I, a més, amb l’escut al pit

“Porto l’escut al pit, em pro­te­geix el cor, porto l’escut al pit, el meu tre­sor.” Això diu el final del cant del 125è ani­ver­sari del Barça. Una oda al bar­ce­lo­nisme que Pau Cubarsí (Esta­nyol, 2007) va repre­sen­tar com a juga­dor del pri­mer equip dimarts en el Barça-Atlético (4-4), en l’anada de semi­fi­nals de copa dis­pu­tada al Lluís Com­panys. I és que el cen­tral de 18 anys, culer fins a la medul·la, va poder rea­lit­zar allò que tots els afi­ci­o­nats del club blau­grana han somiat fer algun dia, mar­car un gol amb el Barça. Així, en el minut 21 i amb el con­junt colc­ho­nero gua­nyant 1-2, el defensa va pujar a rema­tar un córner i, ele­vant-se al segon pal per sobre de Pablo Bar­rios, va con­nec­tar un cop de cap ina­pel·lable després d’una cen­trada de Rap­hinha.

“La sen­sació és espec­ta­cu­lar”, va reconèixer Cubarsí, que va ano­tar la seva pri­mera diana com a fut­bo­lista del pri­mer equip bar­ce­lo­nista 62 par­tits després. “Estava espe­rant que arribés aquest pri­mer”, va expli­car el dor­sal 2, que va empa­tar un enfron­ta­ment que s’havia com­pli­cat. L’estadi va encen­dre’s i ell també: va sor­tir cor­rent com un espe­ri­tat, per­se­guit pels seus com­panys, que no l’atra­pa­ven, tot aixe­cant el braç esquerre asse­nya­lant la gra­de­ria i aga­fant-se amb la mà dreta l’escut i fent-li un petó. La cele­bració va aca­bar amb ell per terra quan Lamine Yamal, que el per­se­guia, el va empènyer emo­ci­o­nat, i tot seguit va tor­nar cap a camp propi, fent més petons a l’escut. “Ha estat una ale­gria immensa i he fet un petó a l’escut, que és el que més estimo”, va afir­mar. “El Barça és el club de la meva vida”, va com­ple­tar.

Cubarsí s’ha con­ver­tit en poc més d’un any en un dels ídols de la cule­rada. Tenia només 16 anys quan Xavi Hernández va con­fiar-hi el curs pas­sat (el 18 de gener del 2024) al camp de l’Uni­o­nis­tas de Sala­manca en la copa i, des d’ales­ho­res, és un fix a l’eix defen­siu. A l’enti­tat des que és aleví, el 2018, pro­ce­dent del Girona, la gent li reco­neix que és un juga­dor de la casa, que sent els colors, però també, és clar, que és un tros de fut­bo­lista. Amb la majo­ria d’edat com­plerta fa tot just un mes, és algú capi­tal en un equip com el Barça, que aspira a gua­nyar-ho tot i cada dia que passa és més bon cen­tral. En sor­tida de pilota, n’hi ha pocs com ell: fixa, divi­deix, salta línies en con­ducció o amb pas­sada i també té bon peu per fer can­vis d’ori­en­tació. I, en defensa, també és un pro­digi: és aga­fallós, anti­cipa i és ràpid per cor­re­gir. Té les con­di­ci­ons exac­tes per ser cen­tral al Barça. “Té 18 anys i juga com un juga­dor que porta 350 par­tits a pri­mera divisió a les espat­lles”, va asse­gu­rar Hansi Flick, després del duel con­tra l’Atlético, en què Cubarsí, a més de mar­car, va tor­nar a fer un par­tidàs. “És molt bo amb la pilota, en la cons­trucció i també en defensa. Tant li fa con­tra quin davan­ter s’enfronti; ell sem­pre està con­vençut del que pot ofe­rir a l’equip i ho fa molt bé”, va afe­gir el tècnic. “Per a nosal­tres és un juga­dor molt, molt i molt impor­tant”, va com­ple­tar l’ale­many, que no con­cep el con­junt que ori­enta sense el d’Esta­nyol, a qui ha posat de titu­lar en 34 par­tits dels 39 ofi­ci­als que ha dis­pu­tat el Barça en totes les com­pe­ti­ci­ons aquesta tem­po­rada. El cen­tral, reno­vat recent­ment fins al 2029, és un tre­sor per al club perquè, a més de ser boníssim, porta l’escut al cor, com diu el cant. I, això, en el fut­bol actual, no és tan sen­zill de tenir.