El Barça eficaç

El Barça avui torna a jugar lluny del Camp Nou, on s'ha tro­bat més còmode aquest inici de tem­po­rada. Els resul­tats així ho indi­quen, amb tres victòries con­vin­cents a San­tan­der, Madrid i Bil­bao. La cara més eficaç de l'equip s'ha vist fora de casa i, per tant, l'objec­tiu a La Roma­reda és vèncer i fer-ho sense pati­ments, i si es pot, sen­ten­ci­ant aviat. Seria la millor manera d'enter­rar la sen­sació que aquest Barça és més fràgil que el de tem­po­ra­des enrere, quan pro­ba­ble­ment l'única diferència és que enguany li costa més fer gols en funció de les oca­si­ons que crea i, per tant, té més difi­cul­tats per matar els par­tits i es com­plica la vida injus­ta­ment.

Con­tra el Sara­gossa, Guar­di­ola recu­pera Valdés, que ja està fi després de la indis­po­sició que no li va per­me­tre jugar con­tra el Copen­ha­guen, i al cen­tre del camp ha de deci­dir si dóna con­tinuïtat al duet Masc­he­rano-Bus­quets que tan bé es va com­pe­ne­trar con­tra els dane­sos. Si acu­mula més minuts, la seva pro­gressió seguirà la tra­jectòria ascen­dent dels últims par­tits. Keita, més des­can­sat, és una altra opció, així com fer tor­nar Ini­esta a l'inte­rior. Si Pep es deci­deix per aquesta alter­na­tiva, la més atre­vida, la davan­tera estarà for­mada per Pedro, Messi i Villa. Si no, el canari començaria a la ban­queta i el man­xec gau­di­ria de lli­ber­tat de movi­ments al dar­rere dels dos pun­tes o bé juga­ria a la banda esquerra. Thi­ago Alcántara espe­rarà una opor­tu­ni­tat asse­gut a la ban­queta. Tam­poc s'ha de des­car­tar del tot que repe­teixi Maxwell com a mig­cam­pista. L'absència de l'indis­cu­ti­ble Xavi és el que per­met aquesta infi­ni­tat d'opci­ons.

En defensa, la lesió de Milito –no podrà tor­nar a La Roma­reda– no per­met gai­res rota­ci­ons, i estarà for­mada per Alves, Piqué, Puyol i Abi­dal, en espera del que deci­deixi fer amb el late­ral bra­si­ler.

Guar­di­ola ja va asse­gu­rar ahir que no es refia gens del Sara­gossa, un equip que tra­vessa una pro­funda crisi espor­tiva –és cuer– i té l'afició indig­nada. El rival, com sem­pre, s'ha adju­di­cat el paper de víctima, i Gay comen­tava que la lògica indica que han de per­dre. Per pro­te­gir-se, con­si­dera la pos­si­bi­li­tat de can­viar el sis­tema i jugar amb tres cen­trals per gua­nyar con­sistència. Guar­di­ola, intel·ligent, sap que, històrica­ment, al Barça li costa gua­nyar a La Roma­reda, i que el rival estarà molt moti­vat per obte­nir la pri­mera victòria.