San­dro Rosell va dir en cam­pa­nya que la pri­mera cosa que faria l'endemà de gua­nyar les elec­ci­ons seria tru­car a Pep Guar­di­ola. Així ho va fer i després de pren­dre pos­sessió del seu càrrec va començar les nego­ci­a­ci­ons per reno­var el com­promís entre el Barça i el tècnic de Sant­pe­dor, que havia donat la seva paraula de con­ti­nuar, però que no tenia con­tracte. El pre­si­dent blau­grana volia que el com­promís fos per tres tem­po­ra­des per donar esta­bi­li­tat a l'equip, tot i que Guar­di­ola no és amic dels con­trac­tes llargs. En algun moment de la nego­ci­ació es va par­lar d'un com­promís per a dues tem­po­ra­des i una més d'opci­o­nal, però final­ment va ser el 14 de juliol el dia en què es va fer ofi­cial la reno­vació de Guar­di­ola només per un any. Les con­ver­ses, que van por­tar prin­ci­pal­ment el vice­pre­si­dent espor­tiu, Josep Maria Bar­to­meu, per part del club, i Josep Maria Oro­bitg, com a repre­sen­tant de l'entre­na­dor van ser més llar­gues i com­pli­ca­des del que es pre­veia. A Guar­di­ola no li havia agra­dat com s'havia por­tat el tema de Cruyff i, a més, hi havia, de bon començament, impor­tants diferències econòmiques entre el que ofe­ria el club i el que volia el tècnic, basant-se en la pro­posta que li havia fet l'ante­rior junta. De mica en mica, aques­tes diferències es van anar sal­vant i la reno­vació es va con­cre­tar, però que­da­rien mesos per bus­car un fee­ling millor entre les dues parts, segons l'entorn de l'entre­na­dor.

En el procés de cons­trucció de la nova plan­ti­lla i la pre­tem­po­rada, la relació entre les dues parts ha anat de menys a més. Guar­di­ola va accep­tar com a home de club la demanda que li va fer la direc­tiva de ven­dre Txi­grinski per 15 mili­ons d'euros per solu­ci­o­nar pro­ble­mes de tre­so­re­ria que es van aca­bar reso­lent també amb un crèdit sin­di­cat de 155 mili­ons. Guar­di­ola també va accep­tar que Messi jugués uns minuts en el pri­mer par­tit de la gira asiàtica després d'anun­ciar que no dis­pu­ta­ria ni un minut i unes llar­gues i dures nego­ci­a­ci­ons amb la direc­tiva i els orga­nit­za­dors del par­tit a Seül.

Guar­di­ola, però, s'ha anat sen­tint còmode de mica en mica amb la junta, que va for­mar una direcció espor­tiva amb Andoni Zubi­zar­reta, subs­ti­tut de Txiki Begi­ris­tain, Narcís Julià i Albert Valentín, tots homes de la con­fiança del tècnic i el seu equip de tre­ball. En silenci, es va fit­xar Adri­ano i es va tre­ba­llar molt per tro­bar una sor­tida per als des­car­tats, espe­ci­al­ment per a Ibra­hi­mo­vic, un juga­dor que s'havia con­ver­tit en un pro­blema per al tècnic. Final­ment, el suec, que va arri­bar a jugar el par­tit d'anada de la super­copa esta­tal i a cele­brar el tri­omf en la com­pe­tició, el pri­mer de Rosell com a pre­si­dent, va mar­xar al Milan quasi al mateix temps que va arri­bar Masc­he­rano, un juga­dor que la direcció espor­tiva va posar al ser­vei del tècnic, com havia fet abans amb Özil, i que Guar­di­ola va incor­po­rar a la plan­ti­lla després de la super­copa.

La junta, però, no va poder satis­fer el prin­ci­pal desig de Guar­di­ola per a aquesta tem­po­rada, l'arri­bada de Cesc. Rosell, després de refer rela­ci­ons amb l'Arse­nal, va fer arri­bar una oferta als angle­sos pel català de 40 mili­ons d'euros que Arsène Wen­ger no va arri­bar a con­si­de­rar. El fit­xatge que podia ser fàcil, segons Bar­to­meu en cam­pa­nya, no es podia fer. Les nego­ci­a­ci­ons es dona­ven per tan­ca­des perquè Rosell no està dis­po­sat a esti­rar més el braç que la màniga i no tenia cap intenció de pagar més del que creia just.

Des de l'inici ofi­cial del curs i bus­cant bona sin­to­nia entre direc­tiva i cos tècnic, s'han fet diver­ses tro­ba­des i dinars amb assistència de Rosell, Guar­di­ola, Bar­to­meu, Zubi­zar­reta, Tito Vila­nova i Esti­arte. Es busca sem­pre que l'entre­na­dor tre­ba­lli tran­quil i còmode per quan s'hagi d'abor­dar una altra reno­vació del con­tracte.