Extralimitacions i cinisme

Que Messi es perdi només un parell o tres par­tits és una notícia molt bona per al fut­bol. Però el que va pas­sar en aquell moment abans d'aca­bar el par­tit al Cal­derón s'hau­ria d'ana­lit­zar en tot el seu con­text. Guar­di­ola es va quei­xar de cam­pa­nyes mediàtiques que inci­ten a la con­fron­tació i a la violència, i alguns fets que van suc­ceir ahir també refor­cen la idea d'ana­lit­zar el con­text en què es mou la lliga de pri­mera divisió espa­nyola i, sobre­tot, la riva­li­tat entre el Real Madrid i el Barça. Ujfa­lusi no va lesi­o­nar Messi perquè els dia­ris espor­tius de Madrid s'esfor­cin a treure mèrit als èxits del Barça amb cam­pa­nyes insi­di­o­ses, ni tam­poc perquè el direc­tor de Marca digués un dia que s'havia de parar Messi «per la via civil o per la cri­mi­nal». Però sí que la cre­ació d'aquest ambi­ent de cris­pació, de con­fron­tació, de tensió, de pressió als àrbi­tres que es prac­tica des de deter­mi­na­des tri­bu­nes no porta res de bo. Ahir mateix, Edu­ardo Inda va demos­trar que la seva capa­ci­tat de cinisme i fal­se­ja­ment de la rea­li­tat és supe­rior a la seva res­pon­sa­bi­li­tat periodística i humana. Que la premsa entri en el joc brut, en el sen­tit més ampli, no és bo per a la pro­fessió, però sobre­tot és nociu per al fut­bol. Però, qui ho para? I, és clar, per la via civil.