Tocarà esperar. Caldrà tenir paciència. Amb el Barça de Rosell i amb el de Guardiola, que no són la mateixa cosa. Té raó el tècnic. Els seus jugadors viuen en una dimensió diferent a la que acull els dirigents i les seves disputes. Però també sap perfectament Guardiola que a vegades les guerres de la llotja acaben esquitxant la gespa i els que la trepitgen. Per això tocarà esperar que tots plegats, tots, comencin a pensar més en el Barça que en ells i les seves misèries. Tocarà confiar que els odis mutus no portin ningú a perdre els nervis ni el sentit del ridícul, i tocarà esperar que l'ambició de la junta directiva del Barça per millorar el club allà on es pugui, que la té, deixi enrere d'una vegada l'ànsia per ajustar comptes amb Joan Laporta. Ens toca esperar-ho, però caldria exigir-ho.

No tenen més raó els que celebren el linxament d'un expresident, perquè el detesten, que els que ho justifiquen tot perquè l'admiren. Són tots iguals de cutres. Si Rosell hagués volgut fer les coses bé –com afirmen alguns–, amb transparència –com pregonen fins a l'esgotament–, hauria donat totes les facilitats a Laporta i els seus directius per donar explicacions davant els socis abans que aquests decidissin. Si realment hagués volgut jugar net, hauria recordat el seu discurs sobre «blancs, negres i grisos» i no hauria escrit només la crònica negra de Laporta a còpia de filtracions i presentacions parcials de la due diligence. Hauria donat tota la informació perquè els seus estimats consocis haguessin decidit amb coneixement de causa.

Si de debò fos el Mandela de la cartolina blanca que somiava unir el barcelonisme, no hauria forçat la màquina per portar Laporta i els seus directius al jutjat per un dèficit (els 68 milions del curs 2002/03) que està pendent de sentència en el suprem, i que ell personalment, com a vicepresident esportiu, va contribuir directament a gestar l'estiu del 2003.

S'hauria conformat a exposar fil per randa les dades, a denunciar les exageracions i els atemptats a l'ètica, però també a destriar el gra de la palla i a explicar l'efecte exacte de tanta alegria en la gestió global del club. Deixar que fossin els socis els que reprovessin Laporta i la seva junta en proporció a la força real dels fets. La resta és mala llet.

El mandat de Rosell té, de moment, perfil baix. I l'equip de Guardiola també, encara que la situació dels jugadors sigui molt més fàcil d'explicar. Un títol a la butxaca, segon en la lliga (a un punt), líder en la Champions, ocasions en tots els partits..., no cal fer-ne drames. El tècnic és conscient que els seus homes no estan com voldria, que el conjunt no està com voldria i que el rendiment no és el que hauria de ser. Ells, els jugadors i el conjunt, estan pagant la factura del mundial i ell, el tècnic, en paga la seva quota proporcional interpretant el paper d'escut protector. També aquí tocarà esperar.

Caldrà esperar que els mundialistes acabin de carregar les piles de debò, que torni la frescor física i mental, que l'equip recuperi la continuïtat en el joc, que les ocasions es transformin en gols, que Xavi es recuperi plenament, que Villa i Mascherano facin un pas més en la seva integració en l'equip. Tot arribarà. Mentrestant, que veure com cavalquen el Chelsea, l'Inter i el Madrid no ens faci traïdors.