Els socis, con­tra Joan Laporta. L'assem­blea gene­ral del Barça va deci­dir ahir por­tar l'expre­si­dent i els seus com­panys de junta als tri­bu­nals per recla­mar-los els 48,7 mili­ons d'euros en pèrdues acu­mu­la­des durant els seus set anys de gestió. Ho va fer ava­lada per l'assistència més alta de la història i per nou hores d'intens debat, però mar­cada també per l'apa­rent con­tra­dicció que repre­sen­tava fer seure a la ban­queta dels acu­sats el pre­si­dent amb més èxits espor­tius de la història del club. El mateix San­dro Rosell, que se sot­me­tia a la seva pri­mera assem­blea, va reconèixer aquest dubte moral. Pri­mer, va adme­tre que per­so­nal­ment, vivia «un moment hor­rorós», «un tràngol», i que, lògica­ment, li sem­blava per­ju­di­cial con­duir el club a una judi­ci­a­lit­zació. Després, va expo­sar els argu­ments que s'havia plan­te­jat en l'àmbit per­so­nal tant per votar que sí com que no, i va pro­po­sar als socis tres minuts de silenci per refle­xi­o­nar-hi. I, final­ment, va pre­fe­rir abs­te­nir-se en les vota­ci­ons. «No volia con­di­ci­o­nar les vota­ci­ons», va jus­ti­fi­car més tard. De fet, també ho van fer la mei­tat de direc­tius –Car­les Vilar­rubí, Jordi Car­do­ner, Javier Bor­das, Pilar Gui­no­vart, Joan Bladé, Sil­vio Elías, Dídac Lee i Ramon Cierco–, men­tre els altres nou opta­ven pel sí. Aquesta divisió d'opi­ni­ons es va esten­dre a la resta de la sala, tant en el torn de pre­gun­tes com en les vota­ci­ons, ja que el «sí» va vèncer amb 468 vots a favor, 439 en con­tra i 113 abs­ten­ci­ons.

L'acció de res­pon­sa­bi­li­tat civil –en cap cas penal– que havia expo­sat el direc­tiu Edu­ard Coll va ser apro­vada en el que Rosell va qua­li­fi­car com «la decisió social més impor­tant en tota la història del Barça». Estric­ta­ment, el club denun­ciarà Laporta i la resta de direc­tius que van esgo­tar l'últim man­dat pels 48,7 mili­ons de pèrdues com­pu­tats des del 2003 –s'inclo­uen els 79 mili­ons de l'últim exer­cici, audi­tat per l'empresa Deloitte, i els 64 cor­res­po­nents als vuit pri­mers dies de man­dat, recor­re­guts per la junta ante­rior–, però van ser els mal­ba­ra­ta­ments apa­re­guts en l'audi­to­ria pre­ven­tiva els que van empènyer la majo­ria de socis cap al vot de càstig. L'expressió espontània d'un soci –«si Laporta l'ha feta, que la pagui»– va aca­bar arre­lant a l'assem­blea.