La gran nit de Messi

Leo Messi no és gaire amant de les xifres. Cen­trat en el par­tit que ha de venir, no és d'aquells juga­dors als quals agrada recrear-se en el pas­sat, encara que sigui recent. De fet, li costa recor­dar tots els gols que ha fet, com també els pre­ce­dents amb els rivals que ha tin­gut al davant. Tot i això, hi ha par­tits con­crets que l'argentí es guarda dins seu. No és casual que l'últim cop que se li va pre­gun­tar quin gol es que­dava dels 137 que ha fet amb la samar­reta del Barça l'argentí parlés del que va mar­car a La Roma­reda la tem­po­rada pas­sada. Messi es refe­reix al 0-2 (mar­cat en el minut 65), quan després d'arren­car en camp propi va reta­llar Jaro­sik, va mar­xar directe cap a l'àrea i, un cop allà, va dei­xar sec Con­tini amb un doble dri­blatge abans de batre Roberto amb un xut cre­uat ajus­tat al pal. La Roma­reda –un dels ter­ri­to­ris més hos­tils per als blau­grana– no tenia cap més remei que aixe­car-se i aplau­dir. El gol va ser el punt cul­mi­nant d'una de les exhi­bi­ci­ons –i això que n'ha fet unes quan­tes– més cla­mo­ro­ses que es recor­den de l'argentí. Aque­lla nit (el Barça va gua­nyar 2-4) va fer tres gols i va forçar el penal del quart, que gene­ro­sa­ment li va cedir a un Ibra­hi­mo­vic que estava bara­llat amb el gol. Messi, que la nit abans havia estat dubte per un flegmó en un quei­xal, torna aquesta nit a un camp que el tem. Jaro­sik i Con­tini (els pro­ta­go­nis­tes indi­rec­tes del gol del qual està més orgullós l'argentí) no seran els únics que tre­mo­la­ran. Diogo, Pon­zio, Edmílson, Lafita, Ander Her­rera i Gabi –els cinc pri­mers apun­ten a l'onze– ho van viure a la mateixa gespa.

Avui cre­ua­ran els dits perquè l'argentí no es torni a dis­fres­sar d'extra­ter­res­tre.