Hi ha par­tits que mar­quen tra­jectòries i el que va gua­nyar ahir el Barça al Metro­po­li­tano en podria ser un. I és que l’equip ori­en­tat per Hansi Flick va acon­se­guir con­tra l’Atlético una victòria (2-4) capi­tal i, també, d’un mèrit enorme. Ja no per l’esce­nari, un dels més durs en el cam­pi­o­nat, sinó perquè se li havia posat molt difícil, al con­junt blau­grana, que per­dia 2-0 en el minut 72, però aquest és un equip que, a més de fut­bol, com ha demos­trat sobra­da­ment, també té ànima. És clar que aspira a tot. Així, tot i la difi­cul­tat del repte que se li havia pre­sen­tat, va seguir insis­tint, no es va ren­dir i va aca­bar mar­cant qua­tre gols en poc més de 20 minuts: remun­tada i tres punts impor­tantíssims en el camí que recorre a la recerca del títol de lliga. Lewan­dowski, Lamine Yamal i Fer­ran Tor­res, amb un doblet, van fer la diferència per a un con­junt bar­ce­lo­nista que, amb un par­tit menys, con­ti­nua ins­tal·lat en el lide­ratge, empa­tat amb el Real Madrid i, ara, a qua­tre punts de l’Atlético.

El duel, amb sis gols, va ser tre­pi­dant, com han estat històrica­ment els duels entre culers i colc­ho­ne­ros. L’Atlético es va pre­sen­tar a la cita mase­gat. L’eli­mi­nació en la Cham­pi­ons Lea­gue, dime­cres, con­tra el Real Madrid, li va dei­xar feri­des: una d’impor­tant, la men­tal, després de caure per enèsima vegada con­tra el seu rival ciu­tadà de manera cruel, en els penals, en una tanda mar­cada per la polèmica pena màxima inva­li­dada a Julián Álva­rez; l’altra, la física, ja que nou dels onze que van sor­tir ahir des de l’inici van ser titu­lars con­tra el con­junt blanc, i qua­tre dels quals acu­mu­la­ven 120 minuts. Segu­ra­ment li va aca­bar pesant en el tram final. El Barça, molt dife­rent. El qua­dre culer va superar amb solvència el Ben­fica un dia abans. Com Sime­one, Flick també va efec­tuar només dos can­vis en l’ali­ne­ació del matx de com­pe­tició euro­pea. Així, res­pecte al duel con­tra el grup lusità, van entrar Cubarsí, que no va poder jugar dimarts per sanció, per Araujo, i Casadó per Frenkie de Jong, que va que­dar ahir fora de la con­vo­catòria per una gas­tro­en­te­ri­tis.

El dibuix del par­tit ja no adme­tia gai­res dub­tes, veient els pre­ce­dents d’enfron­ta­ments entre Sime­one i Flick aquest curs (victòria colc­ho­nera 1-2 en la lliga i empat 4-4 en l’anada de semi­fi­nals de la copa, amb gols postrems de Sor­loth). L’Atlético, espe­rant, ben endreçat defen­sant, per tran­si­tar cap a l’atac amb cele­ri­tat; el Barça, amb la pilota, ata­cant, amb l’equip a camp rival per recu­pe­rar aviat. Així va ser. I en aquest con­text, al con­trari del que havia pas­sat en els duels ante­ri­ors, en què el Barça mal­grat no gua­nyar-ne cap va estar molt còmode, l’Atlético va ser el que va tenir la situ­ació més con­tro­lada. Almenys en la pri­mera part. El con­junt blau­grana no acon­se­guia tro­bar la fluïdesa a dalt. No és fàcil: el grup roig-i-blanc es desen­vo­lupa bé al dar­rere, amb la figura des­ta­cada de Len­glet, cedit pel Barça, que s’ha con­ver­tit en una peça indis­cu­ti­ble a la rere­guarda colc­ho­nera, en què ha recu­pe­rat la millor versió, anys després. A més, l’equip entre­nat per Diego Pablo Sime­one va acon­se­guir des­ple­gar-se sovint i crear pro­ble­mes als de Flick, tot i no gene­rar oca­si­ons de gaire perill, tret de dos xuts des­vi­ats de Giu­li­ano i De Paul. El Barça, men­tres­tant, ho va inten­tar amb un tir de Lamine Yamal, en una de les poques vega­des que va acon­se­guir com­bi­nar amb Dani Olmo, i també amb una rema­tada de Lewan­dowski, que va es esta­ve­llar al tra­ves­ser abans de mar­xar a fora. Aquesta acció de l’ariet polonès, just abans del des­cans, va ser clau, ja que, tot seguit, l’Atlético va mar­car. Oblak va fer el ser­vei de por­te­ria en llarg, Lino va pen­ti­nar la pilota, Gri­ez­mann se la va fer seva i la va cedir per a Giu­li­ano, que dins de l’àrea va ser­vir amb safata el gol a Julián Álva­rez (45’).

Després de la represa va ser dife­rent. El guió va ser el mateix, però el Barça, encara més atre­vit tot i no aca­bar de gene­rar res clar, ja va tan­car més l’Atlético a prop de la seva àrea i, d’aquesta manera, els madri­lenys van tenir més com­pli­ca­ci­ons per con­tra­a­ta­car. Tot i això, amb el pas dels minuts i amb el Barça arris­cant cada vegada més, ja van sor­tir els locals, sobre­tot amb l’entrada de Sor­loth, que dis­fruta con­tra el Barça, al qual va tor­nar a col­pe­jar. Després de 10 minuts damunt la gespa, l’ariet noruec (70’), quan va fina­lit­zar un con­tra­a­tac a pas­sada de Gallag­her, va obrir escletxa. Els culers van pro­tes­tar molt la diana, ja que en l’acció prèvia hi havia hagut mans de De Paul, que l’àrbi­tre no va asse­nya­lar en directe i que el VAR no va poder-li fer rec­ti­fi­car, ja que la infracció es va come­tre en la pos­sessió ante­rior, en la qual el Barça va per­dre la pilota abans d’encai­xar. I els blau­grana van saber cana­lit­zar l’enuig. Just després, Iñigo Martínez, un dels que es van lamen­tar amb més vehemència, va recórrer al coratge per posar una pilota a dins de l’àrea que Lewan­dowski (72’) va con­ver­tir en un golàs. Ja hi van creure. Fer­ran Tor­res (78’), un suplent de luxe, que acu­mula tretze gols aquesta tem­po­rada havent estat titu­lar només en deu par­tits, va empa­tar rema­tant de cap una cen­trada de Rap­hinha. I el Barça va seguir collant, tot i l’amenaça dels con­tra­a­tacs colc­ho­ne­ros, fins que Lamine Yamal (92’), amb una jugada marca de la casa, cul­mi­nada amb un xut des de fora de l’àrea, va mate­ri­a­lit­zar el tri­omf. Fer­ran Tor­res (98’), fina­lit­zant una recu­pe­ració de Rap­hinha, va sen­ten­ciar. La millor manera d’afron­tar l’atu­rada de selec­ci­ons per a un con­junt que no tor­narà a com­pe­tir fins al 30 de març, a casa, con­tra el Girona.