Tres, quatre i sis. Són els gols que ha encaixat el València (el Barça, cap) en les seves tres últimes visites al Camp Nou. Tres exhibicions que són tres bons exemples de com els jugadors blaugrana han malacostumat els seus aficionats. Tanta és l'exigència del campió blaugrana que qualsevol accident –per petit que sigui– s'interpreta com un símptoma preocupant de debilitat. Una cosa és la teoria, en què l'equip de Guardiola continua sent el líder indiscutible de la millor lliga del món. I una altra la pràctica, i aquí és on entra en joc la pilota (als blaugrana els costa més fer-la moure de pressa aquesta temporada), la sort (li ha girat l'esquena en moments puntuals) i la punteria (estràbica, especialment en els últims partits a casa), circumstàncies que fan que el conjunt valencianista es presenti aquest vespre al Camp Nou amb una dinàmica totalment oposada a la dels tres últims precedents. Els d'Unai Emery es presenten envalentits. En tenen motius. La marxa de referents com ara Marchena, Silva i Villa feien presagiar una temporada convulsa a la ciutat del Túria. El futbol, però, no entén de lògica. El bon rendiment dels nouvinguts i la mà del tècnic basc han convertit el València en un líder sòlid i amb cert recorregut. Si hi ha un jugador que els coneix bé és Villa. L'asturià ha viscut una setmana de contrastos. Un cop a Glasgow (on va convertir-se en el màxim golejador de la selecció estatal) l'ha obligat a esprintar al gimnàs per jugar aquesta nit un partit que ha visualitzat molt cops des que va arribar al Camp Nou aquest estiu. Villa fa molt de respecte als seus excompanys. Igual que Messi, que es retroba amb un dels seus equips fetitxes (cinc gols en la lliga), i que Xavi, a qui Guardiola farà seure al seu costat a la banqueta per si cal redreçar la situació si la cosa es torça. Arguments de pes que, tot i que no van servir contra l'Hèrcules i el Mallorca, dicten algunes des les diferències que hi ha entre el campió i el líder.