Sandro Rosell va dir en campanya que la primera cosa que faria l'endemà de guanyar les eleccions seria trucar a Pep Guardiola. Així ho va fer i després de prendre possessió del seu càrrec va començar les negociacions per renovar el compromís entre el Barça i el tècnic de Santpedor, que havia donat la seva paraula de continuar, però que no tenia contracte. El president blaugrana volia que el compromís fos per tres temporades per donar estabilitat a l'equip, tot i que Guardiola no és amic dels contractes llargs. En algun moment de la negociació es va parlar d'un compromís per a dues temporades i una més d'opcional, però finalment va ser el 14 de juliol el dia en què es va fer oficial la renovació de Guardiola només per un any. Les converses, que van portar principalment el vicepresident esportiu, Josep Maria Bartomeu, per part del club, i Josep Maria Orobitg, com a representant de l'entrenador van ser més llargues i complicades del que es preveia. A Guardiola no li havia agradat com s'havia portat el tema de Cruyff i, a més, hi havia, de bon començament, importants diferències econòmiques entre el que oferia el club i el que volia el tècnic, basant-se en la proposta que li havia fet l'anterior junta. De mica en mica, aquestes diferències es van anar salvant i la renovació es va concretar, però quedarien mesos per buscar un feeling millor entre les dues parts, segons l'entorn de l'entrenador.

En el procés de construcció de la nova plantilla i la pretemporada, la relació entre les dues parts ha anat de menys a més. Guardiola va acceptar com a home de club la demanda que li va fer la directiva de vendre Txigrinski per 15 milions d'euros per solucionar problemes de tresoreria que es van acabar resolent també amb un crèdit sindicat de 155 milions. Guardiola també va acceptar que Messi jugués uns minuts en el primer partit de la gira asiàtica després d'anunciar que no disputaria ni un minut i unes llargues i dures negociacions amb la directiva i els organitzadors del partit a Seül.

Guardiola, però, s'ha anat sentint còmode de mica en mica amb la junta, que va formar una direcció esportiva amb Andoni Zubizarreta, substitut de Txiki Begiristain, Narcís Julià i Albert Valentín, tots homes de la confiança del tècnic i el seu equip de treball. En silenci, es va fitxar Adriano i es va treballar molt per trobar una sortida per als descartats, especialment per a Ibrahimovic, un jugador que s'havia convertit en un problema per al tècnic. Finalment, el suec, que va arribar a jugar el partit d'anada de la supercopa estatal i a celebrar el triomf en la competició, el primer de Rosell com a president, va marxar al Milan quasi al mateix temps que va arribar Mascherano, un jugador que la direcció esportiva va posar al servei del tècnic, com havia fet abans amb Özil, i que Guardiola va incorporar a la plantilla després de la supercopa.

La junta, però, no va poder satisfer el principal desig de Guardiola per a aquesta temporada, l'arribada de Cesc. Rosell, després de refer relacions amb l'Arsenal, va fer arribar una oferta als anglesos pel català de 40 milions d'euros que Arsène Wenger no va arribar a considerar. El fitxatge que podia ser fàcil, segons Bartomeu en campanya, no es podia fer. Les negociacions es donaven per tancades perquè Rosell no està disposat a estirar més el braç que la màniga i no tenia cap intenció de pagar més del que creia just.

Des de l'inici oficial del curs i buscant bona sintonia entre directiva i cos tècnic, s'han fet diverses trobades i dinars amb assistència de Rosell, Guardiola, Bartomeu, Zubizarreta, Tito Vilanova i Estiarte. Es busca sempre que l'entrenador treballi tranquil i còmode per quan s'hagi d'abordar una altra renovació del contracte.