«Jugar contra l'Athletic sempre serà especial, i ara encara més, sabent que San Mamés té data de caducitat. És on tinc els meus records, les vivències, els amics...» Andoni Zubizarreta va arribar a l'Athletic amb només 18 anys, i com a jugador hi va viure la consecució de dues lligues i una copa del Rei. Prou alegries per considerar-lo el club de la seva vida i perquè la tornada a San Mamés d'avui li ompli el dia de records. Alguns, de força recents, ja que el 2001 va començar una segona etapa en el club basc, en aquell cas com a director general de l'entitat. Javier Uría el va convèncer per assumir el càrrec en un moment especialment delicat, amb un pressupost escàs i un mercat reduït. L'experiència, marcada per la presència a la banqueta de Jupp Heynckes primer, i d'Ernesto Valverde després, va durar tres temporades i uns pocs mesos, fins que el nou president, Fernando Lamikiz, va decidir prescindir dels seus serveis el novembre del 2004. Uns anys delicats tant des del punt de vista futbolístic com des de l'extraesportiu, ja que li va tocar viure la dolorosa mort de Javier Uría, el seu principal valedor, el positiu per dopatge de Gurpegi i algunes crítiques al voltant del joc de l'equip. Al final, però, Valvede va classificar els bascos per a la UEFA.

Ara Zubi torna a San Mamés com a director esportiu del Barça. I la defensa dels seus interessos no li impedeix reconèixer que continua sentint la filosofia de l'Athletic com a seva. «Els jugadors que vénen de baix són molt interessants, i se'ls ha de donar pas. A mi m'agrada molt aquesta filosofia, el fet que els jugadors més joves competeixin en el primer equip i després puguin tornar sense problemes al filial i anar alternant els dos equips... És una manera de funcionar que aprecio molt.» El partit d'avui el viurà des de la llotja, ben a prop de molts amb els quals va compartir vestidor i despatxos.