de Lamine Yamal, que va tro­bar en pro­fun­di­tat Koundé, va néixer el gol de Pedri (19’) que va ficar de ple el qua­dre culer en l’enfron­ta­ment i va emba­lar-lo. De fet, fruit d’aquesta inèrcia va arri­bar l’empat, de Cubarsí (21’), a la sor­tida d’un córner cen­trat per Rap­hinha. És el pri­mer gol amb la samar­reta del Barça del cen­tral d’Esta­nyol, un altre valor que té el club, de només 18 anys.

El grup bar­ce­lo­nista no es va atu­rar, volava, espe­ro­nat per un estadi encès, tot i el mal temps i regis­trar una de les pit­jors entra­des del curs (40.915 espec­ta­dors). El con­junt blau­grana ata­cava junt, cosa que li per­me­tia recu­pe­rar de seguida quan per­dia, i tenia ben ofe­gats els colc­ho­ne­ros, que sobre­vi­vien com podien. Espec­ta­cu­lars, en aquest sen­tit, van estar els cen­trals Cubarsí i Iñigo Martínez, molt amunt, anti­ci­pant cons­tant­ment, i per­me­tent a l’equip man­te­nir-se alt i empe­nyent el rival con­tra la seva por­te­ria. Fer­ran Tor­res, la nove­tat en l’ali­ne­ació de Hansi Flick jun­ta­ment amb Dani Olmo, hau­ria pogut ano­tar en dues claríssi­mes oca­si­ons, però va estar des­a­fi­nat en l’un con­tra un amb Musso. Sí que va encer­tar Iñigo Martínez (41’), a la sor­tida d’un altre córner botat de nou per Rap­hinha, que va cul­mi­nar la remun­tada just abans del des­cans.

Un pèl dife­rent va ser en la segona mei­tat. L’equip entre­nat per Diego Pablo Sime­one va des­pen­jar més Julián Álva­rez i va poder tran­si­tar i des­ple­gar-se, tro­bant-lo de seguida, més a dalt, un cop obte­nien la pilota. Això va obrir el joc, que va pas­sar a tenir alter­na­ti­ves a les dues àrees, encara que cap dels dos equips va aca­bar gaire res. Fins que, una altra vegada Lamine Yamal, va emer­gir per inven­tar-se una jugada i rega­lar el gol a Lewan­dowski (74’), que aca­bava d’entrar a la gespa.

Sem­blava fet ja per al Barça. Però l’Atlético també hi creu, i molt, i no va per­dre la cara al par­tit. Tam­poc l’equip blau­grana va estar molt fi en aquest tram final, li va fal­tar aquell punt de madu­resa, que és natu­ral per l’edat dels seus fut­bo­lis­tes, i que ja li ha pas­sat fac­tura més d’un cop aquest curs. Llo­rente (84’) va escurçar distàncies a cen­trada de Cor­rea i, quan ja aca­bava, Sor­loth (93’), com en la lliga, va empa­tar a pas­sada de Samu Lino.