El Barça ja té el cap en la final de copa de dissabte a Sevilla contra el Real Madrid. I l’hi té serè, relaxat i content, després de fer la feina ahir en la lliga contra el Mallorca, al qual va imposar-se (1-0) per seguir amb pas ferm en el seu camí cap al títol i situar-se a 7 punts de distància respecte al conjunt blanc, el seu principal rival també en el campionat de la regularitat, que juga aquesta nit (21.30 h) al feu del Getafe. Un partit menys (en queden 5) i tres punts més per al grup de Hansi Flick, que va emportar-se un reguitzell de notes positives per al que encara li queda, que és molt. I és que, per començar, el tècnic de Heidelberg, enmig de l’infernal calendari, va poder fer descansar diversos futbolistes importants: Raphinha va jugar mitja hora; De Jong, cinc minuts, i Koundé i Cubarsí no hi van participar. A més, va recuperar per a la causa a un parell d’efectius que semblaven perduts com Ansu Fati i Héctor Fort, titulars i que van rendir a un molt bon nivell. I, per acabar-ho d’adobar, l’equip que entrena va oferir una versió boníssima, després d’uns matxs un pèl espessos. Tot i el marcador tan ajustat, el Barça va fer un partidàs en què hauria d’haver golejat, però inexplicablement no va afinar i va acabar demanant l’hora, gairebé més pel resultat que no pas pel que estava passant, perquè tampoc va patir.

Fins a 40 rematades va acumular al llarg de l’enfrontament el conjunt blaugrana, el partit en tota la temporada amb més. Leo Román, el sentinella del Mallorca, va ser el màxim responsable que només una entrés. Perquè des de bon principi el Barça va tancar el quadre que orienta Jagoba Arrassate ben a prop de la seva àrea, en ocasions a prop de l’àrea petita, i va generar-li ocasions a dojo. El conjunt culer va ofegar els mallorquins, que no trobaven la manera de desplegar-se cap a dalt, ja que si jugaven en curt el Barça els robava amb pressió alta i, si jugava en llarg, Larin, ben lligat per Araujo, era incapaç de guanyar res ni d’agafar la pilota i permetre als seus companys encadenar passades.

Només en el primer acte, el grup barcelonista va acumular un 80% de possessió de pilota i moltíssimes arribades i rematades. La realitat és que va ser una exhibició ofensiva imponent, comandada, com de costum per Pedri, pura jerarquia a la medul·lar, però en què ningú va encertar. I això que no només eren remats; va haver-hi situacions de gol més que clares. Hauria pogut marcar gairebé tothom: Gavi, Ansu Fati, Dani Olmo, Araujo, Eric, Ferran Torres, Lamine Yamal, Eric García i Héctor Fort van vorejar el gol, però quan no era el pal (en la de Gavi), va ser la falta de punteria amb un xut a fora, el peu d’un defensa bloquejant el tir a última hora o la figura de Leo Román. Només una vegada va inquietar el Mallorca abans del descans, en un contraatac que Mateu va endreçar a dins, però que va ser invalidat per fora de joc.

Era difícil, amb el que estava succeint, que no s’alterés el marcador, i Dani Olmo (46’), tot just sortir dels vestidors, va posar-hi remei. L’egarenc, que després de la lesió torna a estar a bon to, va recollir una centrada d’Eric dins de l’àrea i va encreuar-la per obrir la llauna. Amb la diana, l’equip culer va ser un pèl més controlador, encara que les ocasions van seguir-hi sent, però Román va continuar sent un autèntic mur negant el gol de nou a Ansu Fati, Lamine Yamal i Eric García, de nou, i, també a Fermín i Pau Víctor, que van entrar en el tram final. Sí que en va tenir una el Mallorca, en una falta de lateral que va rematar Rahíllo a fora, però ja va estar. Feina feta pel Barça, que està centrat en la final de Sevilla.