Ja no és tan remot per al Barça aca­bar com­ple­tant una tem­po­rada per­fecta. El que objec­ti­va­ment és una fita gai­rebé impos­si­ble, només 10 equips en tota la història del fut­bol han asso­lit el tri­plet –el Cel­tic (1966/67), l’Ajax (1971/72), el PSV Eind­ho­ven (1987/88), el Manc­hes­ter Uni­ted, el Barça (2008/09 i 2014/15), l’Inter (2009/10), el Bayern (2012/13 i 2019/20) i el Manc­hes­ter City (2022/23)–, està a l’abast del grup que ori­enta Hansi Flick. En poquíssim temps i amb el que hi havia, l’entre­na­dor ale­many ha cons­truït un equipàs que ha estat capaç de batre un Real Madrid que era el vigent campió d’Europa i que amb l’arri­bada de Kylian Mbappé sem­blava estar a anys llum, en la super­copa –títol que per­fec­ci­o­na­ria encara més el tri­plet–, en la copa i va pel camí de fer-ho en la lliga. I així, amb dos títols ja al sarró i un altre d’encar­ri­lat, avui (21 h) s’enfronta a la Cham­pi­ons Lea­gue, el tro­feu més anhe­lat i que fa 10 anys que no gua­nya. El con­junt bar­ce­lo­nista és a tres par­tits d’aixe­car la sisena de la història però, tot i això, el camí és duríssim.

Pas a pas, doncs, amb l’Inter com a escull en les semi­fi­nals, amb dues atu­ra­des, amb la final de Múnic en l’horitzó. La pri­mera és aquesta nit, en l’anada de l’eli­mi­natòria que es dis­puta a l’estadi Lluís Com­panys. El qua­dre culer s’hi pre­senta radi­ant, després de pro­cla­mar-se campió de copa dis­sabte, encara que tot ple­gat fatiga. Són ja 53 par­tits dis­pu­tats en el curs, tots els pos­si­bles, i el més imme­diat, la final de Sevi­lla con­tra el con­junt blanc amb pròrroga inclosa, és un dels més exi­gents de tots, amb un des­gast físic i men­tal impor­tant. Però al con­junt blau­grana no li queda cap altra opció que abs­traure’s del can­sa­ment i l’eufòria gene­rats i seguir. La il·lusió pot. I tot­hom ho té clar i hi està ficat. Per al duel con­tra els inte­ris­tes, Hansi Flick con­ti­nua sense poder comp­tar amb Lewan­dowski, Balde i Casadó. I no es pre­ve­uen can­vis res­pecte a l’onze que va ali­near en la final de copa. Sota pals, hi serà Szc­zesny segur, ahir va con­fir­mar-ho el Hei­del­berg, i la resta, tot i que les cames pesen, hau­ria de ser el mateix. Per davant, el sen­ti­ne­lla polonès tindrà Koundé, Cubarsí, Iñigo Martínez i Gerard Martín, encara que l’opció de l’entrada d’Araujo a l’eix i el des­plaçament d’Iñigo al late­ral esquerre també és sobre la taula; a la medul·lar hi seran Pedri, De Jong i Dani Olmo, i al davant, Lamine Yamal, Rap­hinha i Fer­ran Tor­res, feno­me­nal relleu de Lewan­dowski.

Men­tres­tant, el con­junt neraz­zurro arriba tocat. Fa una set­mana també somi­ava amb el tri­plet, però s’ha enca­llat i se li ha esvaït. Enca­dena tres der­ro­tes segui­des, que l’han dei­xat fora de la copa i gai­rebé també de la lliga –és a tres punts del líder, el Nàpols, quan en que­den en joc 12, i ara s’aferra a la Cham­pi­ons Lea­gue. Al mal moment, a l’entre­na­dor Simone Inzaghi, se li afe­geix que té dues peces fona­men­tals com el defensa Ben­ja­min Pavard i el davan­ter Mar­cus Thu­ram –el segon màxim arti­ller dels mila­ne­sos amb 17 dia­nes en totes les com­pe­ti­ci­ons– amb cotó fluix, i no queda clar si avui podran par­ti­ci­par. No obs­tant això, el grup llom­bard és sem­pre un os, amb un model de joc apa­mat, que sap ata­car amb i sense espais, amb Bare­lla i Lau­taro Martínez com a esten­dards, i que defensa de mera­ve­lla.