Mateix camí, diferent desenllaç?
El Girona ha calcat la sèrie de 3 punts de 30 possibles que el va condemnar al descens el 2019
Els gironins, aquesta vegada, continuen vius i tenen sis jornades per evitar el destí fatal
Pànic. És la paraula que segurament descriu millor el sentiment que envolta tota l’afició del Girona. La derrota contra el Betis dilluns a Montilivi (1-3) és el detonant definitiu perquè tot el que fins llavors podia ser nerviosisme s’hagi convertit pràcticament en angoixa. I és que els gironins encadenen deu jornades sense guanyar i continuen sense mostrar indicis de reacció. I no es pot dir que l’afició no hi posés de la seva part, perquè Montilivi estava preparat per viure un ambient de luxe contra el Betis, amb una gran rebuda a l’autobús de l’equip inclosa, però el primer gol dels andalusos en el minut 6 de partit ho va complicar moltíssim i el 0-3 en el descans ho va acabar de fer tot miques.
Un dia més, al final del partit, l’equip, amb Míchel al capdavant, va haver de reconèixer després del xiulet final que no es va estar a l’altura del que s’hi jugava el Girona. Això no vol dir, però, que l’equip no continuï enviant un missatge positiu i d’optimisme. Es creu en la feina que s’està fent, i es té el convenciment que seran capaços de revertir aquesta situació per acabar segellant una permanència que, després de l’eliminació de la Champions, semblava que s’aconseguiria ben aviat, però que s’ha complicat d’allò més –que avui el Girona pugui caure en zona de descens si guanyen Las Palmas i l’Alavés ho diu tot–. Ara bé, és urgent, imperatiu, innegociable i tots els adjectius d’obligació que s’hi vulguin posar, que aquest missatge es tradueixi en solucions sobre la gespa demà en la visita vital al camp del Leganés, on els gironins hi tenen molt més a perdre que a guanyar, ja que una victòria no certifica res, però una derrota deixaria un panorama dantesc.
La referència a evitar
Per ara la realitat és la que és, i és que el Girona ha tocat fons. La ratxa actual, amb deu jornades sense guanyar i havent sumat només 3 punts dels últims 30 en joc, ha igualat tots els registres negatius de la curta història del club a primera divisió. Registres que, lògicament, pertanyien a la temporada 2018/19 amb Eusebio a la banqueta i que va acabar amb el descens a segona.
D’una banda, el Girona ha igualat la pitjor ratxa de partits sense guanyar amb deu, una sèrie que aquella temporada es va signar amb un balanç de quatre empats i sis derrotes, millorant per un punt l’actual. El que va quedar més gravat en la memòria, però, van ser els 3 punts de 30 possibles que es van sumar en les últimes deu jornades de lliga i que van acabar certificant el descens. En aquella ocasió hi va haver una victòria pel mig, contra el Sevilla a Montilivi (1-0), però les nou derrotes van ser determinants.
Havent igualat aquelles xifres, és del tot inevitable fer comparacions. Encara més tenint en compte que les sensacions durant aquesta ratxa nefasta han anat empitjorant amb el pas dels partits. Aquesta vegada, però, la situació és diferent, ja que el Girona té temps per capgirar el rumb, a diferència del que va passar en la temporada 2018/19, en què no hi va haver marge de reacció. En les sis jornades que falten, els blanc-i-vermells encara poden fer bona la seva convicció de salvar la categoria, però tot depèn de trobar solucions als problemes actuals, sobretot a les dues àrees, ja que en tota la segona volta els de Míchel encara no han deixat la porteria a zero –l’última va ser en la 19a jornada al camp de l’Alavés (0-1)– i només han estat capaços de marcar més d’un gol en un partit, en l’empat a Montilivi contra el Celta (2-2). A més, malgrat haver quedat sense marcar en només tres ocasions. Fàcil no serà i el temps juga en contra del Girona, però tenir-ne ja és molt per evitar un desenllaç com fa sis anys.
