Que Messi es perdi només un parell o tres partits és una notícia molt bona per al futbol. Però el que va passar en aquell moment abans d'acabar el partit al Calderón s'hauria d'analitzar en tot el seu context. Guardiola es va queixar de campanyes mediàtiques que inciten a la confrontació i a la violència, i alguns fets que van succeir ahir també reforcen la idea d'analitzar el context en què es mou la lliga de primera divisió espanyola i, sobretot, la rivalitat entre el Real Madrid i el Barça. Ujfalusi no va lesionar Messi perquè els diaris esportius de Madrid s'esforcin a treure mèrit als èxits del Barça amb campanyes insidioses, ni tampoc perquè el director de Marca digués un dia que s'havia de parar Messi «per la via civil o per la criminal». Però sí que la creació d'aquest ambient de crispació, de confrontació, de tensió, de pressió als àrbitres que es practica des de determinades tribunes no porta res de bo. Ahir mateix, Eduardo Inda va demostrar que la seva capacitat de cinisme i falsejament de la realitat és superior a la seva responsabilitat periodística i humana. Que la premsa entri en el joc brut, en el sentit més ampli, no és bo per a la professió, però sobretot és nociu per al futbol. Però, qui ho para? I, és clar, per la via civil.